Carles Rexach i Cerdà

futbolista espanyol

Carles Rexach i Cerdà (Barcelona, 13 de gener de 1947) és un destacat exfutbolista català dels anys 70.

Infotaula de personaCarles Rexach
Charly.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCarles Rexach i Cerdà
13 gener 1947 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Pedralbes (el Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsCharly
El noi de Pedralbes
Alçada1.82 m
Activitat
OcupacióFutbolista i entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs juvenils
Anys Equip
1959-1962
1962-1965
FC Barcelona Infantil
FC Barcelona Juvenil
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1965-1967
1967-1981
CD Comtal
FC Barcelona

328

81
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1969-1978
1968-1976
Espanya Espanya
Catalunya Catalunya
15
3
2
0
Equips entrenats
1981-1987
1987-1996
1996
1998
2001-2002
FC Barcelona (equips inferiors)
FC Barcelona (assistent)
FC Barcelona
Yokohama Flügels
FC Barcelona
Participà en
1978Mundial de Futbol 1978 Modifica el valor a Wikidata

FIFA: 56825 UEFA: 38106 Modifica els identificadors a Wikidata
Entrevista a Rexach realitzada per Televisió de Cardedeu el 1982.

BiografiaModifica

Carles Rexach, conegut amb els sobrenoms de Charly i el noi de Pedralbes, va néixer al barri de Pedralbes de Barcelona el 13 de gener del 1947.[1] Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva al FC Barcelona, des de l'infantil, el juvenil (amb el qual fou campió d'Espanya i fou internacional) i el CD Comtal.[1] La temporada 1964-65 ingressà al Barça. És un dels jugadors que més cops ha defensat la samarreta blau-grana: va disputar amb el Barça un total de 665 partits, en els quals marcà 211 gols.[1] Jugava d'extrem dret i era un gran driblador i rematador. Els 452 partits oficials que va disputar amb el primer equip el van convertir en el jugador amb més partits fins que els va superar Migueli el 1986.[2] Posteriorment el van superar Xavi (767), Messi (encara en actiu), Iniesta (674), Puyol (593), Víctor Valdés (535), Sergio Busquets i Piqué (els dos darrers en actiu).[3]

L'any 1973, l'entrenador del club, Rinus Michels, va estar a punt de fer-lo fora de l'equip quan s'assabentà que ell i altres companys havien estat bevent cava després de perdre un partit a Sevilla. Fou molt famosa la seva relació amb l'actriu Bárbara Rey que quasi el torna a fer fora del club el 1977. Fou un jugador molt estimat pels seguidors, però també rebé fortes crítiques per les seves puntuals manques de combativitat. Va fer seva una famosa frase que diu que "córrer és de covards". L'1 de setembre de 1981 s'organitzà un partit de comiat a Rexach al Camp Nou en el qual el Barça guanyà la selecció argentina, vigent campiona del món de futbol, i a la qual derrotà per 1 a 0 amb gol d'Allan Simonsen, qui fóra el seu substitut al primer equip. Fou 15 cops internacional A, 7 internacional olímpic i 7 sub-23. Va disputar el Mundial d'Argentina 1978.

Carrera com a entrenadorModifica

Com a tècnic s'inicià a les categories de formació del Barça.[1] L'any 1984 creà l'escola TARR juntament amb quatre companys seus, Torres, Asensi i Rifé. Fou segon entrenador del Barça de Johan Cruyff, amb qui guanyà quatre lligues i una copa d'Europa, i a qui substituí durant dos partits després del seu cessament.[1] També havia substituït uns anys abans Luis Aragonés i Llorenç Serra Ferrer el 2001, i es va mantenir al càrrec la temporada posterior.[1] També visqué una curta etapa d'entrenador al Japó. Actualment, és comentarista de ràdio i televisió.

Trajectòria esportivaModifica

Com a jugador
Com a entrenador
  • Equips inferiors del FC Barcelona: 1981-87.
  • Segon entrenador del FC Barcelona: 1987-96.
  • FC Barcelona: 1988 / 1996 / 2001-02.
  • Yokohama Flügels: 1997-98

TítolsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  2. «Miguel Bernardo Bianquetti 'Migueli'». FC Barcelona. [Consulta: 31 agost 2019].
  3. «Gerard Piqué, 500 partits amb el Barça». ccma. [Consulta: 30 agost 2019].

Enllaços externsModifica