Carles de Saxònia

polític alemany

Carles de Saxònia (en alemany: Karl Christian Joseph Ignaz Eugen Franz Xaver von Polen und Sachsen) (Dresden, 13 de juliol de 1733 - Dresden, 16 de juny de 1796), fou un príncep alemany de la casa de Wettin. Fill del príncep elector August III de Polònia i de la seva esposa l'arxiduquessa, Maria Josepa d'Àustria.

Infotaula de personaCarles de Saxònia
Carl Christian Joseph of Saxony.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Karl von Polen und Sachsen Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementKarl Christian Joseph Ignaz Eugen Franz Xaver von Polen und Sachsen
13 juliol 1733 Modifica el valor a Wikidata
Dresden Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 1796 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Dresden Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentMühlberg (Elbe) 
  Duc de Curlàndia i Semigàlia
1758 – 1763
Dades personals
ReligióCatolicisme
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Wettin
CònjugeFrancesca Corvin-Krasinska
FillsMaria Cristina de Saxònia
ParesFrederic August II de Saxònia (elector) i Maria Josepa d'Àustria
GermansMarie-Élisabeth de Saxe, Marie Marguerite de Saxe, Maria Josepa de Saxònia, Maria Amàlia de Saxònia, Maria Anna de Saxònia, Maria Kunigunde of Saxony (en) Tradueix, Christine de Saxe, Clément Wenceslas de Saxe, Frederic Cristià I de Saxònia, Albert de Saxònia-Teschen i François-Xavier de Saxe Modifica el valor a Wikidata
Premis

Coat of Arms of Duchy of Courland.jpg

Causes de la seva eleccióModifica

Ernst Johann von Biron, duc de Curlàndia i regent del tsar rus Ivan VI, era odiat per l'aristocràcia russa a causa de les seves extravagàncies i el seu govern autocràtic, va ser retirat de la regència, per la mare del tsar Anna Leopóldovna, el 1740. Els intents d'Anna, com a regent van fracassar i el seu primer ministre Burkhard Christoph von Münnich -que havia organitzat la conspiració contra Biron- va ser acomiadat per diferències polítiques i personals entre tots dos. Després, un cop d'estat per part d'Isabel Románov -futura Elisabet I de Rússia- contra la regent, va fer aconseguir el tron a Elisabet. Anna i la seva família van ser empresonats a la fortalesa de Dunamunde el 13 de desembre de 1741, després d'una prèvia detenció a Riga.

La nova tsarina Elisabet va perdonar Biron, tanmateix, per temor que ell pogués tornar a tenir el gran poder com el que ja havia mostrat durant la seva regència, ella es va negar a tornar-li les seves antigues dignitats i el Ducat de Curlàndia. Per ocupar la nova direcció del Ducat, es va elegir el 1758 el fill del rei polonès August III de Polònia, el Príncep Carles de Saxònia. El jove príncep havia viatjat prèviament a Sant Petersburg on va estar d'acord amb els plans de la tsarina Elisabet.

Matrimoni secret i fillsModifica

Carles es va casar en secret amb la comtessa Francesca Corvin-Krasinska a Varsòvia. Perquè Francesca no pertanyia a una dinastia governant o família reial, el matrimoni va ser morganàtic. En resposta a la persistència de Carles i el tribunal saxó, el juny de 1775, Francesca va rebre de l'Emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic el títol de princesa. La parella va tenir només una filla:

  • Maria Cristina de Saxònia (7 de desembre de 1770 - 24 de novembre de 1851), casada amb el príncep Carles Manuel de Savoia-Carignano.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles de Saxònia
  • Potter, George R. The New Cambridge Modern History.
  • Watanabe-O'Kelly, Helen. «Religion and the Consort: Two Electresses of Saxony and Queens of Poland (1697-1757)». A: Queenship in Europe 1660-1815: The Role of the Consort (en anglès). Cambridge University Press, 2004, p. 252–275. ISBN 0-521-81422-7.