Viquipèdia

Carles Lafon

compositor espanyol

Carles Lafon, Charles Lafon[1] en la forma francesa, (Illa (Rosselló), 1902 - 1982) va ser un músic, violoncel·lista i contrabaixista, director d'orquestra i de coral i compositor de sardanes.

Infotaula de personaCarles Lafon
Biografia
Naixement1902 Modifica el valor a Wikidata
Illa (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort1982 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Tocà[2] a les cobles següents, que en alguns casos també havia fundat: la "Bernadach-Lafon" (1937-1938), la cobla-orquestra "Goze-Lafon"[3] (1947-1955) i la successora d'aquesta, la "Cortie-Goze-Lafon" (1955-1961). El 1971 creà l'Estudiantina[4] i dirigí -entre d'altres- la coral "Grup dels Amics del Cant d'Ille sur Tet", amb la qual feu diversos enregistraments.

Compongué una trentena de sardanes[5] i altres peces de música per a cobla, com el vals-jota Aguilita, que tingué un gran èxit[6] i fou incorporat al repertori de diverses orquestres de ball. També harmonitzà cançons, algunes enregistrades, per a interpretar-les en format de coral.

En una altra faceta, fou autor de diversos escrits, que aparegueren editats[7][8] a la seva vila, Illa.

En morir en Lafon, la revista Cahiers des Amis du vieil Ille, on havia col·laborat extensivament, li dedicà una necrològica (Iché, Maurice «Adieu à Charles Lafon (musicien)». Cahiers des Amis du vieil Ille, 79, 1982, p. 6-7.[Enllaç no actiu]) i, posteriorment, un article monogràfic (Capillaire, Marcel «Hommage à Charles Lafon». Cahiers des Amis du vieil Ille, 159, 2002, p. 14-17.[Enllaç no actiu]) en recordança. A l'octubre del 1983, i per iniciativa de diversos músics illencs, es creà a Illa una escola de música, anomenada en reconeixement seu "Escola de Música Charles Lafon"[9] que, en l'actualitat (2013), és en conveni amb l'ajuntament de la població.

Hom descrigué la figura de Carles Lafon dient que havia estat (juntament amb Lucien Castillo)

« défenseurs acharnés du folklore, de la musique, des traditions catalanes »
— Plana web de l'ajuntament d'Illa[10]

.

Obres modifica

[11]

  • Aguilita, vals-jota
  • Coll de senyora, vals per a cobla, enregistrat al DC Sota el cel de Catalunya per la cobla Els Casenoves (Barcelona: Discmedi, 2000 ref. DM-108202 Blau) «Enllaç».[Enllaç no actiu]
  • De Mar a Canigó (2e fantaisie catalane), glossa per a cobla rossellonesa de 7 músics
  • Les feuilles tombent, vals
  • Leanor, cançó
  • Mane, vals per a cobla
  • Manoel, pericó per a cobla
  • Mujer de corte, pas-doble per a cobla
  • Els set pecats capitals, música per al llibre de Llúcia Bartre (Perpignan: Imp. du Midi, 1948) «Enllaç».[Enllaç no actiu]
  • Sota l'alzina, vals-jota per a cobla
  • Harmonitzacions: Ai, Titona (vals), Desperta-te (serenada), L'encontra, Goigs dels Ous, Muntanyes del Canigó, Muntanyes regalades

Sardanes modifica

  • Alça que toca a terra
  • L'amic Joan, enregistrada
  • Camí de Casenoves
  • Dies d'alegria
  • Les dues germanes, versió cantada enregistrada al DC Nostres arrels: de l'any 1908 fins avui pels Cantaires catalans (Perpignan: Record It, s.a.) «Enllaç».[Enllaç no actiu]
  • La font dels avellaners, enregistrada al DC Les Casenoves 40 anys per la cobla Els Casenoves (Barcelona: Disc Medi, 2004 ref. DM 1161-02)
  • La nostra diada
  • Els pinyers d'en Tapis, enregistrada al disc LP Federació Sardanista del Rosselló per la cobla La Principal del Rosselló (ref. SACEM PS-5043)
  • Els pinyolers, sardana obligada per a dues trompetes
  • Ropidera, amb lletra del 1992 escrita per Joseta Aspinàs Beluch
  • Rotllo de carrer
  • Serrabona (1964), enregistrada. Versió cantada amb lletra del 1991 escrita per Joseta Aspinàs Beluch.
  • Sylvie

