Carelià

llengua baltofinesa

El carelià és una llengua finoúgrica parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord.[1] S'escriu amb l'alfabet llatí i està documentat des de l'edat mitjana. Es parla a la república de Carèlia i als territoris de Tver i Novgorod.[1] De les 130.929 persones que es van declarar carelians a l'últim cens de l'any 1989, 65.542 (50,1%) tenien el carelià com a llengua materna, altres 17.742 (13,5%) el parlaven com a segona llengua.[2] Va ser una república que va atreure molts immigrants russos.[3] Els carelians formen un 10% de la població total i gairebe tots són bilingües i fan servir el rus com a llengua oficial.[4] Durant l'època soviètica es van enderrocar molts pobles carelians, i el carelià en la propaganda russa va ser presentat com una llengua «feixista» per mor de la Guerra d'Hivern (1939).[5] Actualment la llengua està en retrocés. Fins al principi del segle xx era vista com un dialecte del finès però ara se l'accepta àmpliament com a llengua independent.

Infotaula de llenguaCarelià
karjalan kieli
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants118.000
Parlants nadius35.600 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deCarèlia
EstatFinlàndia, República de Carèlia, Província de Tver
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües fino-sami
llengües baltofineses
fínnic septentrional Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2krl Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3krl Modifica el valor a Wikidata
Glottologkare1335 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekrl Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1518 Modifica el valor a Wikidata
IETFkrl Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2368 Modifica el valor a Wikidata

Dialectes modifica

Es pot dividir en tres dialectes principals (amb una gran varietat subdialectal), basats la llengua estàndard actual:[5]

  • Carelià septentrional
  • Livvi o carelià d'Olonets (Aunus), més influït pel rus.
  • Ludi
 
Mapa dels dialectes carelians

Característiques modifica

La llengua és molt similar al finès, i es caracteritza per:

  • l'africada č en tots els dialectes
  • Presència en l'inventari fonètic en carelià meridional de les sonores b, d, g.
  • les fricatives š i ž en una gran quantitat de dialectes
  • Presència d'harmonia vocàlica, oposició entre (algunes) vocals curtes i llargues i graduació consonàntica, com en la majoria de llengües baltofineses.
  • Sistema morfològic aglutinatiu, i la derivació es fa mitjançant sufixos, com en la majoria de llengües uralianes.

Situació actual modifica

Des del 1988 s'ha reintroduït l'ensenyament en carelià a les zones rurals, en una nova forma que empra l'alfabet llatí (com el finès) en primer i tercer grau. Al 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de carelià de manera opcional, com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficialitzar el seu ús a l'educació, ampliada el 1995 a finesos i vepses de la República de Carèlia, però no es va començar a aplicar fins al 1996. La producció literària (majoritàriament poesia) és minsa, i algunes emissores de ràdio n'ofereixen alguns programes, així com tres diaris i una revista infantil i uns noticiaris televisius de cops dos per setmana. Els carelians d'Olonets editen el diari Oma Mua (Terra Nadiua).[6]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «carelià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Winkler, 2002, p. 667.
  3. Pöllänen, Pirjo; Havukainen, Lauri; Davydova-Minguet, Olga. Russian-speaking immigrants' vulnerable transnational family lives on the border: the case of North Karelia. Edward Elgar Publishing, 2023-06-15, p. 77–92. DOI 10.4337/9781803927695.00012. ISBN 978-1-80392-769-5. 
  4. Winkler, 2002, p. 667-668.
  5. 5,0 5,1 Winkler, 2002, p. 668.
  6. Winkler, 2002, p. 671.

Bibliografia modifica

  • Winkler, Eberhard. «Karelisch». A: Miloš Okuka. Lexikon der Sprachen des europäischen Ostens (en alemany). Klagenfurt/Celovec: Wieser, 2002, p. 667-672. ISBN 978-3-85129-510-8. 
  • Eberhard, David M.; Simons, Gary F.; Fennig, Charles D. «Karelian». A: Ethnologue. Languages of the World. (en anglès). 26a. Dallas: SIL International, 2023. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carelià