Canals (Costera)

municipi del País Valencià

Canals és una població valenciana de la comarca de la Costera.

Infotaula de geografia políticaCanals
Bandera de Canals Escut de Canals
Bandera de Canals Modifica el valor a Wikidata Escut de Canals Modifica el valor a Wikidata
Iglesia parroquial de Sant Antoni Abat (Canals) 2012-09-24 22-47-33.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Canals respecte a la Costera.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 57′ 13″ N, 0° 35′ 05″ O / 38.9536°N,0.5847°O / 38.9536; -0.5847
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesCostera Modifica el valor a Wikidata
Població
Total13.587 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat620,41 hab/km²
Gentilicicanalí, canalina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície21,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud160 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialXàtiva
Dades històriques
PatrociniAntoni Abat Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatdivendres
Festa majorDel 16 al 18 de gener (Sant Antoni Abat)
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMaria José Castells Villalta (juny 2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46650 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46081 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46081 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcanals.es Modifica el valor a Wikidata
Localització de la comarca de la Costera, on es troba Canals, dins de la Comunitat Valencià

Limita amb l'Alcúdia de Crespins, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Montesa, Torrella i Vallés (a la mateixa comarca) i amb Aielo de Malferit i l'Olleria (de la comarca de la Vall d'Albaida).

GeografiaModifica

Localitzat a la vall de Montesa, entre la Serra Grossa i la Costera. La major part del municipi és plana, amb petit sector al sud per on penetren les estibacions de la Serra Grossa, on s'alça l'Atalaia (556 msnm) i la Creu (520 msnm), en el límit amb L'Olleria, quedant entre ambdós el port del mateix nom. El riu Cànyoles travessa el terme en direcció O-NE; el riu dels Sants, afluent del Cànyoles, naix prop del terme i dins d'este es bifurca, formant dos séquies per a regs en els termes de Xàtiva i altres municipis de la Costera.

El municipi conté els nuclis de població de Canals, Aiacor i la Torre de Cerdà, o Torre dels Frares, junt amb el barri de La Torreta. La vila es troba en la ribera esquerra del riu Cànyoles. Per la seua proximitat a l'Alcúdia de Crespins, forma una conurbació amb esta localitat. Des de València, s'accedix a Canals localitat a través de la A-7.

 
Vista de Canals
 
Plànol del terme de Canals amb totes les partides

HistòriaModifica

Una làpida funerària trobada en l'antiga església gòtica de Canals, hui conservada en el museu Sant Pius V de València, fa més que probable l'existència d'una vila romana en el municipi. Durant l'època musulmana fou una important alqueria que pertanyia a Xàtiva.

Ja en època cristiana, el 24 de març de 1241, el rei en Jaume I va donar a Dionís d'Hongria la torre i llogaret de Canals a canvi del castell i la vall de Veo i la d'Aín i altres territoris. Va ser repoblat majoritàriament per catalans. El 30 de juliol de 1350 Pere IV va donar el lloc a Raimon de Riusech després de confiscar-lo a Joan Eximenis d'Urrea, amb la condició que si l'esmentat Raimon no tinguera descendència per via llegítima masculina seria incorporada a la Corona, però acabà sent venuda, amb l'aprovació del rei, a la ciutat de Xàtiva, el 19 de febrer de 1353, amb la categoria de baronia. Durant el temps que Xàtiva exercí la jurisdicció els pleits per afers tributaris van ser constants. L'any 1506 Xàtiva va comprar La Torreta.

En 1552 durant la Revolta de les Germanies serví de caserna al virrei que s'hi establí per a atacar a l'Encobert a Xàtiva i va fer-hi molts presoners. En 1639 Felip IV, prèvia indemnització a Xàtiva de 20.000 lliures, va donar la independència a Canals amb el títol de vila. En el segle xix a banda l'activitat agrària ja s'hi enregistra activitat industrial, 24 fàbriques de vidriat i terrissa ordinària, un molí de paper d'estrassa, un martinet per a fabricar coure, 4 molins fariners i 4 telers de llenç en donen fe. En el segle xx eixa activitat va créixer amb l'oli, mobles, materials de construcció i, per damunt de tots, la implantació del tèxtil.

DemografiaModifica

Segons el Cens de Caracena (1609), a Canals vivien 220 famílies de cristians vells i 63 de moriscs. Les famílies musulmanes es concentraven al nucli d'Aiacor.

Evolució demogràfica de Canals
1728[1] 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2002 2006 2007
240 4.695 4.857 4.967 5.261 5821 6.176 7.350 9.080 11.151 12.185 12.886 13.040 13.150 13.771

EconomiaModifica

L'economia es repartix entre el camp i la indústria. L'agricultura es basa fonamentalment en la taronja, però també en productes de l'horta. De la indústria canalina destaca la producció tèxtil encarnada en la fàbrica familiar Ferrys (tancada l'any 2007 per fallida), però també són destacables el calcer, l'adob de pells, el marbre i la cantereria. Antigament, la producció d'atifells de cuina, hui en decadència, va assolir tanta importància que els canalins eren coneguts pel malnom de perolers.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP), 5 de Compromís per Canals (Compromís), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 2 de Canals en Moviment (CeM).

No s'hi presentaren Gent de Canals (GdC) ni Acord Ciutadà (EUPV-EV-ERPV-AS: AC), que hi obtingueren 3 i 1 regidors l'any 2015, respectivament. Reiniciem Canals (que hi obtingué 2 el 2015) i Esquerra Unida (EUPV, dins d'AC en 2015) es presentaren dins la candidatura de Canals en Moviment.[2][3][4]

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Canals

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Francisco López Trigueros 1.959 28,81% 5 ( -1)
Compromís per Canals   Mai Castells Villalta 1.937 28,49% 5 ( +2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Antonio Manuel Orea Pedraza 1.112 16,35% 3 ( +1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   María Celia Boronat Martínez 957 14,07% 2 ( +2)
Canals en Moviment[a]   Hilzonde Neus Badia Ferri 765 11,25% 2 ( -1)
Vots en blanc   70 1,03%
Total vots vàlids i regidors 6.800 100 % 17
Vots nuls 92 1,33%
Participació (vots vàlids més nuls) 6.892 68,01%**
Abstenció 3.242* 31,99%**
Total cens electoral 10.134* 100 %**
Alcaldessa: Mai Castells Villalta (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 5 de Compromís, 2 de Cs i 2 de CeM[5])
Fonts: JEC,[6] JEZ Xàtiva,[7] M. Interior,[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcaldessa de Canals és Mai Castells Villalta, de Compromís per Canals, en virtud de l'anomenat acord del Sants.[10] Fou investida amb els vots de Compromís, Ciutadans i l'agrupació d'electors Canals en Moviment.[11][12][13]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Marcelo Pastor Barberá
José María Lluch Cerdá
Ramón Sanz Martínez
  PSPV-PSOE
  UCD
  PSPV-PSOE
17/07/1979
28/04/1981
17/02/1982
Dimissió/renúncia
Dimissió/renúncia
--
1983–1987 Rafael Trave Vera   PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Rafael Trave Vera   PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Antonio Mira Navarro   PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Felipe Cuenca   PP 17/06/1995 --
1999–2003 Vicente Felipe Cuenca   PP 03/07/1999 --
2003–2007 Pascual Durá Barberá
Vicent Sancho Fombuena
  GdC[b]
  GdC
14/06/2003
08/02/2006
Dimissió/renúncia
--
2007–2011 Ricardo Cardona Mollá   PP 16/06/2007 --
2011–2015 Ricardo Cardona Mollá   PP 11/06/2011 --
2015–2019 Joan Carles Pérez Pastor
Ricardo Requena Muñoz
  Compromís
  GdC
13/06/2015
15/06/2017
Pacte de govern
Des de 2019 Mai Castells Villalta   Compromís 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana.[14] i altres.[15][16]


 
Ricardo Cardona, Antoni Mira, Ricardo Requena, Joan Carles Pérez i Vicent Sancho Fombuena, alcaldes de Canals.

MonumentsModifica

  • La Torre i muralles dels Borja, del segle xiii, a finals del període islàmic. En el segle xv se li afegí un palau gòtic amb l'oratori dels Borja. En l'esmentat palau va nàixer Alfons de Borja, qui passant el temps es convertiria en el Papa Calixt III. Rere un llarg temps en ruïna en 1975 va ser restaurat.
  • Oratori dels Borja o Església de la Torre, construïda en estil gòtic primitiu (probablement al segle XIII); ha sigut reformada en diverses ocasions.
  • Església de Sant Antoni Abat. Barroca, començada a construir en 1623 i reformada en 1696.
  • Església de Sant Jaume d'Aiacor, amb un campanar que va ser torre de vigilància d'una xàrcia de comunicacions que, per mitjà d'espills, permetia la comunicació entre el castell de Xàtiva i el de Sant Rafel.
  • Convent de Santa Clara o de les clarisses.
  • Casino Gran. Seu de la Cooperativa Agrícola Sant Antoni Abat. Construït en 1931 amb els diners provinents de la grossa de Nadal, que va caure a Canals. Actualment també funciona com a bar-restaurant. Compta amb grans pintures que reflectixen el Canals dels anys 1930. En ell es situa el club d'escacs municipal.
  • Llavadors del Carrer València, grup de safareigs tradicionals, són representatius dels que existien, tant públics com privats, durant el recorregut del riu Sants pel nucli urbà.
  • La Lloca. Plataner monumental, plantat l'any 1914.
  • Casa Pareja. Masia i finca del segle xvi, al peu de la montanya de Els Picatxos (dins la finca). Ja apareix documentada a Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de Valencia (1795-1797) d'Antoni Josep Cavanilles. Actualment s'hi celebren banquets i esdeveniments.
  • Casino Republicà. Edifici de reunions, oci i participació ciutadana i política als anys de la II República. Fou expropiat pel franquisme i convertit en seu de la Falange. Amb la democràcia es va convertir en Aula de Cultura. Actualment està en procés de restauració.
  • Ruta dels Borja, ruta cultural dedicada a l'empremta de la família Borja en terres valencianes, que a Canals comprèn els monuments de la Torre i muralles dels Borja i l'Oratori dels Borja.
  • Molí Vell. Complexe industrial vora el riu Cànyoles d'antiguitat indeterminada.

Festes i celebracionsModifica

 
Foguera de Sant Antoni
 
Foguera de Sant Antoni

Destaquen per la crema de la major foguera del món i pel dia dels parells on els festers, sobre cavalls tot el dia 18, repartixen per tots els carrers del poble milers de joguets. Durant estes festes, la gent del poble recita el que ells anomenen un vítol, que consistix en esta frase: "Vítol i vítol al nostre patró del poble!!" i la gent respon: "Vítol!!". Esta pràctica adquirix més simbolisme durant la processó el dia 17 en la qual la gent crida el vítol durant el recorregut. Els festers i les festeres també ho criden constantment en tots el seus actes. Vítol és una paraula del valencià antic, que significa el mateix que la paraula actual "visca". Hi ha un fester que assumix el paper de Bandera i un altre que és el Cuiro.

El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el vitol final en els actes. La seua indumentària és un vestit fosc i un barret, el qual llança al final de la festa i qui ho l'agafa obté entrades debades per al sopar final de les festes, en el qual se servix arròs al forn. Estes festes són molt interessants per als turistes perquè són molt intenses i per l'espectacularitat de la foguera i els parells.

  • Fira de Setembre. El segon cap de setmana de setembre se celebra la fira. Hi són destacables les paelles, els bous al carrer i la festa de disfresses.
  • Sant Vicent. Celebració molt arrelada i celebrada a l'antic barri de Sant Vicent (nucli antic). És una festa molt popular, antiga i humil que inclou xocolatades, cucanyes, repartiment de pa beneït i música (amb banda de música i colla de dolçainers). Destaca la pujada al pi, que planten al bell mig de la Plaça de la Presó.
  • Santa Creu. Són les festes tradicionals del poble de La Torre. Entre els actes s'inclou una cordà, la pujada al pi, xocolatades, processó, cucanyes, jocs tradicionals, un campionat de truc, balls, despertaes...
  • Altres festes. A Canals estan vives encara xicotetes festes "de carrer".

Gastronomia i culturaModifica

La gastronomia canalina presenta l'olla, el putxero i l'arròs al forn com a plats forts; també hi ha el costum, molt arrelat, de les "torraes" de carn i embotit.

Tradicional cassola d'arròs al forn a Canals.

El mes d'abril el Club Atletisme Canals organitza la Mitja Marató Canals, una de les més antigues del País, ja que l'any 1985 va celebrar la seua primera edició.

Dintre de l'àmbit de la cultura cal destacar la tasca que realitza l'Associació Musical Canalense amb el manteniment d'una Escola d'Educands (Escola de Música Joaquín Sellés) i una Banda de Música.

Altres associacions culturals són el Grup de Danses "Canyamars", el Grup de Dases "Pensat i Fet", el Grup de Pols i Pua "La Pua", la Colla De Dolçainers i Tabaleters i la Unió Musical "Santa Cecília".

Canalins i canalines destacatsModifica

NotesModifica

  1. Reiniciem Canals (Reiniciem) i EUPV, que en 2019 formaven part de Canals en Moviment (CeM), obtingueren 2 i 1 regidors respectivament en 2015
  2. GdC són les sigles de Gent de Canals.

ReferènciesModifica

  1. Pareja i Primo, Lluís. Canals Ilustrada: historia de las personas venerables y Varones Ilustres que han avido [sic naturales de la Universidad de Canals en el Reyno de Valencia] (en castellà), 1728, p. 1. 
  2. [Reiniciem Canals] «Reiniciem Canals se suma a la nova plaforma Canals en Moviment». Conéixer Canals, 03-04-2019 [Consulta: 17 juny 2019].
  3. «https://www.lasprovincias.es/ribera-costera/reiniciem-canals-moviment-20190404003444-ntvo.html». Las Provincias, 04-04-2019 [Consulta: 17 juny 2019].
  4. «Reiniciem se disuelve dentro de Canals en Moviment». Levante-EMV, 03-04-2019 [Consulta: 17 juny 2019].
  5. Redacció «Mai Castells, de Compromís, investida primera alcaldessa de Canals». Diari Digital, 17-06-2019.
  6. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.523 [Consulta: 29 abril 2020].
  7. Junta Electoral de Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral Zona de Xàtiva sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 143-144 [Consulta: 12 abril 2020].
  8. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019».
  9. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Canals», 26-05-2019. [Consulta: 12 abril 2020].
  10. «Acord del Sants». Canals en Moviment, 13-07-2019 [Consulta: 18 juliol 2019].
  11. «Mai Castells serà la primera alcaldessa de Canals». Conéixer Canals, 15-06-2019 [Consulta: 16 juny 2019].
  12. «Mai Castells, de Compromís, investida primera alcaldessa de Canals». Diari Digital, 17-06-2019 [Consulta: 17 juny 2019].
  13. «Mai Castells (Compromís), alcaldesa de Canals con el apoyo de Ciudadanos». Levante-EMV, 16-06-2019 [Consulta: 16 juny 2019].
  14. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Canals. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 30 juliol del 2017].
  15. Vila Moreno, Alfonso. Diccionario enciclopédico básico de Canals. Canals: Ajuntament de Canals, 2007. ISBN 978-84-922693-5-8 [Consulta: 7 juny 2019]. 
  16. Juan, Cristian; Gómez, Laura. Canals en la memòria. [Canals]: Ajuntament de Canals, 2019 [Consulta: 7 juny 2019]. 
  17. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 514. ISBN 84-930048-0-4. 
  18. Simbor Roig, Vicent. La novel·la de la postguerra al País Valencià (1939-1972): entre la problemàtica llengua literària i el desfasament estètic, p. 54, 60 i 76. 
  19. Sanz, Ferran. «Canals retrà homenatge a la seua filla predilecta Na Rosario Ferrer Sancho» (en català). Diari La Veu, 30-03-2016. [Consulta: 31 maig 2019].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canals