Carlo Ripa di Meana

Carlo Ripa di Meana (Pietrasanta, 15 d'agost de 1929 - Roma, 2 de març de 2018) va ser un polític italià que fou membre de la Comissió Delors entre 1985 i 1992.

Carlo Ripa di Meana

Biografia
Naixement	15 agost 1929 Pietrasanta (Itàlia)
Mort	2 març 2018 (88 anys) Roma
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer de pell )
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Socialista Italià 19 juliol 1994 – 19 juliol 1999 Legislatura: quarta legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Itàlia Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1994
Ministre de Medi Ambient d'Itàlia
28 juny 1992 – 9 març 1993 ← Giorgio Ruffolo – Valdo Spini → Membre del gabinet: Amato I Cabinet (en)
Comissari Europeu d'Energia
6 gener 1989 – 5 gener 1993 ← Nicolas Mosar – Abel Matutes Juan →
Comissari Europeu de Medi Ambient
6 gener 1989 – 5 gener 1993 ← Stanley Clinton Davis – Ioannis Paleokrassas →
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Socialista Italià 17 juliol 1979 – 23 juliol 1984 Legislatura: I legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Itàlia Electe a: Eleccions al Parlament Europeu de 1979
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les Roma
Ocupació	polític, periodista
Partit	PCI / PSI
Família
Cònjuge	Marina Ripa di Meana (1982–2018)
Germans	Ludovica Ripa di Meana

Biografia

Va néixer el 15 d'agost de 1929 a la població de Pietrasanta, situada a la província de Lucca i regió de la Toscana, en una família aristocràtica.

Entre 1974 i 1978 fou president de la Biennal de Venècia.

Activitat editorial

Entre 1953 i 1956 dirigí a la ciutat de Praga el World Student News, revista de la Unió Internacional d'Estudiants propera al Partit Comunista Italià. Membre de l'editorial Feltrinelli des de l'any 1957, el 1959 dirigí la revista "Passato e presente", sorgida a l'entorn del polític Antonio Giolitti. El 1963 va esdevenir membre de l'editorial Rizzoli.

Activitat política

Inicialment proper al Partit Comunista Italià (PCI), a l'inici de la dècada del 1960 fou expulsat d'aquest partit, per la qual cosa va esdevenir membre del Partit Socialista Italià (PSI).

Amic personal de Bettino Craxi, l'any 1979 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu en les primeres eleccions europees, escó que va mantenir fins al 1984. Aquell any renuncià al seu escó per esdevenir membre de la Comissió Delors I responsable de les Reformes Institucionals, Comissari Europeu de Política de la informació i Cultura i Turisme. En la formació de la Comissió Delors II fou nomenat Comissari Europeu de Medi Ambient, Energia i Protecció Civil.

El juny de 1992 renuncià a la política europea per esdevenir Ministre de Medi Ambient en el govern del Primer Ministre d'Itàlia Giuliano Amato, càrrec que va desenvolupar fins a l'abril de 1993. Líder de la Federació dels Verds entre 1993 i 1996, fou escollit novament eurodiputat en les eleccions europees de 1994, mantenint el seu escó fins al 1999, passant però a formar part del grup Partit de l'Esquerra Europea al seu trecament amb el Partit Verd Europeu el 1998. En la formació de la Comissió Delors II fou nomenat Comissari Europeu de Medi Ambient, Energia i Protecció Civil, càrrec el d'Energia que compartí amb António Cardoso e Cunha.

Enllaços externs

• (castellà) Informació de Carlo Ripa di Meana al Parlament Europeu

Precedit per: Richard Burke	Comissari Europeu de Reformes Institucionals 1985 – 1988	Succeït per: António Cardoso e Cunha
Precedit per: Lorenzo Natali	Comissari Europeu de Política de la informació juntament amb Karl-Heinz Narjes 1985 – 1989	Succeït per: vacant
Precedit per: nou càrrec	Comissari Europeu de Cultura i Turisme 1985 – 1988	Succeït per: Jean Dondelinger
Precedit per: Stanley Clinton Davis	Comissari Europeu de Medi Ambient 1989 – 1992	Succeït per: Ioannis Paleokrassas
Precedit per: Nicolas Mosar	Comissari Europeu d'Energia juntament amb António Cardoso e Cunha 1989 – 1992	Succeït per: Abel Matutes
Precedit per: Giorgio Ruffolo	Ministre de Medi Ambient 1992 – 1993	Succeït per: Francesco Rutelli