Carlos Rojas Vila

escriptor espanyol

Carlos Rojas Vila (Barcelona, 1928 - Greenville, Carolina del Sud, 8 de febrer de 2020) fou un escriptor català, notable assagista i novel·lista autor de més de vint títols. Se'l considera membre de la generació "nens de la guerra", i bona part de la seva obra va estar marcada per la guerra civil, així com també el seu desenvolupament personal i intel·lectual.[1]

Infotaula de personaCarlos Rojas Vila
Biografia
Naixement12 agost 1928 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 febrer 2020 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Greenville (Carolina del Sud) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióNovel·lista, assagista i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Emory Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la i assaig Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Era fill del metge colombià Carlos Rojas Pinilla i germà del general Gustavo Rojas Pinilla, president de Colòmbia entre 1953 i 1957. Carlos, llicenciat en Filosofia i Lletres el 1960, va preferir marxar lluny del franquisme. Fou professor de literatura espanyola a Escòcia i, des del 1957,[1] la universitat d'Emory a Atlanta (Geòrgia).

Entre els seus assaigs destaquen Diálogos para otra España (1966), Por qué perdimos la guerra (1969), Diez figuras de la guerra civil española (1973) i La guerra civil vista por los exiliados (1975). Com a novel·lista sobresurten De barro y esperanza (1957), El futuro ha comenzado (1958), Adolfo Hitler está en mi casa (1965), Auto de Fe (1968), Aquelarre (1970) i Azaña, una biografía sobre el president de la II República espanyola.[1] Després vingueren Memorias inéditas de José Antonio (1977) i El ingenioso hidalgo y poeta Federico García Lorca asciende a los infiernos (1980), guanyadores de premis. De la dècada del 1990 destaquen les seves novel·les El jardín de Atocha (1990) i Proceso a Godoy (1992).

ObresModifica

  • 1957: De barro y esperanza (novel·la)
  • 1958: El futuro ha comenzado (novel·la)
  • 1965: Adolfo Hitler está en mi casa (novel·la)
  • 1966: Diálogos para otra España (assaig)
  • 1968: Auto de Fe (novel·la)
  • 1969: Por qué perdimos la guerra (assaig)
  • 1970: Aquelarre (assaig)
  • 1973: Diez figuras de la guerra civil (assaig)
  • 1973: Azaña (novel·la biográfica)
  • 1975: La guerra civil vista por los exiliados (assaig)
  • 1977: Memorias inéditas de José Antonio (novel·la biogràfica)
  • 1978: El valle de los caídos (novel·la)
  • 1980: El Ingenioso hidalgo y poeta Federico García Lorca asciende a los infiernos (novel·la biogràfica)
  • 1981: La Barcelona de Picasso (assaig)
  • 1984: El mundo mítico y mágico de Picasso (assaig)
  • 1988: El jardín de las hespérides (novel·la)
  • 1990: El jardín de Atocha (novel·la)
  • 1990: Yo Goya (assaig)
  • 1992: Proceso a Godoy (novel·la histórica)
  • 1995: Alfonso de Borbón habla con el demonio (novel·la)
  • 1997: Los borbones destronados (assaig)
  • 1999: Carlos IV (novel·la histórica)
  • 2000: Puñeta, la Españeta (assaig)
  • 2003. Diez crisis del franquismo (assaig)

GuardonsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Mor el novel·lista barceloní Carlos Rojas Vila». El Punt Avui, 11-02-2020 [Consulta: 11 febrer 2020].

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Luis de Castresana y Rodríguez
El otro árbol de Guernica
Premi Nacional de narrativa
1968
Succeït per:
Luis Berenguer
Marea escorada
Precedit per:
Jesús Zárate Moreno
La cárcel
Premi Planeta
1973
Succeït per:
Xavier Benguerel i Llobet
Icaria, Icaria...
Precedit per:
José Luis Olaizola Sarriá
Planicio
Premi Ateneo de Sevilla
1977
Succeït per:
José Salas y Guirior
Un viento que pasa
Precedit per:
Germán Sánchez Espeso
Narciso
Premi Nadal de novel·la
1979
Succeït per:
Juan Ramón Zaragoza Rubira
Concerto grosso
Precedit per:
Rafael García Serrano
La gran esperanza
Premi Espejo de España
1984
Succeït per:
Santiago Lorén Esteban
Memoria parcial.