Carlo Evasio Soliva

Carlo Evasio Soliva (Casale Monferrato, 27 de novembre de 1792 - París, 20 de desembre de 1853) fou un compositor italià del Romanticisme.

Infotaula de personaCarlo Evasio Soliva
Biografia
Naixement27 novembre 1791 Modifica el valor a Wikidata
Casale Monferrato (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1853 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 13 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, director d'orquestra, mestre de capella i professor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: bb17d951-64ee-47f6-9e54-fa5afb9ed97d IMSLP: Category:Soliva,_Carlo_Evasio Modifica el valor a Wikidata

Va fer els seus estudis en el Conservatori de Milà, tenint com a professor de piano a Francesco Pollini i a Bonifazio Asioli i Vincenzo Federici en harmonia i composició, graduant-se el 1815,[1] i el 1816 començà la seva carrera teatral amb l'òpera La testa de bronzo estrenada en La Scala de la capital llombarda. El 1821 aconseguí la plaça de professor de cant del Conservatori de Milà i el 1832 passà a Sant Petersburg, on fou mestre de capella, director de l'Òpera, director de la música vocal de l'escola imperial dels teatres i professor de cant de la gran duquessa Alexandra. El 1841 retornà a la seva pàtria i poc temps després s'establí a París on acabà els seus dies.

Entre les seves òperes cal mencionar: Le zingare dell'Asturia (1817); Giulia e Sesto Pompeo (Milà, 1818); Elena e Malvina (Milà, 1824); Berenice d'Armenia. També va compondre la cantata Campianto sulla tomba de Mayr; un Te Deum; dos Salms amb orquestra, i altres obres religioses, així com música instrumental.

BibliografiaModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1354. (ISBN 84-7291-226-4)