Enregistraments modifica

  • En passant par le Roussillon LP Paris: Ducreret-Thomson ref. DUX40450 (a més d'altres peces, comprèn Muntanyes regalades, Nostra Terra Salten y [sic] ballen, Goigs dels Ous i Muntanyes del Canigó en arranjaments de Lafon; les interpretacions són del "Groupe Folklorique Danseurs Catalans d'Amelie-les-Bains", el "Grup d'Amics del Cant d'Ille-sur-Tet" i la cobla "Combo-Gili", tots dirigits per Carles Lafon) «Enllaç».
  • Chants du pays catalan, interpretat pel "Grup d'Amics del Cant", LP Paris: Ducreret Thomson, 1963, ref. 250 V 172 (comprèn les peces Munyanyes regalades, Ai, Titona, Lo pardal, Nostra Terra, Salten y [sic] ballen, Pastorets alerta!, Muntanyes del Canigó, Los dos [sic] germanes, Desperta-te, Goigs del Ous (reeditat en DC: Sannois (Val-d'Oise): RDM Édition, 2011[12]) «Enllaç».
    • Chants du pays catalan, senzills de Paris: Pathé Marconi, 1959, ref 45EA229 (comprèn Muntanyes regalades, Lo pardal, Goigs dels Ous i Ai, Titona) «Enllaç». i ref. 45EA230 (comprèn Muntanyes del Canigó, Les dues germanes, Pastorets alerta! i Desperta-te) «Enllaç».

Notes i referències modifica

  1. ↑ Alguns cops citat amb errors de picatge: Carles Lafont Charles Lafont
  2. ↑ «Llista de cobles de la Catalunya del Nord» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-08-22. [Consulta: 1r agost 2013].
  3. ↑ A la "Goze-Lafon", amb Emmanuel Goze de tenora i Carles Lafon de contrabaix, a partir del 8 de maig del 1947 hi tocà un jove Max Havart (primer clarinet, primer saxòfon i segon tible) fins que passà al 1949 a la cobla-orquestra Combo-Gili («Entrevista de TV3 a Max Havart, amb reproducció al minut 8:23 d'una foto de la cobla Goze-Lafon». [Consulta: 1r agost 2013].)
  4. ↑ «Hommage à Lucien Castillo». L'Indépéndant, 05-11-1999 [Consulta: 1r agost 2013].
  5. ↑ «Dades biogràfiques de Charles Lafon, a Músics per la cobla». [Consulta: 1r agost 2013].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ «Biographie de Charles Lafon, al web del Museu dels Instruments de Ceret» (en francès). Arxivat de l'original el 2013-03-10. [Consulta: 1r agost 2013].
  7. ↑ A la revista de Maurice Iché Cahier des Amis du vieil Ille en Carles Lafon hi publicà -entre molts d'altres- articles sobre Josep Bonafont ( «Une poésie inédite du chanoine Bonafont. Lo pastorellet de la Vall d'Arles, majoral du Félibrige». Cahier des Amis du vieil Ille, 60-63, 1978, p.31-32.), els músics illencs ( «Des musiciens illois». Cahiers des Amis du vieil Ille, 71, 1980, p. 13-16.[Enllaç no actiu]), «La chapelle Saint-Gaudèrique a Ille-sur-Tét». Cahier des Amis du vieil Ille, 31, 1970-3, p. 10-11. i una «Histoire d'Ille». Cahier des Amis du vieil Ille, 52 bis, 1976. que també es publicà en extret: Histoire d'Ille: connaissez-vous Ille? ou l'histoire de mon village. Ille: Association des Amis du vieil Ille, 1976. , reimpresa al 1980
  8. ↑ Textos seus apareixen també al web de l'Ajuntament d'Illa: «Les fontaines» (en francès). Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 1r agost 2013]. i «Les Régina». Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 1r agost 2013]., aquest darrer fent la història de les Regina Coeli d'Illa i les biografies dels seus compositors Joan Colomer i Josep Coll
  9. ↑ «École de musique "Charles Lafon" d'Ille-sur-Tet». Arxivat de l'original el 2014-05-17. [Consulta: 19 agost 2013].
  10. ↑ "defensors acarnissats del folklore, de la música, de les tradicions catalanes" «Goigs dels Ous». Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 1r agost 2013].
  11. ↑ «Llista de peces musicals per a cobla de Carles Lafon». [Consulta: 1r agost 2013].
  12. ↑ «Fitxa editorial, amb talls musicals de les cinc primeres peces». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r agost 2013].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_Lafon&oldid=31571583»