Caprimulgiformes

Els caprimulgiformes (Caprimulgiformes) són un ordre d'ocells de costums nocturns, plomatge suau, com els dels estrígids, i de vol silent. En canvi, emeten un cant molt penetrant, que s'escolta a la nit. Tenen el plomatge altament críptic i es camuflen a terra, entre les branques dels arbres o entre la fullaraca. El seu nom científic remet a la llegenda popular i creença errònia que xuclen la llet de les cabres.

Infotaula d'ésser viuCaprimulgiformes Modifica el valor a Wikidata
Caprimulgus macrurus.jpg
Caprimulgus macrurus. Modifica el valor a Wikidata
Tawny Frogmouth (Coverdale).jpg
Període
Eocè mitjà - actualitat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumChordata
ClasseAves
SuperordreNeoaves
OrdreCaprimulgiformes Modifica el valor a Wikidata
Ridgway, 1881
Famílies
Distribució
Nightjar range.png
Modifica el valor a Wikidata

MorfologiaModifica

Tenen els ulls grans, la cua i les ales llargues, els peus petits i una obertura de boca enorme acabada en un bec diminut.[1] Utilitzen la gran boca a manera de xarxa per a caçar insectes al vol.[2] Al voltant de la boca tenen una sèrie de pèls rígids. Tenen les potes petites i, en conjunt, són d'una coloració semblant a la de la terra, amb la qual es confonen perfectament.[3]

CostumsModifica

Algunes espècies passen l'hivern en estat letàrgic, fenomen excepcional entre els ocells.

ObservacionsModifica

La majoria de famílies d'aquest ordre són tropicals. Només hi ha una família als Països Catalans, el dels caprimúlgids, que són representats a casa nostra per l'enganyapastors i el siboc, que només ens arriben a l'estiu, mentre que hivernen a l'Àfrica. Rarament, ens arriba com a divagant l'enganyapastors egipci (Caprimulgus aegyptius).

ReferènciesModifica

  1. Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 191.
  2. Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció i adaptació de l'anglès per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 328.
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987, pàgina 70.

BibliografiaModifica

  • Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987, pàgina 70, ISBN 84-315-0434-X.
  • Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 191-193. ISBN 84-282-1034-9; ISBN 9788428210348.
  • Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció i adaptació de l'anglès per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 328. ISBN 84-282-1008-X; ISBN 9788428210089.

Enllaços externsModifica