Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
(S'ha redirigit des de: Carles IV de Bohèmia)

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355). Era membre de la casa de Luxemburg per part del pare i de la dinastia Premíslida txeca per part de la mare; els seus avantpassats directes de la línia Premíslida incloïen dos sants.[1][2]

Infotaula de personaCarles IV

Fresc representant Carles IV a l'ajuntament d'Aquisgrà (v. 1375)
Nom original(cs) Karel IV. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 maig 1316 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Praga Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1378 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Praga Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCatedral de Praga
Praga Modifica el valor a Wikidata
  Rei dels Romans (Rei de Germània)
1346 – 1378
Venceslau (fill)
  Rei de Bohèmia
1346 – 1378
Joan de Bohèmia (pare)
Venceslau (fill)
  Emperador del Sacre Imperi
1355 – 1378
Vacant fins al 1433(amb Segimon)
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAdministració estatal, política, domini militar, dret, sistema educatiu, arquitectura i literatura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósobirà, polític, escriptor, monarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarcgravi
Rei
Emperador Modifica el valor a Wikidata
DinastiaDinastia Luxemburg
CònjugeBlanca de Valois (1323 (Gregorià), 1329 (Gregorià)–1348 (Gregorià))
Anna de Baviera (1349 (Gregorià)–1353 (Gregorià))
Anna de Świdnica (1353–1362)
Elisabet de Pomerània (1363–1378) Modifica el valor a Wikidata
FillsCaterina de Luxemburg
 ( Blanca de Valois)
Joan de Görlitz
 ( Elisabet de Pomerània)
Margarida de Bohèmia
 ( Elisabet de Pomerània)
Margarida de Luxemburg
 ( Blanca de Valois)
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
 ( Elisabet de Pomerània)
Venceslau I d'Alemanya
 ( Anna de Świdnica)
Anna de Luxemburg
 ( Elisabet de Pomerània)
Elisabet de Luxemburg
 ( Anna de Świdnica)
Karel of Bohemia (en) Tradueix
 ( Elisabet de Pomerània) Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan el Cec Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet de Bohèmia Modifica el valor a Wikidata
GermansBona de Luxemburg, Anna de Bohèmia, Margarida de Bohèmia, Nicolau de Luxemburg, Venceslau I de Luxemburg i Joan Enric de Moràvia Modifica el valor a Wikidata
ParentsJoan I de Berry (nebot)
Carles V de França (nebot)
Jobst de Moràvia (nebot)
Albert III d'Habsburg (gendre)
Otó V de Wittelsbach (gendre)
Felip VI de França (cunyat)
Carles I de Valois (sogre)
Rodolf IV d'Habsburg (gendre) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 6825790 Modifica el valor a Wikidata

Era el fill gran i hereu de Joan de Bohèmia, rei de Bohèmia i comte de Luxemburg, que va morir a la batalla de Crécy el 26 d'agost de 1346. La seva mare, Elisabet, reina de Bohèmia, era germana de Venceslau III, rei de Bohèmia i Polònia, l'últim dels governants de la dinastia Premíslida de Bohèmia. Carles va heretar el comtat de Luxemburg del seu pare i va ser elegit rei de Bohèmia, sent coronat el 2 de setembre de 1347.

L'11 de juliol de 1346, els prínceps electors el van escollir com a Rei dels Romans (rex Romanorum) en oposició a Lluís IV, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Carles va ser coronat el 26 de novembre de 1346 a Bonn. Després de la mort del seu oponent, fou reelegit el 1349 i coronat Rei dels Romans. El 1355 fou coronat rei d'Itàlia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Amb la seva coronació com a rei de Borgonya el 1365, es va convertir en el governant personal de tots els regnes del Sacre Imperi Romanogermànic.

Accés al tron modifica

Nasqué a Praga el 14 de maig de 1316, fill del rei Joan I de Bohèmia i la seva esposa Elisabet. Va ser batejat amb el nom de Venceslau,[3] com el seu avi matern, però més tard va canviar-se el nom pel de Carles, quan després de la seva confirmació va viatjar a la cort francesa del seu oncle Carles IV de França, on residí set anys.

 
Vitrall de la Catedral de Sant Vit (Praga) representant Carles IV

Carles va ser educat a França i aprengué a parlar amb fluïdesa cinc llengües: llatí, txec, alemany, francès i italià. El 1331 va guanyar experiència militar amb el seu pare en campanyes a Itàlia i a partir del 1333 ja va començar a administrar les terres de la corona de Bohèmia a causa de les freqüents absències del seu pare, que a més cada cop tenia la vista més deteriorada. El 1334 va ser nomenat marcgravi de Moràvia, el títol tradicional que rebien els hereus al tron bohemi.

El pare de Carles era un aliat del Papa Climent IV, enemic declarat de l'emperador romanogermànic Lluís IV. Per aquest motiu, l'11 de juliol de 1346 Carles va ser proclamat Rei dels Romans (Rei d'Alemanya) en oposició a Lluís IV per part dels prínceps electors.

