Canut V

polític danès

Canut V MagnussenKnud V Magnussen (danès)— (c. 1129 – 9 d'agost del 1157) fou Rei de Dinamarca del 1146 al 1157, governant en aliances alternants amb Sweyn III i Valdemar I. Canut fou mort a l'anomenat Festí Sagnant de Roskilde el 1157.

Infotaula de personaCanut V
Knud 5. Magnussen coin.jpg
modifica
Nom original(da) Knud V modifica
Biografia
Naixement1129 (Gregorià) modifica
Mort29 novembre 1157 (Gregorià) modifica (27/28 anys)
Roskilde (Dinamarca) modifica
Monarca de Dinamarca
1147 – 1157
← Erik III de DinamarcaValdemar I de Dinamarca →
modifica
Dades personals
ReligióCristianisme modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
Família
FamíliaCasa d'Estridsen modifica
CònjugeHelena of Sweden (en) Tradueix modifica
FillsNiels d'Aarhus
Hildegard of Denmark (en) Tradueix
Niels Knudson (en) Tradueix
Brigitte of Denmark (en) Tradueix
Valdemar Knutsen
Valdemar Knudson, Baron von Schleswig (en) Tradueix modifica
ParesMagnus I modificaRiquilda de Polònia modifica
GermansSofia de Polotsk, Sune Sik i Boleslaw of Sweden (en) Tradueix modifica

Canut nasqué cap al 1129, essent fill del Rei Niels i nét de Magnus I de Suècia. Després que l'abdicació d'Eric III el 1146, els magnats de Jutlàndia declararen rei a Canut, mentre que els magnats de Sjælland i Escània coronaren a Sweyn III, el nebot de Canut Lavard que Magnus havia mort el 1131.[1][2]

Als anys següents Canut va provar en va de derrotar Sweyn III a Sjælland per regnar totalment a Dinamarca. El 1147, Canut i Sweyn s'uniren per emprendre el Croada dels Wends, que tanmateix acabà reinflament la seva contesa.[3] Sweyn i el seu cosí el duc Valdemar, fill de Canut Lavard, derrotà a Canut a Jutlàndia el 1150, i Canut va fugir amb el seu sogre Sverker I de Suècia. Canut intentà reconquerir diversos cops de manera fracassada, buscà l'ajut de Frederic Barbarossa. El compromís resultant el 1152, que rebé el suport de Valdemar, deixà a Canut com a regent, de menor grau, conjuntament amb Sweyn. Tanmateix, Sweyn va decidir no complir el tracte.[3]

Festí Sagnant de Roskilde

Canut s'alià amb Valdemar i Sverker, incloent el casament amb Helena de Suècia filla de Sverker. Sweyn fugí de Dinamarca el 1154, i Canut forjà un tracte amb Valdemar, governant conjuntament sota el nom Valdemar I. Canut era un rei inferior a Valdemar, i després del retorn de Sweyn a Dinamarca, el 1157 s'arribà a un compromís, sota pressió dels magnats danesos.[3][1] Sweyn, Canut i Valdemar s'instal·laren com a governants conjunts, amb Canut governant Sjælland.[3] Durant el banquet de pau celebrat a Roskilde el 9 d'agost del 1157, més tard conegut com el Festí Sagnant de Roskilde, Sweyn intentà matar a Canut i Valdemar.[1] Canut fou mort presumptament per un dels guerrers de Sweyn.[3]

Sofia de Minsk germanastra de Canut es casà amb Valdemar, qui el venjà aquell mateix any matant a Sweyn a la Batalla de Grathe Heath i apoderant-se de Dinamarca.

No més d'un any abans de la seva mort, Canut es casà amb Helena de Suècia, però no van tenir fills.[3] Canut també tingué fills extramatrimonials:[3]

  1. Sant Niels d'Aarhus (mort 1180); va viure com a monjo[4]
  2. Knud[5]
  3. Valdemar; Bisbe de Schleswig i Príncep-Arquebisbe de Bremen
  4. Brigitte (o Jutta); casada amb Bernat, comte d'Anhalt
  5. Hildegard; casada amb Jaromar I, Príncep de Rügen
  6. Ingerd; casada amb Casimir II, Duc de Pomerània
  7. Una altra filla; casada amb Bogislaw III de Schlawe

NotesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Knud 5.
  2. Monarkiet i Danmark – Kongerækken at The Danish Monarchy
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Carl Frederik Bricka (ed.), Dansk Biografisk Lexikon, vol. IX [Jyde – Køtschau], 1895. "Knud (Magnussen)", Hans Olrik, pp.263–264.
  4. Skt.
  5. Kings and Queens of Denmark – Knud III at JMarcussen.dk
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canut V