Obre el menú principal

Carlota de Mena i Zamora

actriu catalana
(S'ha redirigit des de: Carlota de Mena)

Carlota de Mena i Zamora (Tortosa, Baix Ebre, 1845 - Manresa, 29 de desembre de 1902) va ser una actriu catalana de la segona meitat del segle XIX.

Infotaula de personaCarlota de Mena i Zamora
Carlota de Mena (1889).jpg
Carlota de Mena i Zamora, a la revista Barcelona cómica de 26/12/1889
Biografia
Naixement 1845
Tortosa
Mort 29 desembre 1902 (56/57 anys)
Activitat
Ocupació Actriu
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Carlota era filla de l'actriu Dolors Zamora de Mena amb qui va debutar als nou anys fent petits papers a la companyia de Julián Romea. Ja el 1860 va entrar a treballar al teatre Odeon on s'estaria fins al 1872, amb la seva mare i Gaietana Vidal i sota la direcció d'Andrés Cazurro. Es va casar en primeres núpcies amb Carles Delhom, amb qui va tenir una filla que també actuaria amb ella alguns anys, Dolors Delhom i de Mena. El 1872 coneix a Antoni Tutau amb qui funda la seva pròpia companyia que esdevindria la principal rival del Romea, i on esclataria finalment el seu èxit. Després de la mort del seu primer marit, Carles Delhom, es va casar amb Tutau amb qui, a part de la relació artística els unia una relació sentimental.[1]

La companyia Tutau-Mena inicialment es va instal·lar al teatre Principal del 1880 fins al 1883. Aquell mateix any apareix al Liceu i al Tivoli fins que el 1886 s'instalen definitivament al Novetats on estrenà alguns dels grans èxits de Guimerà, com El fill del rei (1886), La boja (1890), L'ànima morta (1892).[1]

Adrià Gual, a les seves memòries la descriu en els termes següents: Carlota de Mena era una dona bellíssima i d'un caient natural de senyoria. Amb els ulls oberts a les realitats presents, tot d'una els endevinàveu somniosos i transportats. La seva veu tenia el to vellutat de la viola d'amor, i la modulava meravellosament sense cap mena d'afectació, aplicant-la, però, amb solemnitat i justesa a totes les gradacions de l'emoció. Ni els estiregassals avesats del melodrama, ni els corrents de la paorosa rutina, no havien pogut fer clot a les reserves del seu bon gust, i era tothora una veritable figura de teatre, perquè reunia als dots de la veu i del gest afable i solemniós una presència excepcionalment austera i decorativa.

Els seus fills, Dolors i Carles Delhom, van ser també actors.[2][3] L'any 1898 va morir el seu segon marit Antoni Tutau i el desembre de 1902 va morir ella d'una apoplexia mentre representava Locura de amor, un dels seus majors èxits.[1]

Trajectòria professionalModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al XIX (en català). Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 64-66. ISBN 9788497663830. 
  2. En 1902, mentre representava a Manresa Locura de amor de Manuel Tamayo y Baus, va tenir un atac d'apoplexia i morí poc després. P. del O. «Caps de brot: Dª Carlota de Mena». La Esquella de la Torratxa, núm. 369, 06-02-1886, pàg. 33-34.
  3. Diccionari biogràfic de dones. «Carlota de Mena». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 5 octubre 2015].