Carles Trepat
Carles Trepat[1] (1960) és un guitarrista clàssic català nascut a Lleida. Va iniciar els estudis de guitarra als tretze anys amb Jordi Montagut i el 1976 va assistir a l'últim curs que va donar Emili Pujol a Cervera, qui al seu torn va ser alumne de Francesc Tàrrega.[2] També va estudiar amb José Tomás, Alberto Ponce (a l'École Normale de Musique de Paris),[3] Eduardo Sainz de la Maça i Rafael Andia.
 Carles Trepat, guitarrista (guitarra construïda per Antonio de Torres Jurado, fons del Museu de la Música de Barcelona)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1960 (63/64 anys) Lleida |
| Activitat | |
| Ocupació | Guitarrista |
| Membre de | |
| Professors | Emili Pujol i Villarrubí |
| Instrument | Guitarra |
 | |
Ha guanyat premis internacionals, entre els quals destaquen el Premi Tárrega del Certamen Internacional Francisco Tárrega de Benicásim o el primer premi en la Va edició del Concurs Internacional de Toronto.[4] El juliol de 2014 li va ser concedit el "Premi Honorífic José Tomás" a Petrer, Alacant.[5] Ha col·laborat com a professor assistent de José Tomás als cursos d'estiu de Dénia i Vila-seca i sol interpretar amb guitarres històriques de lutiers com Antonio Torres, Joséf Pagés, Santos Hernández, Germans Conde o guitarres modernes de José Luis Romanillos o Daniel Bernaert.[6] Normalment utilitza cordes de budell i seda en les seves guitarres històriques.[7] És autor del redescobriment actual de la música de Miguel García -Pare Basilio-, qui fos mestre de Dionisio Aguado García.[8]
També ha contribuït en la tasca de recuperació de la guitarra del segle xix i inicis del XX, a través de la seva recerca profunda i imprescindible del so, element vital i devaluat actualment en la interpretació i l'entorn guitarrístic. La seva comprensió diferent de la guitarra ha permès establir un pont generacional que va quedar fracturat amb la mort de Segovia i tota la tradició catalana i espanyola de guitarra que s'havia anat desenvolupant durant els darrers segles.
A més a més ha compost obres per a guitarra originals i ha fet transcripcions d'altres instruments per a guitarra.
Discografia[9] modifica
- Música espanyola per a guitarra CD, La mà de guido, 1995
- Llora la Guitarra Maestro Quiroga/Carles Trepat CD, Nuevos Medios, 1999
- El Romancero Gitano i 10 Cançons Tradicionals Carles Trepat, Jordi Casas i Bayer, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana CD, Discmedi, 1999
- Carles Trepat interpreta Frederic Mompou CD, ZANFONIA, 2000
- El Albaicín CD, Nuevos Medios, 2007
- Boccherini: La musica notturna delle strade di Madrid Cuarteto Casals, Carles Trepat, Eckart Runge. CD Harmonia Mundi 2011
- Granados-LLobet: ...100 anys d'un viatge Carles Trepat. 2015
- Quiroga. Versiones a la guitarra de la copla por Carles Trepat CD Doble, EMEC, 2015
Referències modifica
- ↑ «Carles Trepat». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 setembre 2015].
- ↑ Ajuntament de Dènia «Carles Trepat, guitarra». Agenda, [s.d.]. Arxivat de l'original el 2015-12-23 [Consulta: 19 setembre 2015]. Arxivat 2015-12-23 a Wayback Machine.
- ↑ «Carles Trepat». Alicante Guitarra clásica. Arxivat de l'original el 23 de desembre 2015. [Consulta: 18 setembre 2015].
- ↑ «Carles Trepat, guitarrista». La Mà de Guido. [Consulta: 19 setembre 2015].
- ↑ «Concesión del Premio Honorífico José Tomás a Carles Trepat.». .
- ↑ «Entrevista a Carles Trepat por Javier Riba.».
- ↑ «Entrevista a Carles Trepat en "La voz de Galicia".». .
- ↑ «Entrevista a Carles Trepat» (en castellà). Revista Musicalia. Conservatorio Superior de Música "Rafael Orozco" de Córdoba. Arxivat de l'original el 2015-12-23. [Consulta: 19 setembre 2015].
- ↑ «Carles Trepat Discography of CDs» (en anglès). CD Universe, 1996-2015. [Consulta: 19 setembre 2015].
