Mar Tirrena

(S'ha redirigit des de: Canal de Sardenya)

La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània. És el sector comprès entre la costa peninsular d'Itàlia (regions de Toscana, Laci, Campània i Calàbria) i les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília.

Infotaula de geografia físicaMar Tirrena
Imatge
TipusMar Modifica el valor a Wikidata
Part demar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Locatie Tyrreense Zee.PNG Modifica el valor a Wikidata
 40° N, 12° E / 40°N,12°E / 40; 12Coord.: 40° N, 12° E / 40°N,12°E / 40; 12
Conca hidràulicabassin de la mer Tyrrhénienne (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Profunditatmàxim: 3.785 m
mitjana: 2.000 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície275.000 km² Modifica el valor a Wikidata

Forma una conca on s’assoleix la màxima profunditat de la Mediterrània occidental (3.638 m), la qual s’eleva amb ràpids pendents vers les costes, on a penes presenta plataforma litoral.[1]

EtimologiaModifica

El nom d'aquesta part de la Mediterrània deriva del nom que donaven els grecs als etruscs, que emigraren de Lídia comandats pel príncep Tirrè.[2] Els etruscs es van establir al llarg de la costa de l'actual Toscana i es referien a aquesta mar com a mar d'Etrúria o Tuscum mare i també Mare Inferum.

HistòriaModifica

 
Illa de Capri, Campània
 
Els territoris etruscs al segle VIII a. C.

Pren el seu nom del nom de Tirreni (Tyrsenoi o Tyrrhenoi), l’etnònim amb què els grecs anomenaven els etruscs els territoris dels quals al segle viii aC al nord s'estengueren fins a la desembocadura de l’Arno prop de Pisa,[3] i que en els dos segles següents estengué el seu àmbit d'acció fins a la desembocadura del riu Magra a Ligúria,[4] mentre que cap al sud s'estengueren fins a Campània, també anomenada Etrúria Campana per aquest motiu.

Les primeres referències dels tirrens en els textos dels autors grecs es troben a la Teogonia d’Hesíode (segle viii aC) i a l’himne homèric a Dionís (segles viivi aC).

A la Teogonia d'Hesíode:

« Circe, filla d'Hèlios fill d'Hiperió, va donar a llum amb Ulisses a Telegon gràcies a Afrodita. Van anar moltr molt lluny en el recés de les illes sagrades i van regnar sobre tots els il·lustres tirrens. »
Hesíode, Teogonia, 1011-1016.[5]

A l’himne homèric a Dionís on els tirrens són retratats com a pirates:

« I aviat, en el sòlid vaixell, els pirates tirrens van aparèixer ràpidament al mar ombrívol: el destí fatal els va portar.[6] »

Segons la llegenda de la fundació de Roma, la mar Tirrena i més precisament la costa del Laci constitueix el lloc de desembarcament d’Enees que fuig de Troia, segons informa l'Eneida de Virgili. A l'edat mitjana va ser escenari de les accions de les repúbliques marítimes de Gaeta i Amalfi. A l'època contemporània Anzio és, en canvi, l'escenari del desembarcament dels aliats durant la Segona Guerra Mundial, poc abans de l’armistici de Cassibile, i del començament de la Resistència italiana contra el feixisme.

GeografiaModifica

 
Mapa de les províncies de Massa, Lucca, Pisa i Livorno del 1896 que indica tota la costa toscana i part del mar Tirrè.

FronteresModifica

Es troba entre Còrsega, Sardenya, Sicília, Calàbria, Basilicata, Campània, Laci i Toscana; està connectat amb la Mar Jònica per l’estret de Messina i està separat del Mar Lígur per l’illa d'Elba, amb el canal de Còrsega a l'oest i el canal de Piombino a l'est. Al sud i al sud-oest limita també amb els canals de Sicília i Sardenya. La frontera entre la mar Tirrena i la mar Ligúria està constituïda, doncs, per la línia imaginària que uneix Cap Cors amb l’illa d'Elba i el canal de Piombino, al llarg del paral·lel 43.[7] Aquesta subdivisió és considerada vàlida per l’Institut hidrogràfic de la marina italiana, que utilitza majoritàriament el mar Ligur en els portolans relacionats amb la costa nord de la Toscana.

No obstant això, en percepció comuna i segons una tradició molt arrelada, preval la idea que la frontera nord entre el mar Ligúri i la mar Tirrena es troba a la desembocadura del Magra, a Ligúria, i que, per tant, tota la costa toscana s'enfronta a la Mar Tirrena.[8][9][10] Aquesta versió tradicional de les fronteres ha comportat diverses conseqüències: prop de Pisa als anys trenta es va fundar pel règim feixista un centre balneari anomenat Tirrenia; el diari de Liorna es diu Il Tirreno, mentre que Viareggio i Castiglioncello es defineixen popularment com les perles del mar Tirrè. Tanmateix, cal tenir en compte que en els mapes del segle xix el mar que banyava la Toscana de vegades s'anomenava simplement mar de la Toscana.[11]

L’Organització Hidrogràfica Internacional, en un document de 1953 encara vigent,[12] adopta com a frontera la línia que uneix Cap Cors (a Còrsega) amb l'illa de Tinetto (al golf de La Spezia). Per tant, tota la costa toscana i el golf de La Spezia formarien part del mar Tirrè. Aquesta frontera s'està redefinint: la mateixa Organització va publicar l'any 1985 un esborrany del document definitiu sobre els límits dels mars que fa coincidir la frontera sud-est del mar de Ligúria amb la del Paral·lel 43° nord des de Cap Cors fins a Piombino.[13]

La frontera entre la mar Tirrena i la resta de la mar Mediterrània està constituïda per la línia imaginària que uneix Cap Boeo a Marsala a Sicília amb Cap Teulada a Sardenya.

Tirrena superior a inferiorModifica

La mar Tirrena es pot dividir en la mar Tirrena septentrional o superior que va des de l’Arxipèlag Toscà fins a les costes orientals de Còrsega, el nord-oest de Sardenya fins a les costes del Baix Laci, que comprèn poc menys d'1/3 de la superfície del mar i Tirrena inferior o meridional que va del baix Laci fins a les costes del nord de Sicília i el canal de Sardenya, que comprèn poc més de 2/3 de la superfície del mar.

CaracterístiquesModifica

 
Promontori de l'Argentario

La mar Tirrena està situada prop de la falla que separa Àfrica d’Europa; com a resultat, abunden les serralades submarines i els volcans actius. Els principals rius que hi desemboquen, majoritàriament en condicions torrencials, de nord a sud, són: l’Ombrone, el Tíber, el Garigliano i el Volturno i la seva profunditat màxima és de 3.785 m en una trinxera prop de l'illa de Ponça. És un mar amb poc peix, per la qual cosa els seus ports s'utilitzen generalment per al transport de passatgers i mercaderies. Les principals són Piombino, Civitavecchia, Càller, Òlbia, Nàpols, Salern, Milazzo, Palerm, Trapani i Gioia Tauro, que és la terminal de transbordament més gran de la mar Mediterrània.

Illes de la mar TirrenaModifica

 
Circeo
 
Monte Orlando
 
Isquia (Arxipèlag de Campania)

A banda de Còrsega, Sardenya i Sicília, a la Tirrena trobem altres illes, com:

Connexió amb la MediterràniaModifica

La mar Tirrena connecta amb la resta de la mar Mediterrània mitjançant:

  • l'estret de Messina, entre Sicília i Calàbria, a l'extrem sud de la península Italiana, de 3 km d'amplada
  • el canal de Còrsega, entre Itàlia i Còrsega, d'uns 80 km d'ample
  • l'estret de Bonifacio, entre Còrsega i Sardenya, d'uns 11 km d'ample
  • finalment, el pas entre Sardenya i Sicília, sense nom determinat, que fa més de 300 km d'amplada

Ports principalsModifica

Principals llocs turísticsModifica

 
Maratea (golf de Policastro)
 
Scalea

Galeria d'imatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. «Mar Tirrena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «The Origins of the Etruscans». San José State University. Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2016.
  3. Giuseppe M. Della Fina. Etruschi: la vita quotidiana. L'Erma di Bretschneider. 
  4. Giuseppe Franco. Orizzonti etruschi: una completa esplorazione del mondo etrusco. SugarCo. 
  5. Andrea Ercolani, Latino e i Tirreni (Hes. TH. 1011-1016): questioni di storia e di cronologia, in Vincenzo Bellelli (a cura di), Le origini degli Etruschi: storia, archeologia, antropologia, Roma, L’Erma di Bretschneider, 2012, p. 383-396.
  6. Himne homèric a Dionis, vers 7f.
  7. Piero Carlesi. «Dov'è il confine tra il Mar Ligure e il Tirreno?», 16-11-2018.
  8. Vegeu les nombroses referències a aquesta versió tradicional de la frontera: Giuseppe Lando Passerini, Luigi Pietrobono, Il Giornale dantesco, Volume 16, Leo S. Olschki, Firenze 1908, p. 77.
  9. AA.VV, Annali del Ministero di agricoltura, industria e commercio: Istruzione tecnica, economato, statistica, Parte 2, Editore Tipografia Claudiana, 1871, p. 110.
  10. AA.VV, Miscellanea, Volume 206, 1858, p. 204
  11. Emanuele Repetti, Dizionario geografico fisico storico della Toscana: contenente la descrizione di tutti i luoghi del Granducato, Ducato di Lucca, Garfagnana e Lunigiana, Firenze 1846, Volume 6, p. V.
  12. Limits of Oceans and Seas Arxivat 2011-10-08 a Wayback Machine.
  13. IHO Publication S-23 Limits of Oceans and Seas Draft 4th Edition, 2002 Arxivat 2009-07-26 a Wayback Machine.
  14. Silvano Landi, Il Parco Nazionale dell'Arcipelago Toscano: tra il verde e l'azzurro, Corpo Forestale dello Stato (PDF) Arxivat 2013-10-14 a Wayback Machine.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar Tirrena