Obre el menú principal
Esquema del sistema de govern borbònic basat en tres institucions polítiques: La nova Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.

El capità general de Mallorca fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Mallorca a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de Mallorca i la resta de la Corona d'Aragó.[1][2]

Entre 1715 i 1782 el capità general només tenia jurisdicció sobre les illes de Mallorca i Eivissa. Des de 1782, quan Menorca fou incorporada a la corona espanyola, es va estendre la seva jurisdicció a la totalitat de les illes Balears. Mitjançant un decret de 1841 de Baldomero Espartero es van establir 14 capitanies generals arreu de l'Estat espanyol, una de les quals tenia la caserna general a Palma. Des d’aleshores ja seria conegut com a Capità general de Balears. Les unitats militars a les Illes Balears foren posades sota comandament d’un capità general. Pel Reial Decret del 22 de març de 1893 Espanya es va dividir en set regions militars, però les illes Balears van constituir una capitania autònoma. Entre 1931 i 1939 va passar al rang de Comandància, però des de 1939 a 1997 tornà a ser capitania general sota comandament d’un tinent general.

Amb la nova reestructuració de regions militars de 1997 l'antiga capitania de Balears va rebre la denominació de Comandància General de Balears i posada sota el comandament d’un general de divisió i no d’un tinent general.[3]

Llista de capitans generals i comandants generals de Mallorca i de les illes BalearsModifica

Regnat de Felip V 
Regnat de Ferran VI 
Regnat de Carles III 
Regnat de Carles IV 
Regnat de Ferran VII 
Junta Suprema de Govern de les Balears
Regnat de Ferran VII (restauració) 
Regnat d'Isabel II 
Regnat d'Amadeu I d'Espanya 
Primera República Espanyola 
Regnat d'Alfons XII d'Espanya 
Regnat d'Alfons XIII d'Espanya 
Segona República Espanyola
Dictadura franquista
Regnat de Joan Carles I

ReferènciesModifica

  1. Luis Suárez Fernández, Carlos E. Corona Baratech, José Antonio Armillas Vicente Historia general de España y América, p. 118
  2. «Capità general». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Historia de la Comandancia General de las Baleares, al web del Ministeri de Defensa