Carl Yngve Sahlin

filòsof suec

Carl Yngve Sahlin (Fröskogs, parròquia a Älvsborg, 4 de març de 1824 - Estocolm, 29 de maig de 1917) va ser un filòsof suec. Va ser el pare de director general Reinhold Mauritz Sahlin i besavi de l'antiga vicerectora de la Universitat d'Uppsala, professora Kerstin Sahlin.

Infotaula de personaCarl Yngve Sahlin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 març 1824 Modifica el valor a Wikidata
Fröskogs församling (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1917 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri vell d'Uppsala, Kvarter: 54 Gravplats: 0137 (1917–) 59° 51′ 18″ N, 17° 37′ 35″ E / 59.85489°N,17.626292°E / 59.85489; 17.626292 Modifica el valor a Wikidata
Rector
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lund
Universitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FamíliaSahlin, släkt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Amalia Nordenfelt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMauritz Sahlin, Enar Sahlin Modifica el valor a Wikidata
PareMauritz Reinhold Sahlin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansChristoffer Sahlin i Axel Sahlin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 215870042 Modifica el valor a Wikidata

S'educà en les escoles de Karlstad i Uppsala, i en la Universitat d'aquesta última població es graduà en filosofia el 1851, i al cap de dos anys fou nomenat repetidor de filosofia; el 1862 titular de filosofia teorètica de la Universitat de Lund, i el 1864 de filosofia pràctica de la d'Uppsala, havent-se retirat de l'ensenyança el 1894. Va pertànyer a l'Acadèmia de Suècia, a la Societat Reial i a la d'Humanistes d'Uppsala; col·laborà al Nordisk Tidskr., Vart Land, en les sèries d'estudis publicats com a homenatge a la memòria de Bostrom i en obsequi al seu coetani i deixeble E. Burman, contribuint a la primera amb la seva monografia Métode filosòfic segons Bostrom (1897) i a la segona amb una Sinopsi de les principals formes de la vida social (1910).

Els seus primers treballs havien estat aquests:

  • Condicions de possibilitat d'una filosofia pràctica (1855);
  • La principal contrarietat en el món (1856);
  • Formes fonamentals de l'ètica (1869).

Més tard donà a la llum diferents estudis històric-crítics com:

  • Om det Stoiska högmodet (1875);
  • Ofverensstämmer Platos sedolära med Kristendomen (Uppsala, 1875);
  • Kants, Scheleiermachers och Boströms etiska grund tankar, Om subjektivl och objektivt betraktelsesätt i filosofien (1877);
  • Fichte (1888);
  • R. Eucken (1909);
  • Schweed. Filosof. (1911), i d'altres doctrinals en què exposa modernitzada la filosofia del seu mestre Bostrom, el gran pensador nacional de Suècia:
  • Om det inre o det yttre (1879);
  • Om grundformerma i logiken (1883-84);
  • Om positiv och negativ lagbestämdhet, Några tankar om manniska och samhället (1887);
  • Om brytningspunkten i vår tids filosofi (1888);
  • Om det inre lifvet (1893), i d'altres treballs menors com la Relativitat del món (1889) i El conflicte tràgic en la <Antígona> de Sòfocles (1889).

Bibliografia modifica