La candidatura d'Enric va tenir poc suport, i la majoria de ciutats imperials es mantingueren fidels a Lluís. També prengué part a la Guerra dels Cent Anys al bàndol francès, i participà en la sonora derrota a mans dels anglesos en la batalla de Crécy,[4] en la qual el seu pare perdé la vida i ell aconseguí fugir ferit.

Amb la mort del seu pare va heretar el regne de Bohèmia, i quan Lluís IV va morir mentre caçava senglars l'octubre de 1347, es va posar fi a la guerra civil. Cap més candidat va aconseguir obtenir suports suficients deixant a Carles com a rei dels romans en solitari.

Regnat modifica

Carles va ser elegit un altre cop i es feu coronar oficialment a Aquisgrà el 25 de juliol de 1349. Va guanyar-se el suport dels Habsburg a tracés del matrimoni de la seva filla Caterina amb Rodolf IV d'Àustria,[5] i ell mateix es va casar en segones núpcies amb la filla del comte palatí Rodolf II.

 
Carles IV amb la seva primera esposa Blanca

D'acord amb els compromisos contrets amb el Papa Climent quan rebé el seu suport, Carles va desentendre's dels drets imperials a Itàlia. El 1345 va anar a Roma, sense exèrcit, només per ser coronat emperador.

El 1356 va promulgar la Butlla d'Or, un document que establia els procediments a seguir per les eleccions reials. Va donar el marcgraviat de Moràvia a un germà (Joan Enric), i va elevar el comtat de Luxemburg a ducat per donar-lo a l'altre (Venceslau)

Dedicà esforços a l'expansió del Regne de Bohèmia, tot i que no sempre comptà amb el suport de la noblesa local. Incorporà a Bohèmia una part de l'Alt Palatinat (1355) i la Baixa Lusàcia (1367); aconseguí Brandenburg per al seu fill Wenceslau (1373); adquirí, per matrimoni, els ducats de Swidnica i Jawor, els quals completaren l'annexió de Silèsia a Bohèmia.[3]

Dedicà la seva atenció a Bohèmia: n'explotà les mines d'argent i hi fundà indústries noves (del cristall, del paper, tintoreria, etc); embellí Praga, on fundà la universitat el 1348.[3] Escriví la seva autobiografia (Vita Caroli IV).[3]

El 1376 va assegurar l'elecció del seu fill Venceslau com a rei dels romans, i després de dividir les seves terres entre els seus tres fills, va morir a Praga el novembre de 1378.

Família modifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Comte Enric V de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
Comte Enric VI de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Emperador Enric VII
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Beatriu d'Avesnes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rei Joan I de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Duc Enric III de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
Duc Joan I de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Emperador Carles IV
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rei Venceslau I de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
Rei Ottokar II de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cunegunda de Hohenstaufen
 
 
 
 
 
 
 
Venceslau II Rei de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cunegunda d'Eslavònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Elisabet de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rei Rodolf I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Judit d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gertrudis de Hohenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Carles es va casar quatre vegades. La primera va ser amb Blanca de Valois (1316-1348), filla del comte Carles de Valois i germana de Felip VI de França. Tingueren dues filles:

En segones núpcies es va casar amb Anna de Baviera (1329-1353), filla del comte palatí Rodolf II. Tingueren un fill que morí infant:

  • Venceslau (1350-1351)

El 1353 es casà amb Anna de Świdnica (1339-1362), única filla del duc Enric II de Świdnica. La parella va tenir dos fills, i Anna morí de part intentant donar un tercer fill a Carles el 1362:

Finalment es casà amb Elisabet de Pomerània (v.1345-1393), filla del duc Bogilsau V de Pomerània. Tingueren sis fills:

  • Anna (1366-1394), esposaria al rei Ricard II d'Anglaterra.
  • Segimon (1368-1437), esdevindria rei d'Alemanya i emperador.
  • Joan (1370-1396)
  • Carles (1372-1373)
  • Margarida (1373-1410)
  • Enric (1377-1378)

Referències modifica

  1. Mahoney, William. The history of the Czech Republic and Slovakia. Greenwood, 2011, p. 50. ISBN 978-0313363054. 
  2. Agnew, Hugh. The Czechs and the lands of the Bohemian crown. Hoover Institution Press, 2004, p. 32. ISBN 978-0817944926. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. (anglès) Andrew Ayton, Philip Preston i Françoise Autrand, The Battle of Crécy, 1346, p.189-190
  5. Charles William Previté-Orton, Henry Melvill Gwatkin, James Pounder Whitney, Joseph Robson Tanner, Zachary Nugent Brooke. The Cambridge Medieval History (en anglès). Volum 7. Macmillan, 1911, p. 165. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic