Carla Simón i Pipó
Carla Simón i Pipó (Hospital del Mar, 29 de desembre de 1986)[1] és una guionista i directora de cinema catalana.[2]
.jpg) (2023, Berlín)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 desembre 1986 (37 anys) Hospital del Mar (Barcelonès) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Califòrnia a Santa Barbara Universitat Autònoma de Barcelona - comunicació audiovisual London Film School |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, guionista |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
      | |
Biografia modifica
Estudis i primers treballs modifica
Tot i néixer el 1986 a Barcelona, va créixer a les Planes d'Hostoles (Garrotxa).[3] La sida li havia pres els seus pares quan tenia sis anys i se'n va anar a viure amb els oncles i amb una cosina. Aquesta experiència va ser la base del seu primer llargmetratge.[4][5]
Va graduar-se en comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2009, després de fer una estada a la Universitat de Califòrnia, on va fer els seus primers curts, Women i Lovers, en col·laboració amb Marco Businaro.
El 2010 va fer un màster en Innovació i Qualitats Televisives, organitzat per Televisió de Catalunya, on va realitzar el capítol pilot d'una sèrie de ficció titulada La clínica, amb la participació dels actors Miquel Sitjar i Anna Casas.[6] A La Clínica, Un home de mitjana edat es desperta de cop i volta en una estranya clínica geriàtrica sense saber qui és. A poc a poc, anirà descobrint el seu passat i desentranyant els misteris que amaguen l'equip de metges i pacients del centre[7] El 2011, amb el suport d'una beca de l'Obra Social de la Caixa, va anar a estudiar a la London Film School. Allí, va escriure i dirigir el documental Born positive —sobre joves nascuts amb el VIH— i els curts Lipstick —on dos nens s'enfronten a la mort de l'àvia— i Les petites coses —on narra la relació entre la seva àvia i la seva tia.[8] Ambdós curtmetratges van ser seleccionats per diversos festivals internacionals. Va estrenar també el curtmetratge experimental Llacunes l'any 2015, creada a partir de les cartes de la seva mare, Neus Pipó, una figura que després apareixerà també a la seva primera pel·lícula.[9]
Opera prima modifica
El 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge, Estiu 1993, que segons l'autora, té com a objectiu respondre el dubte de com explicar la mort a un menor i com entendre el que està succeint al seu voltant des dels silencis i els gestos.[4]
És un guió autobiogràfic escrit per la mateixa Carla Simón, que narra la seva infància: amb sis anys és adoptada pels oncles materns, ja que la seva mare acaba de morir víctima de la sida, la mateixa malaltia que havia matat el pare tres anys abans.[8] La pel·lícula planteja des de la mirada de la nena el procés d'adaptació difícil a la seva nova família d'adopció.[5][3] Les dues nenes protagonistes estan interpretades per Laia Artigas, en el paper de Frida (assimilada com la mateixa Carla Simón), i Paula Robles, en el paper de la seva cosina petita, amb David Verdaguer i Bruna Cusí com els oncles que l'acullen en aquesta nova família.[4]
.jpg)
La cinta va rebre nombrosos premis i nominacions: a la Berlinale (premis a millor opera prima i Gran Premi de la secció Generació Kplus),[10] al Festival de Màlaga de cinema espanyol (Premi Dunia Ayaso i Bisnaga d'Or), al FIC-CAT (Premi del Jurat i Premi de la Crítica),[11][12] al Festival Internacional de Cinema d'Istanbul (Premi especial del jurat) o al Festival Internacional de Cinema Independent de Buenos Aires (millor direcció).[13] També va obtenir el Gaudí a la millor direcció, el Goya a la millor direcció novell, i el Premi Ciutat de Barcelona 2017 d'Audiovisuals per la seva excel·lència tècnica i artística i, especialment, pel treball que va fer amb les actrius.[14] El setembre de 2017 la pel·lícula va ser escollida per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya per representar a Espanya als premis Oscar.[15]
L'any 2019 va treure a la llum el curtmetratge Después también, el qual va rebre nombrosos premis i nominacions: als Premis Gaudí (nominació al millor curtmetratge) i Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias (secció curts), entre d'altres.
