Barret frigi
El barret frigi és una lligadura consistent en una espècie de caputxa de forma gairebé cònica, però amb la punta corbada, confeccionada habitualment amb llana o feltre.[1][2] Certs autors infereixen l'origen de la barretina catalana al barret frigi,[3] però altres especialistes en situen l'origen a la Catalunya mateix.[4]
Aquesta peça ha tingut una estranya història. Deuria tenir l'origen a la regió de Frígia, Àsia Menor, en l'actual Turquia. En l'art grec del període hel·lenístic apareix com a abillament característic dels orientals. És un dels atributs del déu Mitra, o Mitras, en el culte de possible origen iranià conegut com a mitraisme.[5]
En època romana, la gorra frígia (en llatí pilleus que ha donat el català pili) era el distintiu dels lliberts.[6] Va ser utilitzat també simbòlicament pels assassins de Juli Cèsar. Tal vegada per aquesta raó, durant la guerra de la Independència dels Estats Units i la Revolució Francesa va ser adoptat com a símbol de la llibertat.
En un mosaic romà d'Orient de la Basílica de Sant Apol·linar el Nou (segle vi), a Ravenna, els mags d'Orient que van a adorar Jesús duen sengles barrets frigis.
Al segle xix, el barret frigi es consagra definitivament com símbol internacional de la llibertat i el republicanisme. En duu l'al·legoria de la Llibertat que apareix guiant al poble en el conegut quadre d'Eugène Delacroix, de 1830. Marianne, personificació de la República Francesa, duu com a lligadura un barret frigi.[1] Durant els segles xix i xx va ser el símbol en diverses repúbliques.
Figura, com a símbol de la llibertat, en l'escut de diverses nacions llatinoamericanes, com a l'Argentina, Bolívia, Colòmbia, Cuba, Haití, Nicaragua, El Salvador i Paraguai, així com escuts de províncies argentines actuals.[7][8]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Barret frigi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «barret frigi». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 2 juny 2025].
- ↑ Cabrejas, Enrique «El origen del nombre de la barretina catalana» (en castellà). Karuo el secreto ibero, 2013, pàg. 11.
- ↑ «barretina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Benda-Weber, Isabella. «Non-Greek Headdresses in the Greek East.». A: Tiarae, diadems and headdresses in the Ancient Mediterranean cultures: symbolism and technology. València: SEMA, 2014, p. 104-105 (Monografies del SEMA de València). ISBN 978-84-370-9452-6.
- ↑ Seva i Llinares, Antoni. «pilleus». A: Diccionari Llatí-Català. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), p. 1050. ISBN 978-84-7739-631-4.
- ↑ Würtenberger, Thomas «Symbolism of freedom - El simbolismo de la libertad. Un medio de autorretrato nacional en Centro- y Suramérica». Journal of Sciens, Humanities and Art, 07-06-2018, pàg. 1-9. DOI: 10.17160/josha.5.5.431.
- ↑ Würtenberger, Thomas. Symbole der Freiheit: zu den Wurzeln westlicher politischer Kultur [Símbols de llibertat: les arrels de la cultura política occidental] (en alemany). Colònia: Böhlau Verlag, 2017, p. 576. ISBN 978-3-412-50753-4.
Enllaços externs
modifica- Soler Sánchez, Sergi. «El fil roig de la història que teixeix la barretina». Ab Origine, El fil roig la història que teixeix la barretina.
- Plana que relaciona la gorra frígia amb els Reis d'Orient Arxivat 2011-08-27 a Wayback Machine.
- Història gràfica de la barretina
