Carelià
El carelià és una llengua uraliana parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord. S'escriu amb l'alfabet llatí i està documentat des de l'edat mitjana. Actualment està en retrocés. Fins al principis del segle XX se'l considerava un dialecte del finès però ara se l'accepta àmpliament com a llengua independent.
| karjalan kieli | |
|---|---|
| Tipus | subjecte verb objecte |
| Parlants | |
| 118.000 principalment a Carèlia | |
| Parlants nadius | 35.600 (2010) |
| Parlat a | Finlàndia, República de Carèlia, Província de Tver |
| Oficial a | República de Carèlia |
 | |
| Autòcton de | Regió d'Ostrobòtnia, Ostrobòtnia del Nord, República de Carèlia i província de Múrmansk |
| Classificació lingüística | |
|
Llengües uralianes
llengües baltofineses | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-2 | krl |
| ISO 639-3 | krl |
| Glottolog | kare1335 |
| Ethnologue.com | krl |
| UNESCO | 1518 |
| IETF | krl |
| Endangeredlanguages.com | 2368 |
 | |
Contingut
DialectesModifica
L'idioma, endemés, es podia dividir en tres dialectes:
- Karjalan, al Nord de Carèlia
- Livonià o Olonets (Aunus) a la Província de Tver, al NO del Ladoga, més influït pel rus.
- Lude
CaracterístiquesModifica
La llengua és molt similar al finès, de la qual molts en consideren un dialecte, i es caracteritza per:
- Presència en l'inventari fonètic de les sonores b, d, g, de les fricatives sh i zh, de l'africada ch (tsh)
- Presència d'harmonia vocàlica, oposició entre vocals curtes i llargues i graduació consonàntica.
- Sistema morfològic aglutinatiu, i la derivació es fa mitjançant sufixos.
Situació actualModifica
Des del 1988 s'ha reintroduït l'ensenyament en carelià a les zones rurals, en una nova forma que empra l'alfabet llatí (com el finès) en primer i tercer grau. El 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de carelià de manera opcional, així com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficialitzar el seu ús en l'educació, ampliada el 1995 a finesos i vepses, però no s'ha començat a aplicar fins al 1996. La producció literària (majoritàriament poesia) és minsa, i algunes emissores de ràdio n'ofereixen alguns programes, així com tres diaris i una revista infantil. Els d'Olonets editaren durant algun temps el diari Oma Mua (Terra Nadiua).
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carelià |