Obre el menú principal

Les tècniques artístiques utilitzades en les seves representacions són diverses; en destaca la ceràmica de l'antiguitat, els relleus i vidrieres de l'edat mitjana, els gravats renaixentistes o els dibuixos en els atles d'astronomia dels últims segles del segon mil·lenni.

Amb l'ajuda de Iolau, el seu nebot, va trobar la forma de derrotar el monstre, aplicant foc en els colls tallats abans que creixessin nous caps; així, Hèracles va poder acabar amb l'Hidra. Va enterrar el cap principal, encara xiulant, doncs era immortal, sota una gran roca prop del camí de Lerna a Eleu. A més, va obrir en canal la bèstia per mullar en els seus fluids interns les puntes de les seves fletxes, i des de llavors fou mortal qualsevol ferida causada amb aquestes.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

  • Una interpretació esotèrica, per la qual es relaciona els múltiples caps de l'Hidra amb els mals pensaments i desitjos, a vèncer per l'individu en el seu creixement personal.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Aquest treball va ser un dels considerats com no vàlids per Euristeu, ja que Hèracles va rebre l'ajuda del seu nebot per portar-lo a terme.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Sobre el miteModifica

Una vegada arribat al pantà, Hèracles es va enfrontar a l'Hidra. Va intentar tallar els caps de la bèstia, però per cadascú que tallava en creixien altres dos. Mentre tots dos lluitaven, Hera envià en ajuda de la bèstia Carcinos, un cranc gegant que habitava també a la zona. El cranc va atacar amb les pinces Hèracles en els peus per despistar-lo i que l'Hidra pogués matar-lo; no obstant això, l'heroi grec, enfurit, el va aixafar amb el taló en resposta i va continuar la batalla.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Els mites disposen, per norma, de lectures no literals per les quals els relats fantàstics reflecteixen de forma al·legòrica o simbòlica fets, situacions o comportaments en la realitat. Al segon treball d'Hèracles se li han atribuït diverses interpretacions al llarg de la història:Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Un catasterisme és el relat de la transformació d'un personatge de la mitologia grega en un estel o constel·lació. Segons el mite, Hera, agraïda pel valent però infructuós esforç de Carcinos, el va posar en el cel, creant la constel·lació de Càncer en el Zodíac.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès Va ser situat al costat del Lleó, la figura posada per Zeus en commemoració de la mort del Lleó de Nemea a les mans del seu fill Hèracles en el primer dels seus treballs.

Igual que la figura de l'Hidra, Carcinos té diverses variants en funció del que l'autor de la versió reculli en el seu text:

  • Respecte a la seva mateixa existència, com a element secundari en el mite de l'Hidra, diverses versions no esmenten el personatge de Carcinos en el segon treball d'Hèracles. Aquest fet se sol explicar amb la hipòtesi que fou introduït en el relat principal per influència mesopotàmica, en l'intent dels astròlegs d'associar els treballs d'Hèracles als dotze signes del Zodíac.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès
Constel·lació de Càncer
  • Quant al nom amb el qual se li designa, com ja s'ha indicat, freqüentment s'omet o canvia el nom del personatge, substituint-lo simplement per cranc o pel seu nom romà, Càncer.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès Puntualment rep epítets com «Lernaeus», per la seva procedència, en De re rustica de ColumelaError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès o «Littoreus», presumiblement pels seus costums, en Les metamorfosis d'Ovidi i Astronomicon de Manili, tal com indica William Smith en la seva obra, A Dictionary of Greek and Roman Antiquities.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès
  • En funció de la forma en què Carcinos ataca Hèracles segons la versió o traducció del text, tenallar, picar o mossegar-lo en són les més freqüents.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès No obstant això, les diferents versions coincideixen que el seu atac era un element de distracció per a Hèracles, amb la intenció de desequilibrar el combat a favor de l'Hidra, sense constituir un oponent que pogués per si mateix acabar amb l'heroi grec.

El cranc Carcinos no apareix en totes les versions del mite del segon treball d'Hèracles i, per tant, en aquells textos relacionats, principalment sobre mitologia o astronomia, que han arribat a l'actualitat; per exemple, en el cèlebre poema de cap a 275 aC d'Arat, Fenòmens (que descriu les constel·lacions i altres cossos celestes, i en comenta per a alguns el mite associat), tan sols s'esmenta la constel·lació de Càncer per situar els Ases i el Pessebre:

Com s'ha apuntat anteriorment, aquest fet se sol atribuir a la teoria que aquests cossos tingueren una història d'origen grec anterior a l'associació de la constel·lació amb un cranc per influència probablement mesopotàmica, on la constel·lació apareix amb el nom Al·lul, 'cranc' en sumeri.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

En els Catasterismes (obra recopilada cap al segle I aC en què es narren les transformacions de personatges de la mitologia en estels o constel·lacions), atribuïts erròniament a Eratòstenes (segle III aC), es troba la referència més antiga del mite:Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

A part de la pròpia versió del text, destaca l'esment a l'Heraclea del poeta del segle V aC Paniasis d'Halicarnàs, de qui amb prou feines es conserven uns fragments, com a referent (el primer del que hi ha constància en l'actualitat) a la versió exposada del mite.

