Carlos Blanco Hernández

guionista espanyol

Carlos Blanco Hernández (Gijón, 11 de març de 1917 - Madrid, 1 de setembre de 2013) va ser un guionista espanyol. Va treballar a Espanya i a Hollywood. Considerat un dels millors guionistes del cinema espanyol.[1]

Plantilla:Infotaula personaCarlos Blanco Hernández
Biografia
Naixement11 març 1917 Modifica el valor a Wikidata
Gijón (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 2013 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0087238 TMDB.org: 1293595 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Els seus pares eren mestres a l'Institut Jovellanos, on tenien dret a habitatge. Allí va passar els primers anys de la seva vida. Des de petit es va mostrar atret per la literatura, envoltat dels llibres que els seus pares feien servir per ensenyar a llegir nens i adults. Amb 15 anys va quedar orfe de mare i amb 17 es va traslladar a Madrid amb el seu pare, que havia estat nomenat director del grup escolar Miguel de Unamuno. A la capital el va sorprendre la Guerra Civil Espanyola. Es va presentar com a voluntari per lluitar en el bàndol republicà i va combatre primer al front de Màlaga, més tard al de Madrid i després a Extremadura, fins que va ser capturat a Còrdova. Va estar cinc anys privat de llibertat i quan va tornar al carrer no li van permetre reprendre els estudis d'enginyer de camins que havia iniciat un any abans que comencés la guerra. Represaliat durant els primers anys de la dictadura, va buscar refugi en una de les seves passions, contar històries. Va ser així com es va animar a participar en un concurs de guions. El va guanyar amb Don Beltrán de la Cueva, que va escriure entre les taules del Café Gijón de Madrid. Aquí va començar una llarga carrera, que el va portar a treballar al cinema, amb totes les privacions que el règim franquista suposaven per desenvolupar els seus guions, però ho va saber afrontar i ho va poder superar.

Habitual del Café Gijón, allí participava en les tertúlies al costat d'Enrique Jardiel Poncela, José Luis López Vázquez, Antonio Buero Vallejo, Miguel Mihura, José García Nieto, Víctor Ruiz Iriarte, César González Ruano o el seu vell professor de literatura a Gijón, Gerardo Diego.

Fitxat per CIFESA, va escriure el guió de Locura de amor, basat en una obra de teatre de Manuel Tamayo y Baus, que es va convertir en el seu primer gran èxit. La pel·lícula va triomfar dins i fora d'Espanya i va llançar a la fama Aurora Bautista i Sara Montiel, amb qui va compartir la seva aventura americana. El 1955, la 20th Century Fox li encarrega el guió de Zaíno, una pel·lícula de tema taurí, per a Ava Gardner i Luis Miguel Dominguín, als quals ell ja coneixia. El film no va tirar endavant, però el guionista va conèixer a Los Angeles grans estrelles, com Humphrey Bogart, Lauren Bacall, Billy Wilder, Marilyn Monroe i Audrey Hepburn.[2] Va rebutjar un contracte de set anys amb la 20th Century Fox per poder treballar pel seu compte, i així va poder atendre també encàrrecs de dues altres grans companyies: Columbia i RKO. El mateix Gary Cooper es va associar amb ell per posar en marxa una pel·lícula sobre el Quixot, encara que va morir abans que el projecte cristal·litzés. Finalment, Blanco, ja de tornada a Espanya, va constituir la seva pròpia productora, Oscar Films, amb la qual va rodar a la fi, el 1973, Don Quijote cabalga de nuevo, protagonitzada per Fernando Fernán Gómez i Mario Moreno, "Cantinflas". Paradoxalment, amb l'arribada de la democràcia, per la qual va perdre la seva joventut i va patir durant quaranta anys, es va donar l'esquena a la seva obra, considerada per molts professionals del cinema i la cultura com la d'un adepte al règim de Franco per haver col·laborat amb directors com José Luis Sáenz de Heredia.[3]

El 2009 protagonitza el documental "La voz negra: conversaciones con el guionista Carlos Blanco", d'Alfonso S. Suárez. Els últims anys va continuar escrivint i té diversos guions inèdits.

Premis i reconeixements

modifica
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[4][5]
Any Categoria Pel·lícula
1947 Millor guió La princesa de los Ursinos
1952 Millor guió Los ojos dejan huellas

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica