Cantó de Void-Vacon

El Cantó de Void-Vacon és un cantó francès del departament del Mosa, situat al districte de Commercy. Té 18 municipis i el cap és Void-Vaconm situada a 255 metres sobre el nivell del mar i a 8 km. SSE, de Commercy, a la vora del riu Fluent, tributari esquerre del Mosel·la i del canal del Marne al Rin.

Infotaula de geografia políticaCantó de Void-Vacon

Localització
 48° 40′ 02″ N, 5° 33′ 25″ E / 48.6673°N,5.5569°E / 48.6673; 5.5569Coord.: 48° 40′ 02″ N, 5° 33′ 25″ E / 48.6673°N,5.5569°E / 48.6673; 5.5569
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióGran Est
DepartamentMosa
DistricteDistricte de Commercy Modifica el valor a Wikidata

CapitalVoid-Vacon Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Dissolució21 març 2015 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi de cantó INSEE5528 Modifica el valor a Wikidata

MunicipisModifica

Consellers generalsModifica

Llista dels consellers generals successius
Data d'elecció Identitat Partit Qualitat
1945-1949 M. Prioux Radical independent
1949-1970 M. Poinçot MRP
1970-1993 Jean-Louis Gilbert Divers droite
1993-2001 Daniel Dupuis Divers droite
2001- André Jannot Divers droite
les dades anteriors no són pas conegudes

CuriositatsModifica

Restes d'un castell del segle xiv. Tallers de construccions mecàniques. Important fàbrica de paper. Elaboració de formatge amb denominació d'origen (Void).

HistòriaModifica

Void fou conegut en l'època Gal·la amb el nom de Nivigentum (Nogent o Novéant), nom que conservà durant tota l'edat mitjana, junt amb el de Vadum o Vidum, d'origen merovingi, en el temps dels reis francs de la primera dinastia va tenir un palau, cedit més tard per Dagobert I als bisbes de Toul, i una fàbrica d'encunyar moneda.

Void fou més tard la capital del petit país de Voide. En aquesta ciutat nasqué el mecànic Nicolas-Joseph Cugnot (1725-1804), constructor del primer vehicle mogut mitjançant el vapor. Estació de la línia de ferrocarril de Gondrecourt a Pagny-sur-Meuse.

ReferènciesModifica

  • Tom núm. 69, pag 906 de l'enciclopèdia Espasa