En forma d'una conversa epistolar filmada, Carla Simón i la cineasta xilena Dominga Sotomayor van parlar sobre cinema, el present i passat familiar, herència i maternitat al curtmetratge documental Correspondència (2020).[16] El treball va inaugurar el festival Filmets d'aquell any.[7]
El 2020 va rebre un Premi Nacional de Cultura, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, com a «reconeixement a professionals que són referents per a les generacions més joves». Segons el CoNCA, «Simón ha esdevingut una clara font d’inspiració per a tota una fornada de directores catalanes».[17] Aquell any també va codirigir amb Àlex Rigola el capítol «Vania» de la sèrie Escenario 0 (HBO), on adapta l'obra de teatre L'oncle Vània d'Anton Txékhov.[18]
Des del juny de 2021 forma part de la nova Junta de l'Acadèmia del Cinema Català, presidida per la directora Judith Colell i Pallarès.[19]
Os d'Or per a Alcarràs modifica
La pel·lícula Alcarràs va guanyar l'Os d'Or a la millor pel·lícula a la Berlinale de 2022.[20] D'aquesta manera, es va convertir en la primera cineasta catalana a assolir aquest reconeixement. En recollir el premi, va dedicar-lo a la seva família que cultiva préssecs al Baix Segre.[21]
Simón també ha escrit el guió del què es preveu que sigui el seu tercer llargmetratge.[18]
Filmografia modifica
Direcció modifica
- 2009 – Lovers
- 2009 – Women
- 2012 – Born positive
- 2013 – Lipstick
- 2014 – Les petites coses
- 2017 – Estiu 1993
- 2018 – Después también
- 2020 – Correspondència, codirigida amb Dominga Sotomayor
- 2022 – Alcarràs
- 2022 - Carta a mi madre para mi hijo
Guionista modifica
- 2012 – Born positive (documental)
- 2013 – Lipstick (curtmetratge)
- 2017 – Estiu 1993 (llargmetratge)
- 2018 – Después también (curtmetratge), coguionista amb Aina Clotet
- 2022 – Alcarràs (llargmetratge), coguionista amb Arnau Vilaró
- 2022 - Carta a mi madre para mi hijo (curtmetratge)
Distincions personals modifica
Premis modifica
Premis Gaudí modifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2018 | Millor pel·lícula | Estiu 1993 | Guanyador |
| Millor direcció | Guanyador | ||
| Millor guió | Guanyador | ||
| 2020 | Millor curtmetratge | Después también | Nominat |
| 2023 | Millor pel·lícula | Alcarràs | Guanyador |
| Millor guió | Guanyador | ||
| Millor direcció | Guanyador |
Premis Goya modifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2018 | Millor guió original | Estiu 1993 | Nominat |
| Millor direcció novell | Guanyador | ||
| 2023 | Millor guió original | Alcarràs | Nominat |
| Millor direcció | Nominat | ||
| 2024 | Millor curtmetratge de ficció | Carta a mi madre para mi hijo | Pendent |
Referències modifica
- ↑ «Carla Simón i Pipó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Carla Simón, la revelación del cine español de 2017 con "Verano 1993"» (en castellà). Eldiario.es, 26-06-2017.
- ↑ 3,0 3,1 «"El cine me ha ayudado a entender el porqué de las cosas"». eldiario.es, 26-07-2017 [Consulta: 5 agost 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Belinchón, Gregorio «‘Verano 1993’, un filme en catalán, representará a España en los Oscar» (en castellà). , 07-09-2017 [Consulta: 8 setembre 2017].
- ↑ 5,0 5,1 «"Un lujo en una sala de Valladolid". Estiu 1993 (Carla Simón, 2017)». Último Cero, 09-07-2017. [Consulta: 5 agost 2017].
- ↑ TV3. «La clínica». [Consulta: 29 abril 2022].
- ↑ 7,0 7,1 «Una perla de l'arxiu de TV3: el primer treball de Carla Simón». TV3, 20-02-2022. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ 8,0 8,1 «Més 324 - Carla Simón: "És molt estrany que les pel·lícules competeixin entre elles"» (en tv3). [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ «Llacunes». Inicia Films.(castellà)
- ↑ «‘Estiu 1993’, de Carla Simón, triomfa per partida doble a Berlín». Diari Ara, 18-02-2017.
- ↑ «‘Estiu 1993’, de Carla Simón, premi al millor llargmetratge de la desena edició del FIC-CAT». Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 25 desembre 2018].
- ↑ ««Estiu 1993», de Carla Simón, premi al millor llargmetratge de la desena edició del FIC-CAT». NacióTarragona. [Consulta: 25 desembre 2018].
- ↑ «"Estiu 1993", amb la participació de TV3, guanya el premi a la millor direcció al festival argentí BAFICI». CCMA, 03-05-2017. [Consulta: 25 desembre 2018].
- ↑ «Audiovisuals – Premis Ciutat de Barcelona». [Consulta: 6 maig 2021].
- ↑ «‘Estiu 1993’ ja mira a l'Oscar». Ara.cat.
- ↑ Belinchón, Gregorio. «Les cartes familiars de Carla Simón», 22-09-2020. [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ 17,0 17,1 «Proclamació dels Premis Nacionals de Cultura 2020». [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ 18,0 18,1 «Més 324 - Entrevista amb Carla Simón, directora i guionista de cinema, Premi Nacional de Cultura 2020». TV3. [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ «Judith Colell, nova Presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català». [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ «Carla Simón fa història a la Berlinale amb l'Os d'Or per "Alcarràs"». 324. CCMA, 16-02-2022. [Consulta: 16 febrer 2022].
- ↑ «Telenotícies - Carla Simón: "Vull donar les gràcies a la meva família, que cultiva préssecs a Alcarràs"». TV3. [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ «Carla Simón, Premio Nacional de Cinematografía: "La mujer vive un momento de reparación histórica"» (en castellà). El Mundo, 01-06-2023. [Consulta: 2 juny 2023].
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carla Simón i Pipó |