El siboc, saboc,[1] xiboc,[2] bocatxo[3] o escloper[4] (Caprimulgus ruficollis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caprimulgiformes, semblant a l'enganyapastors però més clar.

Infotaula d'ésser viuSiboc
Caprimulgus ruficollis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes9 g (pes al naixement)
84 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN22689875 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCaprimulgiformes
FamíliaCaprimulgidae
GènereCaprimulgus
EspècieCaprimulgus ruficollis Modifica el valor a Wikidata
Temminck, 1820
Distribució

Àrea de cria (taronja), àrea d'hivernada (blau clar) i àrea de la subespècie Caprimulgus ruficollis desertorum (marró clar) Modifica el valor a Wikidata

Morfologia modifica

  • És més gros que l'enganyapastors (30 cm) i la seua envergadura alar és de 64 cm.
  • Té el cap més gran i la cua més llarga que l'enganyapastors (arriba als 16 cm).
  • Potes curtes.
  • Ulls grossos i de color negre.
  • Presenta una grossa taca blanca a la gorja.
  • Collar roig daurat.
  • Ales llargues.
  • El plomatge d'ambdós sexes és similar.
  • Totes les coberteres alars amb les puntes pàl·lides i amples.
  • Ambdós sexes tenen taques pàl·lides a les ales i als costats de la cua.
  • Bec curt, petit i de color negrós.
  • L'interior de la boca és de color rogenc.
  • Al voltant de la boca té com una mena de pèls forts per a enxampar insectes voladors[5]

Subespècies modifica

  • Caprimulgus ruficollis ruficollis
  • Caprimulgus ruficollis desertorum (Erlanger, 1899) -àrees desèrtiques del Marroc, Algèria i Tunísia-.

Reproducció modifica

 
Caprimulgus ruficollis

Cria a la península Ibèrica i a l'Àfrica del Nord. Al maig-juliol pon 2 ous que deixa directament a terra, vora uns arbusts a dins del bosc o en els límits. Els pollets que en neixen són alimentats per ambdós pares. Fan dues cries.

Alimentació modifica

Menja insectes que caça al vol o a terra.

Hàbitat modifica

En general prefereix un clima més càlid, un terreny més sec i obert i situat a menys alçada, i també prefereix viure més a prop del terra, per això defuig els arbres.

Distribució geogràfica modifica

Habita en pinedes i garrigues de l'Àfrica del Nord, al Iemen, a tot el centre i sud de la península Ibèrica, al País Valencià, i al sud i oest del Principat de Catalunya.[6] De totes maneres no és excessivament abundant a Catalunya (de fet, a Europa no es troba), i només el podem trobar a la part més meridional (l'enganyapastors ocupa, preferentment, la part nord del territori, mentre que el seu parent, el siboc, ho fa a la part sud).[7]

Costums modifica

Conservació modifica

Es troba amenaçat per la destrucció de les seues àrees de nidificació, per la manca d'aliment a causa dels plaguicides, per l'atropellament per part d'automòbils i per certes pràctiques agrícoles.

Referències modifica

  1. «saboc». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «xiboc». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. «bocatxo». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «escloper». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia Arxivat 2007-10-27 a Wayback Machine. (català)
  6. «Siboc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 70-71. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs modifica