En el diàleg Eutidem, Plató fa referència al segle IV aC al mite en un diàleg entre Sòcrates, Critó, Eutidem i el seu germà Dionisodor, Clinies i Ctèsip; el text és una crítica als sofistes, que utilitzen les fal·làcies (sofismes) per als seus raonaments:Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Amb la utilització del mite, el personatge de Sòcrates es burla dels germans sofistes i els seus raonaments en comparar-los amb els monstres Hidra i Carcinos.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

En la Biblioteca mitològica, exhaustiva recopilació de la mitologia grega elaborada cap als segles I-II dC, atribuïda erròniament a Apolodor d'Atenes, també s'esmenta la criatura:Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

CatasterismeModifica

  • Una interpretació astronòmica, en la qual els personatges representen cossos celestes en una determinada situació; Hèracles destrueix l'Hidra i el Cranc tal com la llum del Sol esvaeix les constel·lacions durant l'alba, en sorgir l'astre per l'horitzó.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès
Gravat de Giovanni Jacopo Caraglio (s. XVI)
  • Una interpretació bèl·lica, per la qual, segons el peripatètic Palèfat, el mite s'associa amb la destrucció de Lerna, sota influència minoica, pels pobles premicènics cap al segle XXII aC.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès L'Hidra es correspondria amb el palau de Lerna, els múltiples caps amb els arquers i hoplites de la ciutat i Carcinos amb un mercenari que dirigiria forces de suport per a la defensa. Els exèrcits derrotats, la ciutat incendiada i el palau soterrat sota un túmul generarien les analogies utilitzades posteriorment en el mite.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès
  • Una interpretació religiosa, per la qual la mort de l'Hidra a mans d'Hèracles es correspon amb la supressió, per part dels pobles invasors d'aqueus o doris, dels ritus de fertilitat autòctons de Lerna, realitzats per sacerdotesses que difonien la influència minoica procedent de Creta.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Els escrits de naturalistes o geopònics clàssics, com Aristòtil, Plini el Vell o Casià Bas, i els estudis moderns en carcinologia permeten fer-se una idea de les espècies de crancs conegudes que influirien en la imatge mental que les gents obtindrien en escoltar el mite, així com en les representacions artístiques que se n'han realitzat:Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Detall en àmfora àtica (540-530 aC). Museu del Louvre

Durant l'antiguitat clàssica, destaquen els exemples de decoració en ceràmica trobats en lècits, hidres, aríbals i altres tipus de gots grecs, habitualment dels segles VI i V aC i pertanyents als estils de figures negres i vermelles predominants en l'època.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès En aquestes representacions, Carcinos és mostrat generalment com un cranc de mar.

Gravat de Cornelis Cort (circa 1565)

El 1634, el pintor espanyol del segle d'or Francisco de Zurbarán va pintar el quadre a l'oli Hèrcules lluita contra l'hidra de Lerna, inspirant-se en el gravat esmentat de Cornelius Cort. En l'actualitat, està exposat en el Museu del Prado, Madrid.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Relleu en la catedral d'Amiens

Malgrat el seu origen pagà i el rebuig general de les esglésies cristianes, els signes del Zodíac s'han representat freqüentment en l'art medieval, concretament en relleus, pintures i vidrieres de les mateixes esglésies.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès Alguns dels temples on es poden trobar aquestes representacions són:

Entre els dotze treballs d'Hèracles, el segon és un dels que més freqüentment ha estat representat en l'art, especialment pels artistes postclàssics, tant en pintura com en escultura; no obstant això, d'igual manera que en els escrits, no totes les representacions artístiques del mite inclouen la figura de Carcinos.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Mosaic en l'abadia d'Hagia Maria
  • L'església romànica del segle XII de Sant Austremoni a Issoire, França, en què apareixen relleus amb les figures del Zodíac. La forma de Càncer recorda un cranc de mar, però l'aparença grotesca és més propera a una gàrgola.
  • La basílica romànica del segle XII de Sant Isidor a Lleó, Espanya, on apareixen els signes zodiacals en el principal accés al temple.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès Càncer apareix en forma de cranc de mar.

