Carelià
El carelià és una llengua finoúgrica parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord.[1] S'escriu amb l'alfabet llatí i està documentat des de l'edat mitjana. Es parla a la república de Carèlia i als territoris de Tver i Novgorod.[1] De les 130.929 persones que es van declarar carelians a l'últim cens de l'any 1989, 65.542 (50,1%) tenien el carelià com a llengua materna, altres 17.742 (13,5%) el parlaven com a segona llengua.[2] Va ser una república que va atreure molts immigrants russos.[3] Els carelians formen un 10% de la població total i gairebe tots són bilingües i fan servir el rus com a llengua oficial.[4] Durant l'època soviètica es van enderrocar molts pobles carelians, i el carelià en la propaganda russa va ser presentat com una llengua «feixista» per mor de la Guerra d'Hivern (1939).[5] Actualment la llengua està en retrocés. Fins al principi del segle xx era vista com un dialecte del finès però ara se l'accepta àmpliament com a llengua independent.
karjalan kieli | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 118.000 |
Parlants nadius | 35.600 (2010 ) |
Autòcton de | Carèlia |
Estat | Finlàndia, República de Carèlia, óblast de Tver |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües fino-sami llengües baltofineses fínnic septentrional | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-2 | krl |
ISO 639-3 | krl |
Glottolog | kare1335 |
Ethnologue | krl |
UNESCO | 1518 |
IETF | krl |
Endangered languages | 2368 |
Dialectes
modificaEs pot dividir en tres dialectes principals (amb una gran varietat subdialectal), basats la llengua estàndard actual:[5]
- Carelià septentrional
- Livvi o carelià d'Olonets (Aunus), més influït pel rus.
- Ludi
Característiques
modificaLa llengua és molt similar al finès, i es caracteritza per:
- l'africada č en tots els dialectes
- Presència en l'inventari fonètic en carelià meridional de les sonores b, d, g.
- les fricatives š i ž en una gran quantitat de dialectes
- Presència d'harmonia vocàlica, oposició entre (algunes) vocals curtes i llargues i graduació consonàntica, com en la majoria de llengües baltofineses.
- Sistema morfològic aglutinatiu, i la derivació es fa mitjançant sufixos, com en la majoria de llengües uralianes.
Situació actual
modificaDes del 1988 s'ha reintroduït l'ensenyament en carelià a les zones rurals, en una nova forma que empra l'alfabet llatí (com el finès) en primer i tercer grau. Al 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de carelià de manera opcional, com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficialitzar el seu ús a l'educació, ampliada el 1995 a finesos i vepses de la República de Carèlia, però no es va començar a aplicar fins al 1996. La producció literària (majoritàriament poesia) és minsa, i algunes emissores de ràdio n'ofereixen alguns programes, així com tres diaris i una revista infantil i uns noticiaris televisius de cops dos per setmana. Els carelians d'Olonets editen el diari Oma Mua (Terra Nadiua).[6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «carelià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Winkler, 2002, p. 667.
- ↑ Pöllänen, Pirjo; Havukainen, Lauri; Davydova-Minguet, Olga. Russian-speaking immigrants' vulnerable transnational family lives on the border: the case of North Karelia. Edward Elgar Publishing, 2023-06-15, p. 77–92. DOI 10.4337/9781803927695.00012. ISBN 978-1-80392-769-5.
- ↑ Winkler, 2002, p. 667-668.
- ↑ 5,0 5,1 Winkler, 2002, p. 668.
- ↑ Winkler, 2002, p. 671.
Bibliografia
modifica- Winkler, Eberhard. «Karelisch». A: Miloš Okuka. Lexikon der Sprachen des europäischen Ostens (en alemany). Klagenfurt/Celovec: Wieser, 2002, p. 667-672. ISBN 978-3-85129-510-8.
- Eberhard, David M.; Simons, Gary F.; Fennig, Charles D. «Karelian». A: Ethnologue. Languages of the World. (en anglès). 26a. Dallas: SIL International, 2023.
Enllaços externs
modifica- «Carelians». The Peoples of the Red Book.
- Anttikoski, Esa. «Karjalaine lehüt - Karelian Page» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-10-27. [Consulta: 31 juliol 2022].
- «8 Yhteänen karjalan kirjakieli <nowiki>[llengua literar careliana estàndard</nowik>]», 19-10-2009. Arxivat de l'original el 2009-10-19. [Consulta: 26 agost 2023].