Carlos Alberto Cornejo Campaña
Carlos Alberto Cornejo Campaña (Santiago de Xile, 1944 - Madrid, 20 de maig de 2003) va ser un periodista, escriptor, dramaturg, crític de cinema i guionista d'historietes xilè exiliat a Espanya.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1944 Santiago de Xile  |
| Mort | 20 de maig de 2003 (als 59 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | guionista  |
Biografia modifica
Era net del locutor de ràdio Gustavo Campaña, autor del programa La familia chilena. Va estudiar ciències polítiques i literatura a la Universitat de Santiago de Xile i va fer alguns estudis de cinema a la Universitat Complutense de Madrid i a la London School of Film Technique.
Des de 1960 escrivia articles i contes a diverses revistes. Començà la seva carrera com a dibuixant de còmics amb Alberto Vivanco, amb qui va assolir fama gràcies a la tira còmica Lolita al diari El Clarín de Xile des de 1964.[1] A més, entre 1965 i 1973 va escriure articles de crítica de cinema a les revistes Ercilla, Ecran i La Quinta Rueda amb el pseudònim Incinerador. També presentà el programa de televisió El mejor cine del Canal 9 de la Universitat de Xile, i fou comentarista cultural al noticiari de la Televisión Nacional de Chile (1970-1973), i va escriure els llibres de còmics Simbad el marino (amb dibuixos de Jorge Salas) i La desaparición de Carpincho (amb dibuixos d'Hervi). Alhora, va compondre les obres de teatre Historia de la mujer (1970), Adiós papá (1971) i Educación Seximental (1972) amb el mim Enrique Noisvander.[2]
Arran del cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 que va instal·lar Augusto Pinochet a Xile es va veure obligat a marxar i el 1974 es va instal·lar a Espanya. El mateix any va dibuixar per a la revista catalana Tretzevents.[3] Després va publicar en còmic Una canción de navidad (versió del clàssic de Charles Dickens, 1974), El barón de Munchhausen (1975), Viaje al centro de la Tierra (1977) i Pulgarcito (1978), alguns d'ells elegits "Llibres d'interès infantil i juvenil" pel Ministeri de Cultura d'Espanya. Després va continuar com a guionista de la Colección Clasicómic fins 1987.[4]
El 1976 va realitzar el guió per a la sèrie de TVE Eva a las diez i el 1988 fou un dels nominats junt a José Agustín Mahieu al Goya al millor guió adaptat per El túnel d'Ernesto Sábato, dut al cinema per Antonio Drove.[5] D'inspiració cristiana, va escriure El valor de la vida humana, Biografía de Juan Pablo II i 10 texts per a Un santo para Chile (1992). Va ser membre del World Press Institute i de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya.
Va morir a Madrid el 20 de maig de 2003, víctima d'una complicació d'arteritis. El seu darrer projecte fou el guió Donde comienza la luz sobre la biografia de Gabriela Mistral.[6]
Referències modifica
- ↑ Alberto Vivanco y la tira cómica "Lolita"
- ↑ El último mutis de Carlos Alberto Cornejo, a El Mostrador (28-V-2003)
- ↑ Tretzevents, n. 236 a la tebeosfera
- ↑ Carlos Alberto Cornejo a la tebeosfera
- ↑ El túnel al web dels premis Goya
- ↑ El desaparecido creador chileno Carlos Alberto Cornejo, Atacama (Diario : Copiapó, Chile)-- mayo 23, 2003.