Carlos Iglesias Serrano

actor i director de cinema espanyol
(S'ha redirigit des de: Carlos Iglesias)

Carlos Iglesias Serrano (Madrid, 15 de juliol de 1955) és un actor, director de cinema i guionista espanyol. És especialment conegut per haver interpretat el paper de Benito Lopera en la sèrie "Manos a la obra" (Antena 3, 1998 - 2001), posteriorment en la seva seqüela Manolo i Benito Corporeision 2006 - 2007) i per ser director i protagonista de la pel·lícula Un franco, 14 pesetas .

Plantilla:Infotaula personaCarlos Iglesias Serrano
Imatge
(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juliol 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Escola Superior d'Art Dramàtic - llicenciatura Modifica el valor a Wikidata
Alçada175 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, director de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0407069 Allocine: 81029 Allmovie: p334545 TMDB.org: 112607 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Els seus pares van emigrar de Quintanar de l'Orden, Toledo a Suïssa, on Carlos va viure fins als 13 anys. A aquesta edat es va traslladar a Madrid i Alacant.

Es va convertir en actor després de substituir un company malalt en un grup de teatre independent, a continuació va passar a estudiar a la Real Escuela Superior de Arte Dramático (RESAD).

Tot i que es va donar a conèixer en Esta noche cruzamos el Mississippi (Telecinco) -on interpretava a Pepelu-, després, va interpretar el paper que li ha reportat més fama, el de Benito Lopera Perrote, «introductor del gotelé en aquest país» -Espanya- en la sèrie de comèdia espanyola Manos a la obra (Antena 3), sèrie que va arribar a tenir dades d'audiència superiors als sis milions d'espectadors.

És, a més a més, director de l'exitosa pel·lícula Un franco, 14 pesetas (2006),[1] relat autobiogràfic sobre un grup d'espanyols que emigren a Suïssa, que li va valer una nominació al Premi Goya com a millor director novell; i de Ispansi (Españoles!) (2011),[2] que narra l'enviament de milers de nens a la Unió Soviètica al començament de la guerra civil espanyola.

En 2014 va estrenar 2 francos, 40 pessetes, segona part de la seua opera prima amb la qual va tancar la seva trilogia sobre la vida dels emigrants espanyols.[3]

Filmografia[4]

modifica

Televisió

modifica
  • Versión española, La 2, 16 abr 2017, amb motiu de l'emissió de: Ispansi (Españoles).
  • B&b, de boca en boca, César. (Telecinco, 2014)
  • Las chicas de oro .... veí d'Adelfas. (La 1, 2010)
  • Manolo y Benito Corporeision (seqüela de Manos a la obra) .... Benito Lopera Perrote. (Antena 3, 2006-2007)
  • El club de la comedia, varias participacions. (Antena 3, 2004)
  • Los 80, personatge capitular. (Telecinco, 2004)
  • Cuéntame cómo pasó, capítulo 80, dir. Sergio Cabrera. (La 1, 2004)
  • Pares y Nines, obra d'Estudio 1. (La 1, 2004)
  • Haz el humor y no la guerra, dedicado a Miguel Gila. (2003)
  • Paraíso, dir. Jesús Rodríguez (capitular). (La 1, 2003)
  • 7 vidas, personatge episòdic. (Telecinco, 2002)
  • Manos a la obra, Benito Lopera Perrote. (Antena 3, 1998-2001)
  • Blasco Ibáñez, la novela de su vida, de Luis García Berlanga. (TVE, 1996)
  • Éste es mi barrio, de Vicente Escrivá. (Antena 3, 1996)
  • Esta noche cruzamos el Mississippi, Pepelu. (Telecinco, 1995)
  • Estamos todos locos, de Pepe Navarro. (Antena 3, 1994)
  • El sexólogo, de Mariano Ozores. (La 1, 1994)
  • Todo va bien, de Pepe Navarro. (Antena 3, 1993-1994)
  • ¡Vivir vivir, qué bonito!, de Pepe Navarro. (Antena 3, 1992-1993)
  • La forja de un rebelde, de Mario Camus. (La 1, 1990)
  • Los mundos de Yupi. (La 1, 1987)
  • Goya, de José Ramón Larraz. (1985)
  • Fragmentos de interior, de Francisco Abad.
  • La Suite Nupcial, de Carlos Iglesias. Dir. Sigfrid Monleón. (2016)
  • Arte (1998)
  • Las galas del difunto, de Valle Inclán. Dir. Francisco Muñoz. (1992)
  • Ella, de Jean Genet. Dir. Ángel Facio. (1990/91)
  • El castillo de Lindabrindis. Dir. Juan Pastor. (1989)
  • El público, de Federico García Lorca. Dir. Lluís Pasqual. (1987)
  • La muerte alegre, de Nicolás Evreinov. Dir. Heine Mix Toro. (1986)
  • Calidoscopios y faros de hoy, de Sergi Belbel Dir. J. J. Granda. (1986)
  • Pablo Iglesias, de Lauro Olmo. Dir. Luis Balaguer. (1983)
  • Los cuernos de Don Friolera, de Valle-Inclán. Dir. J. J. Granda. (1983)
  • Sueño de libertad, Compañía Le Miroir Magique de Bruselas. (1983)
  • El retablo de Maese Pedro, de Manuel de Falla. Dir. Rafael P. Sierra. (1982)
  • Arlequín, servidor de dos amos, de Goldoni. Dir. Ángel Gutiérrez. (1982)
  • Polinka, d'Anton Txèkhov. Dir. Ángel Gutiérrez. (1982)
  • Justo antes de la guerra con los esquimales, de JD Salinger. (1982)
  • Prometeo (previsor) mal te sienta ese nombre. (1979)
  • Tirant lo Blanc, Companyia de Teatre d'Alacant.
  • Abuelos (2018) 2 Francos, 40 Pesetas (2014)
  • La venta del paraíso (2012)
  • Los muertos no se tocan, nene (2011).
  • Ispansi (Españoles) (2011).
  • Un franco, 14 Pesetas (2006).
  • Sinfín (2005).
  • Torrente 3 (2005).
  • Ninette (2005).
  • El caballero Don Quijote (2002).
  • Siempre felices[5] (1991)
  • Dragon Rapide (1986).
  • El caso Almería (1984).
  • Heart-Attack.
  • El bolso.
  • Malasaña.

Referències

modifica
  1. Iglesias, Carlos. «Un Franco, 14 Pesetas». [Consulta: 18 maig 2019].
  2. «Ispansi! (¡Españoles!)». Arxivat de l'original el 2012-07-04. [Consulta: 4 juliol 2012].Còpia de fitxer a la Wayback Machine.
  3. «"La Voz de Galicia 23 de junio de 2013"». Arxivat de l'original el 2013-06-27. [Consulta: 27 juny 2013].Còpia de fitxer a la Wayback Machine.
  4. Imdb. «Iglesias, Carlos». [Consulta: 18 maig 2019].
  5. Siempre felices