Carlo Ripa di Meana

polític italià

Carlo Ripa di Meana (Pietrasanta, 15 d'agost de 1929 Roma, 2 de març de 2018) va ser un polític italià que fou membre de la Comissió Delors entre 1985 i 1992.

Infotaula de personaCarlo Ripa di Meana
Biografia
Naixement15 agost 1929 Modifica el valor a Wikidata
Pietrasanta (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 2018 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pell Modifica el valor a Wikidata)
European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
19 juliol 1994 – 19 juliol 1999
Circumscripció electoral: Itàlia

Ministre de Medi Ambient d'Itàlia
28 juny 1992 – 9 març 1993
← Giorgio RuffoloValdo Spini →
Gabinet: Amato I Cabinet (en) Tradueix
European Commission.svg Comissari Europeu d'Energia
6 gener 1989 – 5 gener 1993
← Nicolas MosarAbel Matutes Juan →
Comissari Europeu de Medi Ambient
6 gener 1989 – 5 gener 1993
← Stanley Clinton DavisIoannis Paleokrassas →
European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
17 juliol 1979 – 23 juliol 1984
Circumscripció electoral: Itàlia

Emblem of Italy.svg Diputat de la República d'Itàlia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Roma Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític i periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitPCI / PSI
Família
CònjugeMarina Ripa di Meana (1982–2018) Modifica el valor a Wikidata
GermansLudovica Ripa di Meana Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 15 d'agost de 1929 a la població de Pietrasanta, situada a la província de Lucca i regió de la Toscana, en una família aristocràtica.

Entre 1974 i 1978 fou president de la Biennal de Venècia.

Activitat editorialModifica

Entre 1953 i 1956 dirigí a la ciutat de Praga el World Student News, revista de la Unió Internacional d'Estudiants propera al Partit Comunista Italià. Membre de l'editorial Feltrinelli des de l'any 1957, el 1959 dirigí la revista "Passato e presente", sorgida a l'entorn del polític Antonio Giolitti. El 1963 va esdevenir membre de l'editorial Rizzoli.

Activitat políticaModifica

Inicialment proper al Partit Comunista Italià (PCI), a l'inici de la dècada del 1960 fou expulsat d'aquest partit, per la qual cosa va esdevenir membre del Partit Socialista Italià (PSI).

Amic personal de Bettino Craxi, l'any 1979 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu en les primeres eleccions europees, escó que va mantenir fins al 1984. Aquell any renuncià al seu escó per esdevenir membre de la Comissió Delors I responsable de les Reformes Institucionals, Comissari Europeu de Política de la informació i Cultura i Turisme. En la formació de la Comissió Delors II fou nomenat Comissari Europeu de Medi Ambient, Energia i Protecció Civil.

El juny de 1992 renuncià a la política europea per esdevenir Ministre de Medi Ambient en el govern del Primer Ministre d'Itàlia Giuliano Amato, càrrec que va desenvolupar fins a l'abril de 1993. Líder de la Federació dels Verds entre 1993 i 1996, fou escollit novament eurodiputat en les eleccions europees de 1994, mantenint el seu escó fins al 1999, passant però a formar part del grup Partit de l'Esquerra Europea al seu trecament amb el Partit Verd Europeu el 1998. En la formació de la Comissió Delors II fou nomenat Comissari Europeu de Medi Ambient, Energia i Protecció Civil, càrrec el d'Energia que compartí amb António Cardoso e Cunha.

Enllaços externsModifica


Precedit per:
Richard Burke
Comissari Europeu de Reformes Institucionals
19851988
Succeït per:
António Cardoso e Cunha
Precedit per:
Lorenzo Natali
Comissari Europeu de Política de la informació
juntament amb Karl-Heinz Narjes

19851989
Succeït per:
vacant
Precedit per:
nou càrrec
Comissari Europeu de Cultura i Turisme
19851988
Succeït per:
Jean Dondelinger
Precedit per:
Stanley Clinton Davis
Comissari Europeu de Medi Ambient
19891992
Succeït per:
Ioannis Paleokrassas
Precedit per:
Nicolas Mosar
Comissari Europeu d'Energia
juntament amb António Cardoso e Cunha

19891992
Succeït per:
Abel Matutes
Precedit per:
Giorgio Ruffolo
Ministre de Medi Ambient
19921993
Succeït per:
Francesco Rutelli