Carlos Bru Purón

polític espanyol

Carlos María Bru Purón (Astudillo, província de Palència, 28 de febrer de 1927) és un advocat i polític espanyol. Es llicencià en dret a la Universitat Complutense de Madrid i completà estudis a la Sorbona (París). Va guanyar les oposicions a notari a Sevilla el 1956 i començà a exercir a Alcobendas fins que es va jubilar el 1997.

Infotaula de personaCarlos Bru Purón

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Carlos María Bru Purón Modifica el valor a Wikidata
28 febrer 1927 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Astudillo (província de Palència) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Europeu

4 febrer 1999 – 19 juliol 1999

Circumscripció electoral: Espanya
Diputat al Parlament Europeu

25 juliol 1989 – 18 juliol 1994

Circumscripció electoral: Espanya

Diputat al Parlament Europeu

1r gener 1986 – 24 juliol 1989

Circumscripció electoral: Espanya
Diputat al Congrés dels Diputats
14 juny 1983 – 23 abril 1986
← Joaquín Leguina Herrán

Circumscripció electoral: Madrid

Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata

El juny de 1962 participà en el IV Congrés del Moviment Europeu celebrat a Múnic (conegut pejorativament pel franquisme com a contuberni de Múnic) i s'oposà obertament al franquisme, cosa que provocà que fos arrestat sovint i que fins i tot li retiressin el passaport. De 1968 a 1977 fou portaveu del grup demòcrata cristià Izquierda Democrática, i quan aquest es va dissoldre el 1979 es va unir al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou elegit diputat per Madrid, i fou vocal de les comissions de justícia i afers exteriors del Congrés dels Diputats.[1] Després fou elegit diputat a les eleccions al Parlament Europeu de 1987 i 1989, i de febrer a juliol de 1999 va ocupar un escó vacant. Durant el seu mandat fou vicepresident de la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament Europeu.[2]

Simultàniament ha estat secretari general (1982-1986), president (1986-1996) i adjunt a la presidència (1996-2004) del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu (CFEME), així com sotsecretari i conseller jurídic del Patronat d'UNICEF-Espanya. També ha escrit nombrosos articles a revistes i diaris, i ha participat en debats a televisió i ràdio sobre qüestions relacionades amb la construcció de la Unió Europea.

Obres modifica

És autor dels següents estudis:

  • “Gestión y Cogestión” (Edicusa, 1972)
  • “Crítica y polémica” (Arión, 1977)
  • “Ciudadanía europea” (Sistema, 1994)
  • “Reforma nonnata del Código Civil” (Consejo del Notariado, 1996)
  • “El Congreso de la Libertad por la Cultura y la oposición democrática al franquismo” (2009)

Director i coautor de:

  • “Diccionario de la Unión Europea” (Universitas, 1999)
  • “Exégesis conjunta de los Tratados vigentes y constitucional europeos” (Civitas-Thomson 2005)

Coautor de :

  • “Semblanza de Izquierda democrática” (Avance, 1976)
  • “El papel de las Regiones en Europa” (Bª Nueva, 2003)
  • “Derecho comunitario” (Consejo Notariado 2004)
  • “Cuando la transición se hizo posible, el Contubernio de Munich” (Tecnos, 2ª, 2013)
  • “Treinta años de España en la UE” (M. Pons 2015)

Referències modifica

Enllaços externs modifica