Carles IV de França

Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).

Infotaula de personaCarles IV El Bell
Charles IV le Bel.jpg
Carles IV el Bell Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles IV de France Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juny 1294 Modifica el valor a Wikidata
Creil Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1328 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Vincennes Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentbasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
  Rei de França
3 de gener de 1322 – 1 de febrer de 1328(1328-02-01) (als 6 anys)
  Rei de Navarra
3 de gener de 1322 – 1 de febrer de 1328(1328-02-01) (als 6 anys)
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
Títol comte de Perche
DinastiaRegne de França Dinastia Capet
CònjugeBlanca de Borgonya
Maria de Luxemburg
Joana d'Evreux
FillsBlanca, duquessa d'Orleans
ParesFelip IV
Joana de Navarra
GermansElisabet de França, Lluís X de França i Felip V de França Modifica el valor a Wikidata
ParentsJoan el Cec (cunyat) Modifica el valor a Wikidata

Arms of the Kingdom of France & Navarre (Ancien).svg

Find a Grave: 21050 Modifica els identificadors a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Va néixer el 1295 sent el sisè fill del rei Felip IV de França i la reina Joana I de Navarra.

Era nét per línia paterna del rei Felip III de França i la princesa Elisabet d'Hongria, i per línia materna d'Enric I de Navarra i Blanca d'Artois. Fou germà petit dels reis Lluís X i Felip V.

Núpcies i descendentsModifica

Es casà vers el 1306 amb Blanca de Borgonya, filla d'Otó V de Borgonya i Matilde d'Artois. D'aquest casament nasqueren:

  • el príncep Felip de la Marca (1314-1322)
  • la princesa Joana de la Marca (1315-1321)

El 7 de setembre de 1322 Carles IV obtingué el divorci de Blanca, que havia estat acusada de tenir relacions adúlteres a la Torre de Nesle, i es casà, en segones núpcies, el 21 de setembre d'aquell mateix any a París amb Maria de Luxemburg, filla de l'emperador Enric VII i Margarida de Brabant. D'aquesta unió nasqueren:

  • la princesa Margarida de França (1323)
  • el príncep Lluís de França (1324)

Es casà, en tercers núpcies, a Brie el 5 de juliol de 1325 amb Joana d'Evreux, filla del comte Lluís d'Evreux i Margarida d'Artois. D'aquesta unió nasqueren:

Ascens al tronModifica

 
Casament de Carles IV i Maria de Luxemburg, pintat per Jean Fouquet (segle xv)

Fou coronat rei de França el 1322 a la catedral de Reims com a successor del seu germà Felip V de França.

El 1327 va ajudar la seva germana Isabel de França a lluitar contra el seu espòs, el rei Eduard II d'Anglaterra. Eduard II en lluita contra el Parlament anglès i la seva esposa fou derrotat i capturat per Carles IV, el qual el manà tancar al castells de Berkeley, on morí assassinat.

Durant els set anys de regnat Carles IV va incrementar els impostos i va confiscar possessions dels seus enemics.

Mort i successióModifica

Carles IV va morir al castell de Vincennes l'1 de febrer de 1328, sent enterrat al costat de la seva tercera esposa a la Catedral de Saint-Denis.

Va morir sense deixar cap hereu mascle, per la qual cosa s'acabà la línia directa de la Dinastia Capet. Dotze anys abans la Llei Sàlica s'havia impostat per controlar la successió de la Corona francesa, per la qual cosa s'eliminava la seva filla Maria de França de la successió al tron.

A la mort de Carles IV la seva esposa estava embarassada, el que suposava el possible naixement de l'hereu successor. Aquesta possibilitat comportà la instauració d'una regència del seu cosí Felip de Valois, fill de Carles I de Valois. Dos mesos després la vídua va donar a llum una altra nena, per la qual cosa quedava descartada del tron.

En aquells moments Joana de Navarra, filla primogènita de Lluís X de França, i el seu marit Lluís III d'Evreux, nebot de Felip IV, reclamaren altre cop els seus drets sobre el Regne de Navarra, en el qual la Llei Sàlica no imperava.

El mes de maig Joana de Navarra fou coronada reina de Navarra, al costat del seu marit, mentre Felip de Valois va esdevenir rei de França amb el nom de Felip VI de França. A partir d'aquell moment la Llei Sàlica va ser reinterpretada per prohibir no només la possibilitat que una dona ascendís al tron francès sinó que eliminà la descendència femenina de la línia successòria.


Precedit per:
Felip V el Llarg
Rei de França
13221328
Succeït per:
Felip VI l'Afortunat
Rei de Navarra
13221328
Succeït per:
Joana II
amb Felip III Evreux
Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles IV de França