Carlos Manuel O'Donnell

(S'ha redirigit des de: Carlos O'Donnell y Abreu)

Carles Manuel O'Donnell Álvarez i Abreu (València, 1 de juny del 1834 - Madrid, 9 de febrer del 1903). Militar i polític espanyol, va ser ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XII i durant la regència de Maria Cristina d'Àustria.

Infotaula de personaCarles Manuel O'Donnell Álvarez i Abreu
Carlos ODonnel 1903.jpg
Nom original(es) Carlos O'Donnell, 2nd Duke of Tetuan modifica
Biografia
Naixement1 de juny de 1834
València
Mort9 de febrer de 1903(1903-02-09) (als 68 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Estat
16 de maig de 1879 – 9 de desembre de 1879
PresidentArsenio Martínez-Campos Antón

5 de juliol de 1890 – 5 de desembre de 1892
PresidentAntonio Cánovas del Castillo

23 de març de 1895 – 19 de gener de 1896
PresidentAntonio Cánovas del Castillo

5 de març de 1896 – 4 d'octubre de 1897
PresidentAntonio Cánovas del Castillo
Marcelo Azcárraga y Palmero
Coat of Arms of Spain (1871-1873) Pillars of Hercules Variant.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
2 d'abril de 1872 – 24 d'agost de 1872
CircumscripcióLlucena
Activitat
OcupacióDiplomàtic i polític modifica
PartitUnió Liberal
Partit Conservador
Carrera militar
Rang militargeneral modifica
Altres
TítolDuc modifica
CònjugeMaria Vargas (en) Tradueix modifica
FillsJuan O'Donnell y Vargas
Maria de Mercedes O'Donnell (en) Tradueix
Maria del Mar O'Donnell (en) Tradueix
Maria Victoria O'Donnell (en) Tradueix
Maria Luisa O'Donnell (en) Tradueix
Carlos Luis O'Donnell (en) Tradueix
Leopoldo O'Donnell (en) Tradueix modifica
ParesCarlos O'Donnell (en) Tradueix modificaMaria Alreu (en) Tradueix modifica

BiografiaModifica

Després lluitar a Filipines el 1854, actuarà com a ajudant de camp del seu oncle, Leopoldo O'Donnell, a la Guerra d'Àfrica on resultarà ferit i obtindrà la Creu de Sant Ferran de primera classe.

Membre de la Unió Liberal participarà en les eleccions de 1863, 1864 i 1865 obtenint acta de diputat per la circumscripció de Valladolid.

El 1867, a la mort del seu oncle, hereta els títols de duc de Tetuan i comte de Lucena i donarà suport activament la Revolució de 1868 després de la qual és novament elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1869 i 1872 novament per Valladolid i per Llucena. El 1876, ja com a militant del Partit Conservador, és elegit senador per Castelló de la Plana sent nomenat senador vitalici a 1881

Va ser ministre d'Estat fins en quatre ocasions: Entre el 16 de maig i el 9 de desembre del 1879 ocuparia per primera veus aquesta cartera ministerial en un govern Martínez Camps. Posteriorment, entre el 5 de juliol del 1890 i l'11 de desembre del 1892 tornarà a exercir aquest ministeri en dos gabinets presidits per Antonio Cánovas. Sota la presidència de Cánovas tornarà a ocupar la cartera d'Estat entre el 23 de març del 1895 i el 19 de gener del 1996 i finalment, entre el 5 de març del 1896 i el 4 d'octubre del 1997 tornarà a exercir en un primer moment sota la presidència de Cánovas, i després de l'assassinat d'aquest, amb Marcelo Azcárraga y Palmero com a president del govern.

A més dels títols nobiliaris heretats del seu oncle, va ser nomenat marquès d'Altamira i exercí les funcions d'ambaixador a Brussel·les, Viena i Lisboa.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Mariano Roca de Togores
Antonio Aguilar y Correa
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
José Elduayen Gorriti
Ministre d'Estat
 

1879
1890 - 1892
1895 - 1896
1896 - 1897
Succeït per:
Francisco de Borja Queipo de Llano
Antonio Aguilar y Correa
José Elduayen Gorriti
Pío Gullón e Iglesias