Carelià
El carelià és una llengua uraliana parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord. S'escriu amb l'alfabet llatí i està documentat des de l'edat mitjana. Actualment està en retrocés. Fins al principis del segle xx se'l considerava un dialecte del finès però ara se l'accepta àmpliament com a llengua independent.
| karjalan kieli | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 118.000 |
| Parlants nadius | 35.600 (2010 ) |
| Parlat a | Carèlia, província de Tver, província de Leningrad, província de Múrmansk, Carèlia Finlandesa, Carèlia Septentrional i Carèlia Meridional |
| Autòcton de | Carèlia |
| Estat | Finlàndia, República de Carèlia, Província de Tver |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües fino-sami llengües baltofineses | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-2 | krl |
| ISO 639-3 | krl |
| Glottolog | kare1335 |
| Ethnologue | krl |
| UNESCO | 1518 |
| IETF | krl |
| Endangered languages | 2368 |
DialectesModifica
L'idioma, endemés, es podia dividir en tres dialectes principals (amb una gran varietat subdialectal), basats en els sistemes standard de la llengua existents actualment:
- Carelià septentrional
- Livvi o carelià d'Olonets (Aunus), més influït pel rus.
- Ludi
CaracterístiquesModifica
La llengua és molt similar al finès, i es caracteritza per:
- l'africada č en tots els dialectes
- Presència en l'inventari fonètic en carelià meridional de les sonores b, d, g.
- les fricatives š i ž en una gran quantitat de dialectes
- Presència d'harmonia vocàlica, oposició entre (algunes) vocals curtes i llargues i graduació consonàntica, com en la majoria de llengües baltofineses.
- Sistema morfològic aglutinatiu, i la derivació es fa mitjançant sufixos, com en la majoria de llengües uralianes.
Situació actualModifica
Des del 1988 s'ha reintroduït l'ensenyament en carelià a les zones rurals, en una nova forma que empra l'alfabet llatí (com el finès) en primer i tercer grau. Al 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de carelià de manera opcional, com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficialitzar el seu ús a l'educació, ampliada el 1995 a finesos i vepses de la República de Carèlia, però no es va començar a aplicar fins al 1996. La producció literària (majoritàriament poesia) és minsa, i algunes emissores de ràdio n'ofereixen alguns programes, així com tres diaris i una revista infantil i uns noticiaris televisius de cops dos per setmana. Els carelians d'Olonets editen el diari Oma Mua (Terra Nadiua).
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carelià |