Carl Neumann

Carl Gottfried Neumann (1832-1925) va ser un matemàtic alemany.

Infotaula de personaCarl Gottfried Neumann
Neumann Carl.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1832 Modifica el valor a Wikidata
Königsberg (Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 1925 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentNeuer Johannisfriedhof de Leipzig 51° 20′ 11″ N, 12° 23′ 25″ E / 51.336443°N,12.390271°E / 51.336443; 12.390271
Geheimrat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Königsberg
Conegut perCondició de frontera de Neumann
Operador de Neumann-Poincaré
Polinomi de Neumann
Séries de Neumann
Activitat
Tesi doctoralDe problemate quodam mechanico, quod ad primum integralium ultraellipticorum classem revocatur i Explicare tentatur, quomodo fiat, ut lucis planem polarisationis per vires electricas vel magneticas declinetur (1855 i 1858)
Director de tesiFriedrich Julius Richelot i Eduard Heine
Camp de treballEquació integral Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Halle
Universitat de Basilea
Universitat de Tubinga
Universitat de Leipzig
Membre de
AlumnesHugo von Seeliger
Obra
Estudiant doctoralErnst Neumann
William Edward Story
Emil Weyr
Família
CònjugeHermine Mathilde Elise Klose
PareFranz Ernst Neumann i Luise Florentine Hagen
GermansFriedrich Julius Neumann (en) Tradueix, Luise Neumann i Franz Ernst Christian Neumann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vida i ObraModifica

El seu pare era el físic Franz Ernst Neumann i la seva mare era cunyada del matemàtic Friedrich Bessel.[1] Va fer els seus estudis a Königsberg, on va establir relacions d'amistat amb els seus professors universitaris, Richelot i Hesse. Després de obtenir el doctorat el 1855, va llegir la seva tesi d'habilitació a la universitat de Halle el 1858, sota la supervisió d'Eduard Heine.

A continuació va estar fent de professor ajudant a les universitats de Halle (1858-1863), Basilea (1863-1865) i Tubinga (1865-1868). El 1869 va ser nomenat catedràtic de la universitat de Leipzig, substituint el difunt Moebius. La resta de la seva carrera acadèmica serà en aquesta universitat de la que es va retirar el 1911.[2]

El 1864 es va casar amb Hermine Mathilde Elise Klose, qui va morir el 1875 sense haver tingut descendència.

Des de 1869, Neumann va ser fundador i editor (juntament amb Alfred Clebsch) de la prestigiosa revista Mathematische Annalen, que encara es publica avui en dia.[3]

La seva lliçó inaugural a la universitat de Leipzig el 1869, va ser tota una declaració de principis, en la que establia la necessitat d'axiomatització de la física, de tal forma que les matemàtiques permetin el desenvolupament d'una teoria.[4]

Tot i dedicar gairebé tota la seva recerca a la física matemàtica, Neumann no va entrar mai en les discussions dels principis sinó que només va estar interessat en el seu vessant matemàtic, deixant als físics l'experimentació.[5] Els seus treballs més importants van ser en electrodinàmica, fent ús del concepte de potencial.[6]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Carl Neumann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Wussing, H. «Neumann, Carl Gottfried». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 maig 2017].