El personatge de Carcinos apareix representat en l'art principalment com a part del mite de l'Hidra, com a signe zodiacal o com a constel·lació dels mapes celestes.

Rosassa de la catedral de Saint-Denis

Els autors clàssics que esmenten Carcinos en el mite de l'Hidra no ofereixen en els seus textos descripcions de la forma o tipus de cranc més enllà de la puntual al·lusió a la notable grandària de l'espècimen. Aquest buit en la descripció ha provocat la diversitat en el tipus de crustaci que apareix en les representacions del personatge, mostrant a discreció de l'artista tant crancs de riu (d'aspecte similar a petits llamàntols, amb un cefalotòrax i abdomen ben diferenciats) com crancs de mar (amb un abdomen reduït a poc més d'un apèndix sota el cefalotòrax).

  • Una interpretació geològica, en la qual, segons l'evemerístic Servi, s'identifica l'Hidra amb el pantà de Lerna i els seus caps amb les fonts o rius subterranis que l'alimentaven, frustrant els intents de dessecar la zona per sanejar-la.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Paper en la mitologiaModifica

Vegeu tambéModifica

Mapes celestesModifica

ZodíacModifica

Influència en l'artModifica

Interpretacions del miteModifica

Variants del miteModifica

BibliografiaModifica

  • Hans Sebald Beham, impressor alemany considerat un dels més importants dels petits mestres, el grup d'artistes alemanys que es van especialitzar en gravats per influència de Dürer. En la seva obra, Carcinos apareix en forma de cranc de riu.
  • Giovanni Jacopo Caraglio, gravador italià, pupil de Marcantonio Raimondi; es va especialitzar en la realització de reproduccions de pintures renaixentistes, sobretot les de Rafael. Carcinos apareix en forma de cranc de mar.
  • Cornelius Cort, gravador neerlandès que va col·laborar de forma habitual amb Tizià. En la seva obra, Carcinos apareix en forma de cranc de mar, encara que apareixen molts altres crancs, tant de riu com de mar, que envolten o es dirigeixen a Hèracles.

Durant el segle XVI, en ple Renaixement, es van realitzar diversos gravats que representaven els treballs d'Hèracles. En part dels que mostren la lluita contra l'Hidra de Lerna, també apareix la figura de Carcinos; d'aquests, alguns dels més rellevants són les obres dels artistes següents:

  • La catedral gòtica del segle XIII de Sant Pere de Bautzen, Alemanya, en la qual una escala de fusta està decorada amb els signes zodiacals.
  • La catedral gòtica del segle XIII de Chartres, França, en la qual en una de les principals portes es troben relleus amb els signes zodiacals envoltant la figura de Crist. A més, a l'interior es troba una vidriera en què també apareixen aquests motius.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès Càncer apareix en forma de cranc de mar.
  • La catedral gòtica del segle XIII d'Amiens, França, en la façana de la qual apareixen relleus amb els signes del Zodíac. Càncer apareix en forma de cranc de mar.
  • L'abadia benedictina d'Hagia Maria, construïda sobre la muntanya Sió a Jerusalem a principis del segle XX, on es conserva un mosaic circular amb les figures del Zodíac. Càncer apareix en forma de cranc de riu.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

En un altre àmbit, el pintor i compositor lituà Mikalojus Konstantinas Čiurlionis, pertanyent al modernisme i simbolisme, va realitzar el 1907 un cicle de dotze quadres denominat Zodiakas ('El Zodíac'); Vėžys (Càncer) representava el signe de Carcinos, en forma de cranc de riu.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

  • El manuscrit en aràbic Kitab al-Bulhan, d'Abd al-Hasan Al-Isfahani; recopilat a la fi del segle XIV, tracta sobre astrologia, astronomia i geomància.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès Càncer es representa com un cranc de mar.
 
Constel·lació de Càncer segons Hevelius

En els mapes celestes es representa la distribució dels principals objectes astronòmics visibles des de la Terra. Aquests mapes, que van tenir el seu auge entre els segles XV i XIX, són freqüentment decorats amb figures que ajuden a interpretar o reconèixer les constel·lacions mostrades. A continuació, s'enumeren alguns exemples dels mapes més rellevants:

D'altra banda, com s'ha indicat, no hi ha unanimitat en la tipologia de cranc que correspondria al personatge, mostrant-se tant crancs de riu com de mar.

