Capucine, nom artístic de Germaine Hélène Irène Lefèbvre, nascuda el 6 de gener de 1928 a Sait-Rafèu (França) i morta el 17 de març de 1990 a Lausana (Suïssa), va ser una model i actriu francesa, coneguda sobretot pels films rodats a començaments dels anys 60 a Hollywood i en especial pel seu paper de Simone Clouseau.

Infotaula de personaCapucine
Capucine The Pink Panther.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Germaine Lefebvre Modifica el valor a Wikidata
6 gener 1928 Modifica el valor a Wikidata
Sant Rafèu (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1990 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Caiguda Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsCapucine Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu, model i actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1949 Modifica el valor a Wikidata –
Família
ParellaCharles K. Feldman Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0001010 Allocine: 5581 Allmovie: p10776
Find a Grave: 9627 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Germaine Lefebvre passà la seva infantesa a Toulon.[1] La seva família s'instal·là a continuació a Saumur, on ella cursà els estudis i es graduà en llengües estrangeres. Seguint els consells d'un amic fotògraf, abandonà la formació per esdevenir model, pensant que aquest ofici li permetria seguir cursos d'art dramàtic. Durant el període en què segueix els cursos de Jacques Caront al Théâtre de l'Œuvre, adopta el pseudònim de Capucine.

Trajectòria com a modelModifica

Cap als disset anys, Capucine va començar a fer de model a Germaine Lecomte, una casa de moda de l'avinguda Matignon. Simultàniament, va posar per a la publicitat, després va treballar per a Maggy Rouff.[2]

L'any 1952, amb la seva «mirada perduda en la distància i l'aire altiu» corresponent als estàndards de l'època, esdevé model per a Givenchy. Hubert de Givenchy dirà que «ella era sobretot una gran amiga personal, algú que estimava especialment» i la vestirà durant tota la seva vida.[3][4] A aquesta època dels anys cinquanta es remunta l'amistat amb Audrey Hepburn, que també estava començant com a model. Els seus vincles romandran indestructibles fins a la desaparició de Capucine.

Alterna les seves activitats a Givenchy amb la representació, vestida de Dior, Fath o Balmain per a la Chambre Syndicale de la Haute Couture.[2] La seva primera portada del Vogue francès és fotografiada per Henry Clarke, treballa amb Jean Chevalier de l'Elle francesa, així com el prolífic fotògraf Georges Dambier. És igualment fotografiada per Capa l'any 1951.[5]

Trajectòria com a actriu de cinemaModifica

Capucine debuta al cinema l'any 1948 a L'Aigle à deux têtes, de Jean Cocteau. Continua amb Rendez-vous de juillet, de Jacques Becker, on fa una aparició i hi coneix l'actor Pierre Trabaud, amb qui es casa, tot i que la seva unió només dura sis mesos.[6]

Cap a la fi dels anys 1950, descoberta durant una desfilada de moda pel realitzador americà Charles K. Feldman, marxa cap a Hollywood, on es perfecciona seguint els cursos d'art dramàtic de Gregory Ratoff.

Gira a continuació en diverses produccions americanes. D'aquesta època són remarcables, l'any 1960, Le Bal des adieux, de Charles Vidor i George Cukor, al costat de a Dirk Bogarde, i sobretot Le Grand Sam, amb John Wayne, on la crítica americana observa que «Capucine, l'esvelta actriu francesa contractada per interpretar Ange, aporta a la pel·lícula un toc de classe».[7][8] Remarcable és també la seva interpretació a La Rue chaude, d'Edward Dmytryk, el 1962.

 
A l'abril de 1962.Foto de Harry Pot / Agència Anefo Fonds dels Archives nationales (Pays-Bas)

Però el seu paper més significatiu d'aquest període és, sens dubte, el de Simone Clouseau, la dona del famós inspector interpretat per Peter Sellers a la Pantera rosa, de Blake Edwards, l'any 1963 (i, vint anys més tard, en dues de les seves continuacions).

Es recorda igualment el seu personatge de princesa Dominica a Guêpier pour trois abeilles, de Joseph L. Mankiewicz, on rivalitza amb Susan Hayward i Maggie Smith amb Rex Harrison (1967).

Capucine, tan refinada, té una relació de dos anys amb William Holden –actor agressiu, alcohòlic i aleshores casat– a qui coneix durant el rodatge de Le Lion, de Jack Cardiff.[9] Retornà a Europa a mitjans dels anys seixanta, on va continuar la seva carrera rodant a França, Alemanya i Itàlia, fent unes quantes incursions als Estats Units.

Durant aquest període, les pel·lícules en què participa no tindran gaire impacte, tret de l'extraordinària pel·lícula de Federico Fellini, Satyricon, en què assumeix el paper atípic i sorprenent de Tryphène (1969).

L'any 1990, sola i sabent-se greument malalta, se suïcida, llançant-se per la finestra, a Lausana.[10][11]

Aquesta model elegant, desatesa pel cinema francès, va esdevenir una de les poques models que arriben a fer una carrera notable en el cinema, i a ser una estrella francesa a Hollywood.[6] Bella, rossa, d'ulls blaus, distingida i sensual, Capucine va representar per al cinema americà dels anys seixanta l'arquetip de la dona francesa.

DistincionsModifica

NominacionsModifica

FilmografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. Liaut 1994
  2. 2,0 2,1 Liaut 1994
  3. Liaut - Témoignage d'Hubert de Givenchy 1994
  4. Liaut 1994
  5. Jacques Brunel «Les couleurs de Capa» (en francès). L'Express Styles. Groupe Express, 3270, 3 2014, pàg. 9.
  6. 6,0 6,1 Liaut 1994, p. 75
  7. Extrait de la critique de Bosley Crowther et d'Eugene Archer parue le 11 novembre 1960.
  8. Source : extrait de l'article de David Sterritt publié sur The TCM Movie Database États-Unis.
  9. Liaut 1994, p. 77
  10. Liaut 1994, p. 79
  11. Liaut 1994, p. 78

BibliografiaModifica

  • (en) Capucine sur l'Internet Movie Databas