Luis Antonio de Belluga Moncada
El cardenal Belluga (Luis Antonio de Belluga Moncada) va nàixer a Motril, Granada, el 30 de novembre de 1662 i va morir a Roma, Itàlia, el 22 de febrer de 1743.[1] A l'edat primerenca de 14 anys va rebre els ordes menors en el seminari. Sent ja sacerdot va ocupar els càrrecs de lectoral de la Catedral de Còrdova, canonge magistral de la Catedral de Zamora i professor al Col·legi de Sant Jaume a Granada.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Luis Antonio de Belluga y Moncada 30 novembre 1662 Motril |
| Mort | 22 febrer 1743 (80 anys) Roma |
| Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu | |
| 1732 – 1734 | |
| Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |
| 1728 – 1729 ← Cornelio Bentivoglio – Michael Friedrich von Althann → | |
| Cardenal | |
| 29 novembre 1719 – | |
 Bisbe de Cartagena | |
| 9 febrer 1705 – 11 setembre 1724 ← Francisco Fernández de Angulo (en)  – Tomás José Ruiz Montes → Diòcesi: bisbat de Cartagena | |
| Virrei de València | |
| 1705 – | |
| Dades personals | |
| Religió | Església catòlica llatina |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1687–), diplomàtic |
| Orde religiós | Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri |
| Consagració | Pedro de Salazar Gutiérrez de Toledo |
| Proclamació cardenalícia | 29 de novembre de 1719 per Climent XI Cardenal prevere de Santa Prassede |
| Participà en | |
| 18 febrer 1740 | Conclave de 1740 |
| 5 març 1730 | conclave de 1730 |
| 20 març 1724 | conclave de 1724 |
Durant la Guerra de Successió espanyola en 1702 a Espanya, es va decantar per Felip V i va col·laborar per instaurar la nova casa reial dels Borbons. El 9 de febrer de 1705 Felip V el nomena Bisbe de la Diòcesi de Cartagena, així com virrei de Múrcia i València.[2] Més endavant, el papa Climent XI el nomena Cardenal el 29 de novembre de 1719.
El Cardenal Belluga va desenvolupar una important tasca en la ciutat de Múrcia. I a la comarca del Baix Segura, amb el polèmic Pla de les Pies Fundacions va impulsar la colonització de noves terres, la fundació de nuclis de població (Dolors, Sant Felip Neri (Crevillent) i Sant Fulgenci), la millora dels col·legis, la creació del Seminari de Teòlegs, el sanejament de pantans, la construcció de cases-hospici i hospitals i altres projectes evangelitzadors.
Bibliografia modifica
- (es) Díaz Gómez, J.A. (2017), Luis Antonio Belluga: trayectoria de un cardenal oratoriano y su vinculación a la Chiesa Nuova, Annales Oratorii 15: 121-154.
- (es) Díaz Gómez, J.A. (2016), Arte y mecenazgo en las fundaciones pías del cardenal Belluga bajo los reales auspicios de Felipe V. La irrenunciable herencia filipense, en M.M. Albero Muñoz y M. Pérez Sánchez (eds.), Las artes de un espacio y un tiempo: el setecientos borbónico: 57-75. Madrid: Fundación Universitaria Española.
- (es) Linage Conde, A. (1978), Una biografía inédita del cardenal Belluga, por el obispo de Ceuta Martín Barcia (1746), Murgetana 52: 113-134.
- (es) López-Guadalupe Muñoz, J.J. (2004), El mecenazgo artístico del Cardenal Belluga: la Capilla de la Virgen de los Dolores en la Iglesia Mayor de Motril, Imafronte 17: 81-112. Arxivat 2018-12-26 a Wayback Machine.
- (es) Vilar Ramírez, J.B. (2001), El cardenal Luis Belluga. Granada: Comares.
| Precedit per: Francisco Fernández Angulo |
 Bisbe de Cartagena 1705–1724 |
Succeït per: Tomás José Ruiz de Montes |
| Precedit per: Giorgio Spinola |
 Cardenal prevere de Santa Prassede 1738-1743 |
Succeït per: Angelo Maria Quirini |
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Antonio de Belluga Moncada |
- ↑ Larramendi, Fundación Ignacio. «Biblioteca Virtual de Polígrafos» (en castellà), 2004. [Consulta: 27 desembre 2018].
- ↑ «Biografia de Luis Antonio de Moncada y Belluga». [Consulta: 9 maig 2019].