Carl Reinecke

Carl Heinrich Carsten Reinecke (Altona, avui districte d'Hamburg, 23 de juny de 1824 - Leipzig, 10 de març de 1910) va ésser un pianista, compositor i director d'orquestra alemany. És sobretot conegut per la seva Sonata per a flauta Undine, però també és recordat com un dels músics més influents i versàtils del seu temps. Va exercir com a professor durant 35 anys, fins a la seva jubilació el 1902.

Infotaula de personaCarl Reinecke
C.Reinecke-1890.jpg
modifica
Biografia
NaixementCarl Heinrich Carsten Reinecke
23 juny 1824 modifica
Districte d'Altona modifica
Mort10 març 1910 modifica (85 anys)
Leipzig modifica
Dades personals
FormacióConservatori de Leipzig modifica
Activitat
OcupacióCompositor, pianista, director d'orquestra, pedagog musical i professor d'universitat modifica
OcupadorConservatori de Leipzig modifica
GènereÒpera i simfonia modifica
EstilRomanticisme
ProfessorsFelix Mendelssohn, Franz Liszt, Robert Schumann i Rudolf Reinecke (en) Tradueix modifica
AlumnesAmanda Röntgen-Maier, Ricard Zeckwer, Sara Wennerberg-Reuter i Julie Rivé-King modifica
InstrumentPiano modifica
Signatura
Reinecke sign HQ.png modifica

Lloc webcarl-reinecke.de modifica
IMDB: nm2159507 Spotify: 6qrUIvuYX2DLbDruM7rguh Musicbrainz: cea8f0af-2d41-4da3-9105-139ce405cdbe Discogs: 900934 IMSLP: Category:Reinecke,_Carl Allmusic: mn0001775558 Modifica els identificadors a Wikidata

El seu pare era un excel·lent professor, li ensenyà tots els secrets del seu art, que completà després amb algunes lliçons dels millors mestres, i ja el 1843 va fer una excursió per Dinamarca i Suècia, en la que es donà conèixer avantatjosament com a concertista i després residí una llarga temporada a Leipzig, on va tenir com alumnes als compositors Iwan Knorr i August Winding i, on s'entregà amb ardor a l'estudi. De 1846 a 1848 fou pianista de la cort de Dinamarca, el 1851 professor del Conservatori de Colònia, de 1854 a 1859 director de música de Barmen, i de 1859 a 1860 s'encarregà de la direcció dels cèlebres concerts de la Geawandhaus de Leipzig, i ensems de la càtedra de piano i composició superior del Conservatori, on tingué entre altres alumnes l'Albert Maria Eibenschütz en Frederic Hymen Cowen (1852-1935) i, en Walter Niemann,[1] i conservant la primera plaça fins al 1895, en la que succeí a Arthur Nikisch i la segona fins al 1902, època en què es va haver de jubilar-se a causa de la seva avançada edat.

Reinecke fou un músic molt ben dotat i es distingí com a compositor, director d'orquestra i pianista. Les seves composicions, en les que si nota la influència de Robert Schumann i Felix Mendelssohn Bartholdy, i també, en menor escala, la de Richard Wagner, són molt nombrosos i abracen tots els generes.

ObresModifica

ÒperesModifica

AltresModifica

  • Belsazar: (oratori)
  • Hakon Jarl: Cantata per a cor d'homes, solos i orquestra
  • Die Flucht nach Aegypten: cor d'homes i orquestra
  • 6 poemes: per a veus femenines, solosi acompanyament de piano
  • 2 Misses.
  • 4 concerts per a piano:
  • Un quintet:
  • Un quartet:
  • 7 trios:
  • 3 sonates: per a violoncel
  • 4 sonates: per a violí
  • Sonates: per a piano
  • 20 cànons: per tres veus i piano
  • 3 Simfonies:
  • Les obertures: Dame Kobold; Aladín; Freidensfeier Festouverture; In Memoriam, dedicada a Feliciano David; Zenobia; Zur Jubelfeier; Prologues soleminis; And die Kunstler, amb cor final
  • Preludi i fuga: per a orquestra, amb cor final
  • Gaudeamus igitur:
  • 4 quartets: per a instruments d'arc
  • Lieder's:

ArticlesModifica

També cultivà la crítica i la història musical, publicant, a més d'articles al Monthly Musical Record i altres revistes, anàlisi, etc.les obres Was sollen wir spielen? 1886; Zur Wielerbelebung der Mozartschen Klavierkonzerte 1891; Und mancheliebe Schatten steigen auf 1900 i Meister der Tonkunst 1903; Aus dem Reich der Töne 1907.

Alumnes de Carl ReineckeModifica

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 929. (ISBN 84-7291-255-8)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Reinecke