Carles de Camps i d'Olzinellas

polític i escriptor català

Carles de Camps i d'Olzinelles (Barcelona, 15 de setembre de 1860[1] - Sant Sebastià, 11 d'abril de 1939[2]) fou un polític i escriptor català, segon marquès de Camps, fill de Pelagi de Camps i de Matas. La seva família tenia la casa pairal a Mas Ribot (Salt).

Infotaula de personaCarles de Camps i d'Olzinellas
Carles de Camps i d'Olzinellas.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1860 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 1939 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
1926 – 1936
← Josep Serrat i BonastreEduard Alcobé Arenas →
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
2 març 1918 – 2 maig 1919
← Manuel González i VilartManuel Maria Girona i Fernàndez Maqueira →
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Igualada
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
20 març 1914 – 10 gener 1918
Circumscripció electoral: Barcelona
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
24 abril 1899 – 27 març 1903
← Joaquim Llorens i Fernández de CórdobaFrancesc Albó i Martí →
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Olot
Coat of Arms of the Province of Girona.svg President Diputació de Girona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEmpresari
PartitLliga Regionalista
Membre de
Família
ParePelagi de Camps i de Matas Modifica el valor a Wikidata

TrajectòriaModifica

Va néixer al carrer de la Canuda de Barcelona, fill de l'advocat i hisendat Pelagi de Camps i de Matas (1828-19889), natural de Figueres, i de Concepció de Olzinellas i Ros, natural de Barcelona.[1]

El 27 de maig de 1895 es va casar amb Maria de Casanovas i Vallés, filla del marquès de Galtero. Van tenir sis fills: Pelagi (1896-1899),[3] Jordi, Rafael (Cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya), Narcís, Felip i Pilar (casada amb el baró de Quadras). El seu fill Felip va morir l'any 1924 durant la Guerra del Rif (Marroc) i Narcís, enginyer de l'Escola Central d'Enginyers Industrials i soci del Cercle Eqüestre de Barcelona, va morir assassinat durant la Guerra Civil.

Era enginyer de forests, polític i amo d'un gran patrimoni. Tenia la Gran Creu al Mèrit Militar i la Gran Creu al Mèrit Agrícola. Era, a més, Maestrente de Ronda.

El 1891 fou president de la Diputació de Girona pel Partit Conservador, però després abandonà aquest partit, signà el Manifest a la Reina Regent (1898) i milità a la Lliga Regionalista, amb la que fou elegit diputat per Olot a les eleccions generals espanyoles de 1899 en les legislatures de 1899-1901 i 1901-1903 i per Igualada a les eleccions generals espanyoles de 1914, en les legislatures de 1914-1915, 1916-1918 i 1918-1919. A les Corts fou un dels promotors de la Llei de Repoblació Forestal de 1908 i la rectificació del cabal del riu Ter el 1903.

El 1917 va ser el director general d'Agricultura. De 1919 a 1923 va ser Senador del Regne. El 1923, quan es proclamà la dictadura de Primo de Rivera es va retirar de la política.[4]

Fou un dels fundadors de la Unió de Propietaris Surers Catalans el 1911 i president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) de 1897 a 1901, i president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona de 1926 a 1936.

La proclamació de la Segona República Espanyola el va portar a posicions més conservadores. Durant els mesos següents a l'esclat de la guerra civil espanyola, i després que el seu fill Narciso fos assassinat, s'exilià a França, i d'ací a Sant Sebastià, on va morir poc abans d'acabar la guerra.

El 1931 va rehabilitar el títol de baró d'Algerri que va heretar el seu fill Jorge de Camps i de Casanovas que tindria el títol de baró d'Algerri, Maestrant de Ronda i Cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya.

ObresModifica

  • Remaderia en general. Industrias que poden derivarse d'ella (1906)
  • Del meu sarró: contes (1912)
  • Cortal marí (1921)
  • Sonatines (192?)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, llibre 3r, foli 303, número de registre 3730.
  2. «Esquela de defunció de Carles de Camps». La Vanguardia, 13-05-1939, pàg. 3.
  3. «Crónica general». La Publicidad, 27-12-1899, pàg. 3.
  4. Llorens, Carles «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Pelagi de Camps i de Matas
Marquès de Camps
18761939
Succeït per:
Jorge de Camps i de Casanova
Precedit per:
Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba
President de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre
18971901
Succeït per:
Ignasi Girona i Vilanova
Precedit per:
Josep Serrat i Bonastre
President de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
19261936
Succeït per:
Eduard Alcobé Arenas