  • Respecte als crancs de riu, les espècies més difoses per Europa i al voltant del Mediterrani són Austropotamobius pallipes, Austropotamobius torrentium i Astacus astacus, de la família "Astacidae".Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès Altres espècies comunes en l'actualitat, com Pacifastacus leniusculus o Procambarus clarkii, van ser introduïdes durant el segle XX, i afectaren greument les poblacions autòctones de crancs a causa de l'afanomicosi, malaltia produïda pel fong Aphanomyces astaci, del qual són portadores.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès
  • Quant als crancs de mar, d'entre les nombroses espècies que tenen com a hàbitat el mar Mediterrani, algunes de les més comunes són Carcinus aestuarii, Cancer pagurus o Portunus pelagicus.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Notes i referènciesModifica

EtimologiaModifica

MorfologiaModifica

Enllaços externsModifica

  • La basílica gòtica del segle XII de Saint-Denis, França, en la qual es troba una rosassa on els signes del Zodíac envolten Crist. Càncer apareix en forma de cranc de riu.
 
Capitell d'una columna del palau Ducal de Venècia

Un altre exemple se'n pot veure al palau Ducal de Venècia, edifici gòtic al costat de la plaça de Sant Marc, utilitzat com a residència pel dux, seu del govern, tribunal i presó. Part dels capitells de les columnes estan decorats amb motius sobre els planetes del sistema solar i signes del Zodíac; en concret, un d'aquests mostra Càncer i la Lluna, el seu astre regent. Càncer es representa com un cranc de mar mentre que la Lluna és una figura femenina, tots dos sobre una barca.

  • Firmamentum Sobiescianum, de l'astrònom polonès Johannes Hevelius; va ser publicat el 1690 de forma pòstuma i afegia set noves constel·lacions a les reconegudes en l'època.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès Càncer s'hi representa com un cranc de riu.
  • Uranometria, publicat el 1603 per l'astrònom alemany Johann Bayer; destaca per ser la primera obra que representa l'esfera celeste completa.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès Càncer es representa com un cranc de riu.

Un cas especial és el sostre de la Gran Central Terminal de Nova York, pintat el 1912 pel francès Paul César Helleu, on es mostra part d'un mapa celeste. El 1998, després de dotze anys de treballs de restauració en l'estació, aquesta obra va poder tornar a contemplar-se després de passar desapercebuda durant dècades per haver quedat enfosquida pel fum.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

No obstant això, no ha arribat fins a l'actualitat un origen o influències clares sobre el personatge, més enllà de la hipòtesi de la creació per part dels antics astròlegs per associar les constel·lacions de l'Eclíptica amb els dotze treballs d'Hèracles, introduint en el mite de l'Hidra el personatge menor del cranc amb el qual aprofitar la figura tradicionalment reconeguda en la constel·lació.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Hèracles va arribar a l'edat adulta i es va casar amb la princesa Mègara, amb qui va tenir diversos fills. Hera va provocar un atac de bogeria a Hèracles, durant el qual el jove grec va assassinar la seva esposa i fills. La sibil·la de l'oracle de Delfos va encomanar com a penitència la realització de deu treballs que li ordenés el seu cosí Euristeu, rei d'Argòlida.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

En Astronomia poètica, obra de catasterismes tradicionalment atribuïda a Higini (segle I aC), també es fa esment al mite en la seva versió més difosa:

Per l'assimilació de la mitologia grega que es va donar en l'aAntiga Roma i que Higini era llatí, els personatges del text apareixen en els seus noms romans: corresponen Juno a Hera i Hèrcules a Hèracles.

En contrapartida, altres autors clàssics no esmenten en els seus textos Carcinos en el mite de l'Hidra, com Hesíode en la seva Teogonia, Pausàsies en la seva Descripció de Grècia, Diodor Sícul en la seva Bibliotheca historica, o Eurípides en el seu Hèracles, la qual cosa incideix en el caràcter secundari del personatge respecte al segon treball d'Hèracles.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Dels crancs citats, són els espècimens de Cancer pagurus els més voluminosos, amb una amplària de closca d'uns 24 cm, i el màxim registrat n'és de 30 cm.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

  • Uranographia, de l'astrònom alemany Johann Elert Bode, publicat el 1801 i del qual es diu que marca la fi de la tendència de mapes que conjugaven el rigor científic amb la qualitat artística; començaren a diferenciar-se els textos destinats a professionals d'aquells per a aficionats en la matèria.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès Càncer s'hi representa com un cranc de mar.
 
Carcinos atacant Hèracles. Detall en lècit àtic (500-475 aC). Museu del Louvre.

