Carlos Domingo Medrano
Carlos Domingo Medrano Lazcano (Coronel Suárez, 16 d'abril de 1934) fou un futbolista argentí de la dècada de 1960.
  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | Carlos Domingo Medrano Lazcano 16 d'abril de 1934 Coronel Suárez, Argentina | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | futbolista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | 1953 – 1969 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Porter | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
TrajectòriaModifica
La seva carrera transcorregué per diversos clubs argentins, entre els anys 1953 i 1966, com foren Sportivo Dock Sud, Argentinos Juniors, CA Tigre, River Plate, on fou suplent d'Amadeo Raúl Carrizo i Rogelio Domínguez, Rosario Central, on fou suplent d'Edgardo Andrada, i Deportivo Morón.[1][2] Durant aquests anys marxà breument a Catalunya per jugar dues temporades al FC Barcelona (1959-1961), però no gaudí de minuts i acabà retornant a l'Argentina.[1][2]
L'any 1967 marxà a Colòmbia per defensar els colors del Deportes Quindío, on esdevingué especialista en aturar penals.[1][2][3] Més tard es trasllada a l'Equador, on jugà als clubs Barcelona SC, Macará, Deportivo Olmedo i Bonita de Machala.[1][2] És l'únic jugador que ha defensat els colors dels dos Barcelones, el de Catalunya i el de Guayaquil (a data de 2016).[2]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fitxa de Medrano». bdfa. [Consulta: 7 maig 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.
- ↑ «El mito de Carlos el “anti-penal” Medrano». lacatedral.tumblr.com. [Consulta: 7 maig 2016].