Carlos Aured

Carlos Aured Alonso, artísticament Carlos Aured (Los Alcázares, 22 de gener de 1937 - Dénia, 3 de febrer de 2008),[1] va ser un director de cinema[2] i guionista espanyol[3] especialment vinculat als gèneres de cinema de terror,[4] fantaterror[5] i de destape.[6]

Infotaula de personaCarlos Aured
Biografia
Naixement22 gener 1937 Modifica el valor a Wikidata
Los Alcázares (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 2008 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Dénia (Marina Alta) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióGuionista i director de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0042155 Allocine: 95581 Allmovie: p80196 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Els seus primers passos en el món artístic van ser en produccions teatrals i, posteriorment, sota la direcció de Gustavo Pérez Puig en Televisió Espanyola. A mitjans de la dècada de 1960 va començar a treballar al cinema espanyol inicialment com meritori i posteriorment com assistent de direcció.[7] Com a assistent va treballar amb directors com Luis García Berlanga (¡Vivan los novios![8]), León Klimovsky (Los hombres las prefieren viudas,[9] La noche de Walpurgis[10] i La casa de las chivas)[11] o Rafael Moreno Alba (Las melancólicas).[12]

« "Vaig ser el seu ajudant en unes sis pel·lícules. Era un meravellós artesà del cinema i manejava a la perfecció la càmera, el muntatge, els pressupostos... Al seu costat jo vaig aprendre segurament el 90% del que sé." »
— Carlos Aured (sobre León Klimovsky) [1]

A La noche de Walpurgis (1971) va començar la seva col·laboració amb Paul Naschy[13] i la carrera d'Aured es va encaminar llavors cap el fantaterror.[14] Aured va debutar com a director amb El retorno de Walpurgis (1973),[15] seqüela de La noche de Walpurgis, de nou protagonitzada per Naschy, a qui tornaria a dirigir a El espanto surge de la tumba (1973)[16] i La venganza de la momia (1975).[17]

« "Amb Paul era molt fàcil treballar. A pesar que en aquella època tenia molta millor posició que jo en la indústria, des del primer moment es va posar a les meves mans per complet i sense reserves. Va ser com sempre tot un professional i gran actor. Haig de ressaltar que la meva primera oportunitat com a director la hi dec, en part, a Naschy. Que tenint ja una categoria va acceptar treballar amb un novençà i va escriure un dels seus millors guions." »
— Carlos Aured (sobre Paul Naschy, 2006) [2]

Després de la finalització de la dictadura de Francisco Franco i l'eliminació de la censura cinematogràfica Aured va començar una nova etapa com a director de cinema de destape.[18] El director murcià va contribuir al gènere amb pel·lícules eròtiques[19] com ¡Susana quiere perder... eso! (1977),[20] La frígida y la viciosa (1981),[21] El fontanero, su mujer, y otras cosas de meter... (1981)[22] o Apocalipsis sexual (1981)[23] en la que va dirigir a Lina Romay i a l'actriu transsexual Ajita Wilson.[24]

« "Ella era encantadora, bella i molt professional. La resta no importa." »
— Carlos Aured (sobre Ajita Wilson a Sinister Tales) [3]

A mitjan dècada de 1980 va tornar al cinema de terror amb dues noves pel·lícules: El enigma del yate (1983)[25] i Atrapados en el miedo (1985)[26] que van tenir una acollida discreta. Retirat de la direcció va prosseguir en labors de producció per a diferents coproduccions com Leviatán (1984) de l'italià Claudio Fragasso protagonitzada per Alice Cooper i Victoria Vera, Cosmos mortal/Alien Predator (1985) opera prima de Deran Sarafian que és un cinema d'explotació de la reeixida saga Alien (1979), o Eliminators (1986) de Peter Manoogian encara que algunes fonts assenyalen que la va dirigir Aured sense ser acreditat.[3]

« "És una història a l'estil Halloween o Divendres 13, senyor que s'escapa d'un manicomi i és indestructible. No era gens original, però volia imprimir-li quelcom diferent i va sortir una mala còpia. No hi havia pressupost, una vegada més." »
— Carlos Aured (sobre Atrapados en el miedo) [4]

Posteriorment es va retirar del cinema i entre 1992 i 2002 va treballar per a Canal + i Sogecable com a responsable de la programació de cinema pornogràfic, en la primera ocasió en què una televisió d'Espanya emetia el gènere, aconseguint convertir-se en una dels seus més coneguts senyals d'identitat.[3]

« "L'examen de consciència va ser duríssim: ni estava content amb el meu treball com a director, encara que ara m'he reconciliat en part, ni tenia diners. Els anys passaven augurant un futur incert i poc atractiu. Així doncs, vaig decidir buscar treball fix i amb seguretat social. D'aquesta manera vaig aterrar a Canal+ abans que comencessin les seves emissions. Des de 1992 fins al 2002 he treballat per Sogecable, sent molt feliç, veient molt cinema i aprenent molt sobre el vídeo." »
— Carlos Aured [5]

Tanmateix el 2007 Aured va tornar a col·laborar amb Paul Naschy en el guió i la direcció de la pel·lícula de temàtica vampírica Empusa (2010). Entusiasmat al principi Aured acabaria abandonant el projecte, que acabaria obtenint fama de "maleït",[27] a causa dels problemes sorgits durant el seu rodatge i la mort d'alguns dels seus artífexs abans de l'estrena.[28] Després de passar pel Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges de 2010, després de les morts de Naschy i Aured, s'estrenaria comercialment en 2014.[29]

« "Un reconeixement al treball realitzat sempre és molt agradable, per descomptat. Estava donant les gràcies a tothom, davant de la premsa… i em van saltar les llàgrimes. Vaig haver de parar. En part plorava per satisfacció, però també sentia dolor, perquè llavors, quan jo feia aquelles pel·lícules, mai vaig tenir un reconeixement de ningú: ni de productors, que únicament estaven preocupats perquè cada pel·lícula fos més barata que l'anterior, ni de la professió, ni per descomptat la premsa, probablement perquè no els donava titulars." »
— Carlos Aured (sobre el seu premi honorífic Algeciras Fantástika 2005) [6]

Aured va morir, víctima d'un infart de miocardi,[30] a Dénia –n residia– el diumenge 3 de febrer de 2008. En el moment de la seva mort tenia 71 anys.[31]

« "Alguns dels seus films són de culte. Tenia talent, però els condicionants de mercat el van atropellar obligant-lo a fer cinema per a menjar més enllà de les expectatives que ell tenia. Sempre va voler un xic més que no arribava. Fins i tot els nostres diversos projectes conjunts eren esborrats d'un cop de ploma. D'ell vaig aprendre molt. Aquest llibre és un deute que jo tenia amb ell més que una reivindicació." »
— Miguel Ángel Plana sobre Carlos Aured [7]