La principal influència derivada del mite de Carcinos ha estat la de servir com a nom per a la constel·lació de Càncer i el seu signe del Zodíac. D'altra banda, el personatge no està relacionat amb el cos celeste de la nebulosa del Cranc i el seu púlsar, situats a la constel·lació de Taure; va ser en la dècada de 1840 quan William Parsons, astrònom i aristòcrata anglès, es va referir a la nebulosa com "del Cranc", per la semblança d'un dibuix que va realitzar sobre ella amb un crustaci.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Sobre les influències rebudes, el polímata nord-americà Richard Hinckley Allen exposa en la seva obra Star Names — Their Lore and Meaning (1899) que la constel·lació de Càncer també s'identificava per altres pobles, a part del grec i posteriors, amb un cranc:

Paul Jensen el relaciona amb la tortuga de Babilònia del quart mil·lenni aC, i ha estat associat també amb el Scarabaeus sacer d'Egipte del segon mil·lenni aC. Les primeres referències a un cranc apareixen durant la dinastia cassita mesopotàmica, sobre 1530-1160 aC, i ja clarament en les taules de Mul·Apin, sobre 1100-700 aC, com Al·lul.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

  • Els dotze treballs d'Hèracles
  • Hidra de Lerna
  • Càncer (constel·lació)
  • Càncer (astrologia)

Carcinos (Καρκίνος, habitualment denominat pel seu nom en llatí, Càncer, o, simplement com el Cranc) és un cranc gegant de la mitologia grega que habitava a la llacuna de Lerna.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès És un personatge secundari en el mite dels dotze treballs d'Hèracles, a qui, per ordre d'Hera, ataca mentre lluita contra la Hidra de Lerna; com a recompensa per aquesta acció, Hera el converteix en la constel·lació de Càncer.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Com que no és un element principal del mite, no sempre apareix en les versions que han arribat fins a l'actualitat; això no obstant, clàssics mitògrafs, astrònoms, historiadors o filòsofs com Plató, Pseudo-Eratòstenes, Pseudo-Apolodoro i Higini esmenten en els seus textos el personatge.

Una de les interpretacions més habituals del mite l'associa amb una batalla del segle XXII aC al Peloponés, que va ocasionar la destrucció de Lerna (d'influència minoica) per pobles premicènics.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

En l'art, Carcinos sol aparèixer representat com a detall del mite de l'Hidra o com a imatge del signe del Zodíac i la constel·lació als quals dóna nom.

El nom «Carcinos» és una transliteració de la paraula en grec antic Καρκίνος, que significa literalment 'cranc'.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès És per això que, segons la versió i traducció del mite, no apareix referit el personatge amb el seu nom propi original sinó únicament com un cranc gegant, el Cranc o Càncer.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

«Cancer» (transcrit com a «càncer», amb accent en català) és la traducció de la paraula carcinos al llatí, realitzada per Aulus Cornelius Celsus i recollida en la seva obra De medicina (en català, '[Llibre] sobre medicina'). El terme grec s'usava des d'Hipòcrates (460-370 aC) per a denominar certs tipus de tumors, per la semblança que el metge grec va observar entre les lesions i la forma d'un cranc.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès Celsus va continuar utilitzant l'analogia i va introduir el terme que ha perdurat fins a l'actualitat per denominar aquest conjunt de malalties.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

La paraula Καρκίνος segueix utilitzant-se en l'idioma grec actual per a diverses de les accepcions del vocable càncer. Altres paraules com «carcinoma» (també utilitzada per Hipòcrates), «carcinogen» o «carcinologia», comparteixen l'arrel grega original, en referència als crustacis com a la malaltia.

Nota: tot seguit se n'exposa una versió resumida del context mitològic; a més, tingui's en compte l'existència de diverses variants per a molts dels mites, segons l'obra que es consulti.
 
Gravat de Hans Sebald Beham (segle XVI)

Zeus, rei dels déus olímpics, va jeure amb la mortal Alcmena i engendrà Hèracles. L'esposa de Zeus, la dea Hera, gelosa per la infidelitat del seu consort, va bolcar el seu despit sobre el nen i va intentar causar-li la mort o sofriment en diverses ocasions al llarg de la seva vida.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Aquests deu treballs, més dos addicionals, en considerar Euristeu no vàlids dos dels inicials per no completar-se sense ajuda, van formar els denominats dotze treballs d'Hèracles. El segon d'ells consistia a matar l'Hidra de Lerna, un monstre amb forma de serp de diversos caps, que habitava a la llacuna propera a la ciutat.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Altres influènciesModifica

El mite segons els clàssicsModifica

 
Sostre de l'estació Gran Central Terminal de Nova York