Carlos Iturgaiz Angulo

polític espanyol

Carlos José Iturgaiz Angulo (Santurtzi, 20 d'octubre de 1965) és un polític espanyol, dirigent del Partit Popular del País Basc i antic diputat al Parlament Europeu.

Infotaula de personaCarlos Iturgaiz Angulo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 octubre 1965 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Santurtzi (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Popular

6 novembre 2014 – 1r juliol 2019
← Miguel Arias Cañete

Circumscripció electoral: Espanya
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Popular

14 juliol 2009 – 30 juny 2014

Circumscripció electoral: Espanya

Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Popular

20 juliol 2004 – 13 juliol 2009

Circumscripció electoral: Espanya

Diputat al Parlament Basc
8 juny 2001 – 30 juny 2004 – Ignacio Gamero Delgado →

Circumscripció electoral: Biscaia
Diputat al Parlament Basc
25 novembre 1998 – 8 juny 2001

Circumscripció electoral: Biscaia
President del Partit Popular del País Basc
5 octubre 1996 – 6 novembre 2004
← Jaime Mayor OrejaMaría San Gil Noain →
Diputat al Parlament Basc
30 novembre 1994, 3 agost 2020 – 30 juny 2004

Circumscripció electoral: Biscaia
Diputat al Parlament Basc
30 novembre 1994 – 25 novembre 1998

Circumscripció electoral: Biscaia
Regidor de l'Ajuntament de Bilbao
20 juny 1991 – 17 juny 1995 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, professor de música Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular (1991–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Facebook: carlos.iturgaiz.7 Twitter (X): carlositurgaiz Instagram: carlositurgaiz Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Amb família d'orígens carlistes, va estudiar en el Col·legi Santa María de Portugalete. Va iniciar estudis de llengües clàssiques, que abandonaria per titular-se com a professor d'acordió.

La seva trajectòria política s'inicia com apoderat de les Juntes Generals de Biscaia i com a regidor de l'Ajuntament de Bilbao l'any 1991. En el primer càrrec estaria fins a 1993, mentre que en el segon estaria fins a 1995. A les eleccions al Parlament Basc de 1994 fou cap de llista pel PP en substitució de Jaime Mayor Oreja, que anava a Madrid. Nomenat secretari general del PP Basc, va repetir a les eleccions al Parlament Basc de 1998 i de 2001, però no assolí desplaçar del poder al PNB.

L'any 2003 arribaria a ser sancionat amb un mes de suspensió de les seves funcions de parlamentari al demostrar-se que havia votat en nom de Jaime Mayor Oreja en una votació al parlament basc on aquest estava absent.[1][2]

El 2004 fou elegit diputat al Parlament Europeu pel Partit Popular. Fou elegit diputat al Parlament Europeu a les eleccions de 2004.[3] Ha actuat com a observador internacional de processos electorals a diversos països d'Amèrica Llatina. No obstant això, va fer declaracions favorables al discutit procés electoral d'Hondures en 2009, atacant simultàniament l'actitud de governs d'esquerra.[4] Igualment controvertida va ser la seva expulsió de Veneçzuela on acompanyava Luis Herrero qui es va dedicar a intervenir en política interna contra el gobierno.[5]

Al llarg de la seva carrera política s'ha distingit per la seva bel·ligerància contra els dirigents de l'esquerra abertzale,[6] tot i que també ha defensat l'escolarització dels seus fills en el model D, que inclou l'euskera com a llengua vehicular.[7]

A l'abril de 2013, en una compareixença davant la Comissió de Peticions de l'Eurocambra, va comparar els escarnis reivindicatives de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) durant 2013 amb les accions de grups independentistes bascos durant 1996[8] i va acusar l'organització ciutadana PAH d'haver començat una campanya d'“assetjament i intimidació” als càrrecs electes del seu partit.[9] L'abril del 2019 va anunciar que deixava la política, després de veure's relegat al lloc 17 de la llista a les eleccions al Parlament Europeu.[10]

El 23 de febrer de 2020 el president del PP Pablo Casado va anunciar que Alfonso Alonso no seria candidat a les eleccions al Parlament Basc de 2020 malgrat que s'havia anunciat la seva candidatura per negar-se a la coalició amb Ciudadanos,[11] nomenant Iturgaiz, representant de l'ala més conservadora del partit i a qui s'ha recriminat la manca de renovació de discurs després de la desaparició d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA),[12] causant la seva dimissió com a president del Partit Popular del País Basc i sent rellevat per Iturgaiz. El PP es va presentar en coalició amb Ciutadans, formant la coalició PP+Cs, que va aconseguir els pitjors resultats del PP des de l'època d'Aliança Popular, en una jornada electoral marcada per la baixa participació. La coalició PP+Cs va aconseguir 6 parlamentaris, tres per Àlaba, dos per Biscaia i un per Guipúscoa.[13] El seu mandat acabà en novembre de 2023, quan fou rellevat per Javier de Andrés, nomenat president i candidat del Partit Popular del País Basc a les eleccions al Parlament Basc de 2024.[12]

Referències modifica

  1. «'Falange o codo': Iturgaiz vuelve al escenario de su voto fantasma por Mayor Oreja». El Diario, 24-02-2020 [Consulta: 25 febrer 2020].
  2. «La Cámara vasca sanciona a Iturgaiz por votar en lugar de Mayor Oreja». Cadena SER, 22-12-2003 [Consulta: 25 febrer 2020].
  3. Fitxa del Parlament Europeu
  4. Iturgaiz dice que Zapatero debería reconocer las elecciones como EE.UU., EcoDiario 29/11/2009
  5. Expulsan a Luis Herrero por llamar a Chávez dictador Arxivat 2009-02-17 a Wayback Machine., La Vanguardia 14/02/2009
  6. «Gara, 8-1-2008». Arxivat de l'original el 2011-11-17. [Consulta: 19 febrer 2008].
  7. Guadilla, David «Iturgaiz, el regreso desde la «decepción»». El Correo, 24-02-2020 [Consulta: 25 febrer 2020].
  8. El PP convierte un debate sobre los desahucios en un ataque a la PAH 24/04/2013 El País
  9. Colau, tratada en Europa por el PP como una filoetarra: “¿Usted condena o no los escraches? ¡Dígamelo!” El plural 25/04/2013
  10. El Mundo. «Carlos Iturgaiz abandona la política decepcionado con la lista europea del PP» (en castellà). Juanma Lamet, 03-04-2019. [Consulta: 6 abril 2024].
  11. «El PP vasco cierra la gris etapa de Carlos Iturgaiz» (en castellà). Noticias de Gipuzkoa, 04-11-2023. [Consulta: 6 abril 2024].
  12. 12,0 12,1 Itziar Reyero. «El PP elige a Javier de Andrés candidato a lendakari para medirse contra el PNV» (en castellà). El Confidencial, 03-10-2023. [Consulta: 6 abril 2024].
  13. «Bizkaiko azken eserlekua kendu dio PP+Csek EH Bilduri» (en basc). EITB, 17-07-2020. [Consulta: 22 maig 2021].