Filmografia parcialModifica

DirectorModifica

Ajudant de direccióModifica

GuionistaModifica

ProductorModifica

ReferènciesModifica

  1. Plana, Miguel Ángel. Carlos Aured, nostalgia y pasión : un breve paseo por la historia del fantaterror español. 1a edició. Cine Club Museo Fantástico, 2014. ISBN 978-84-617-2533-5. OCLC 908827928 [Consulta: 6 maig 2020]. 
  2. López, Diego. «Entrevista con Carlos Aured» (en espanyol europeu), 01-05-2020. [Consulta: 6 maig 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 Aimeur, C. «La trágica historia de Carlos Aured, el autor de 'El fontanero, su mujer... y otras cosas de meter'» (en castellà). [Consulta: 6 maig 2020].
  4. Rodriguez, Marie-Soledad. Le fantastique dans le cinéma espagnol contemporain (en francès). Presses Sorbonne Nouvelle, 12 d'abril de 2017. ISBN 978-2-87854-749-8 [Consulta: 6 maig 2020]. 
  5. Bastías, Luis Pérez. Las mentiras sobre el cine español (en castellà). F Imideal, 1995, p. 163. ISBN 978-84-8135-068-5 [Consulta: 6 maig 2020]. 
  6. Lázaro-Reboll, Antonio. Spanish Popular Cinema (en anglès). Manchester University Press, 4 de setembre de 2004. ISBN 978-0-7190-6283-4 [Consulta: 6 maig 2020]. 
  7. José Luis Salvador Estébenez. «Carlos Aured: la muerte y el sexo» (en espanyol europeu), 19-02-2008. [Consulta: 6 maig 2020].
  8. , <http://www.imdb.com/title/tt0066531/fullcredits>
  9. , <http://www.imdb.com/title/tt0065846/>
  10. , <http://www.imdb.com/title/tt0066160/>
  11. , <http://www.imdb.com/title/tt0066896/>
  12. , <http://www.imdb.com/title/tt0067417/>
  13. Cuenca, Luis Alberto de. Las tres caras del terror: un siglo de cine fantaterrorífico español (en castellà). Alberto Santos Editor, 2000. ISBN 978-84-95070-50-0 [Consulta: 6 maig 2020]. 
  14. Lazaro-Reboll, Antonio. Spanish Horror Film (en anglès). Edinburgh University Press, 20 de novembre de 2012. ISBN 978-0-7486-7062-8 [Consulta: 6 maig 2020]. 
  15. , <http://www.imdb.com/title/tt0070603/>
  16. , <http://www.imdb.com/title/tt0070039/>
  17. , <http://www.imdb.com/title/tt0070871/>
  18. Sanz, Marta. Daniela Astor y la caja negra (en castellà). Editorial Anagrama, 30 de maig de 2013. ISBN 978-84-339-2775-0 [Consulta: 6 maig 2020]. 
  19. Bentley, Bernard P. E.. A Companion to Spanish Cinema (en anglès). Boydell & Brewer Ltd, 2008, p. 228. ISBN 978-1-85566-176-9 [Consulta: 6 maig 2020]. 
  20. , <http://www.imdb.com/title/tt0076785/>
  21. , <http://www.imdb.com/title/tt0080765/>
  22. , <http://www.imdb.com/title/tt0082396/>
  23. «Datos de Pelicula ICAA - Catalogo de Películas ICAA - Apocalipsis sexual». [Consulta: 6 maig 2020].
  24. «Ajita Wilson». [Consulta: 6 maig 2020].
  25. , <http://www.imdb.com/title/tt0085493/>
  26. , <http://www.imdb.com/title/tt0085185/>
  27. «Copia archivada». Arxivat de l'original el 6 de gener de 2014. [Consulta: 6 gener 2014].
  28. Carlos A. Cuéllar Alejandro. «[=515&path[]=426 El luchador nato: entrevista a Paul Naschy]».
  29. «Datos de Pelicula ICAA - Catalogo de Películas ICAA». [Consulta: 6 maig 2020].
  30. «Carlos Aured». [Consulta: 6 maig 2020].
  31. «Copia archivada». Arxivat de l'original el 6 de gener de 2014. [Consulta: 6 gener 2014].

BibliografiaModifica

  • Bentley, Bernard P. E.. A Companion to Spanish Cinema (en anglès). Boydell & Brewer Ltd, 2008. ISBN 9781855661769. 
  • de Cuenca, Luis Alberto. Las tres caras del terror: un siglo de cine fantaterrorífico español. Alberto Santos Editor, 2000. ISBN 9788495070500. 
  • Lázaro-Reboll, Antonio. Spanish Horror Film (en anglès). Edinburgh University Press, 2012. ISBN 9780748670628. 
  • Lázaro-Reboll, Antonio. Spanish Popular Cinema (en anglès). Manchester University Press, 2004. ISBN 9780719062834. 
  • Plana, Miguel Ángel. Carlos Aured: nostalgia y pasión. Museo Fantástico, 2014. ISBN 9788461725335. 
  • Rodriguez, Marie-Soledad. Le fantastique dans le cinéma espagnol contemporain (en francès). Presses Sorbonne Nouvelle, 2017. ISBN 9782878547498.