Carlo Guasco

Carlo Guasco (Solero, Piemont, 16 de març de 1813 - Solero, 13 de desembre de 1876) va ser un cèlebre tenor d'òpera italiana que va cantar en els teatres d'òpera europeus i altres entre 1837 i 1853.

Infotaula de personaCarlo Guasco
Carlo Guasco.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 març 1813 Modifica el valor a Wikidata
Solero (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 desembre 1876 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Solero (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Alumne del mestre Giacomo Panizza, debutà a La Scala, el 26 de desembre de 1836, en el paper de pescador de Guillaume Tell. Durant alguns anys, primer en importants teatres de província i més tard en grans centres com Bolonya, Roma, Londres (Her Majesty's Theatre), així com en La Scala (agost de 1841). Carlo Guasco actuà amb un repertori d'obres de Rossini, Bellini, Donizetti (el 1843 executà el rol de Chalais en l'estrena de Maria de Rouen, de Rossini) i Mercadante, junt a d'altres de Pacini, Nicolai i els germans Ricci. Això el confirmà a poc a poc com un dels millors tenors protoromàntics, dotat d'una veu de timbre dolç, colorit clar i emissió dúctil i suau.

Malgrat tot, la fase artística més significativa i important, des del punt de vista històric, en la carrera de Carlo Guasco s'inicià el 1843, amb la primera representació a La Scala de Il lombardi alla prima Crociata de Verdi. El principi de la relació entre el cantant i Verdi, el qual aprecià molt la seva col·laboració, fou seguida d'interpretacions molt positives, com a primer protagonista dErnani, en el paper de Foresto (en l'estrena d'Attila) i en representacions de Giovanna d'Arco i I due Foscari.

Carlo Guasco passà a ocupar un lloc destacadíssim entre els primers intèrprets d'obres de Verdi, lloc que consolidà històricament. Abandonà els escenaris el 1848 i, després d'una esporàdica reaparició el 1853, de forma definitiva, es retirà a Solero, on participà activament en l'administració municipal i en la vida publica de la ciutat.

Tot i que va cantar en moltes estrenes mundials, avui és sobretot recordat per haver creat els papers principals de tenor de les òperes de Verdi Lombardi, Ernani, i Attila.

BibliografiaModifica