Carme Farré i Ors
Carme Farré i Ors (Barcelona, 23 de juliol del 1900 – Buenos Aires, 1985) va ser una guitarrista, compositora i professora de música catalana que s'establí a l'Argentina.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juliol 1900  Barcelona |
| Mort | 1985 (84/85 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresària, compositora, pedagoga |
| Família | |
| Cònjuge | Domènec Prat i Marsal |
Biografia modifica
Fou filla d'Anna Ors i Busquets, natural de Corbera, i de Josep Farré i Pallarès, de Castelló de la Plana.[2] Carme va rebre classes de guitarra de Lleó Farré,[3] alumne de Francesc Tàrrega del qual la seva família[4] tenia una botiga on passaren els millors instrumentistes barcelonins o de pas per Barcelona. Carme Farré decidí fer-se guitarrista, i es casà amb un intèrpret de guitarra, Domènec Prat, a Barcelona, el 1919.
Carme Farré i el seu home s'establiren definitivament a Buenos Aires l'any 1923, i fundaren l'"Academia de Guitarra Prat", que arribaria a ser centre d'ensenyament de l'instrument més prestigiós del país en aquella època. En el centre es difonien els conceptes pedagògics del manual Escuela Moderna de la Guitarra de Francesc Tàrrega, i permeteren el matrimoni de formar alguns dels concertistes més famosos de l'Argentina[5] de la seva època, dones especialment. La Carme seguia ensenyant[6] als 66 anys.
Farré compongué diverses peces, de caràcter espanyol o argentí, que publicà l'"Antigua Casa Núñez" de Buenos Aires entre el 1926 i el 1933. Les firmà Carmen F. de Prat o Carmen Farré de Prat.
Obres modifica
- Cantos argentinos (Estilo), Op. 1, per a guitarra
- El gato santiagueño, Op. 2, per a guitarra
- Pinina, Op. 3, per a guitarra, dedicada a la seva filla Azucena; tingué una altra filla, Blanca (Partitura Arxivat 2009-11-22 a Wayback Machine.)
- Martita, Andante Cantabile, Op. 4, per a guitarra
- Billiken, vals, Op. 5, per a guitarra (Partitura 1 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Partitura 2)
- Souvenir d'una melodía, Op. 6, per a guitarra
- Los Guachindangos, guajiras, Op. 7, per a veu i guitarra
- Jota aragonesa, Op. 8, per a veu i guitarra
Notes i referències modifica
- ↑ «Carmen Farré de Prat» (en castellà). Mujer y guitarra española, 03-06-2009. [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Registre de naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1900, número de registre 7111. La inscripció indica el segon cognom com a Hors.
- ↑ Un fill carnal de Lleó Farré fou el violinista Rafael Farré i Lladós (? - Chalons, 1929) (Notícia necrològica). El germanastre d'aquest, Joan Cardona i Lladós, va ser un pintor d'anomenada. Cap d'aquests Farré fou família de Carme Farré i Ors.
- ↑ Lleó Farré i Duró (Isona, 7.6.1867 – Barcelona, 31.1.1932) va ser un home que es va fer ell mateix. Deixà el seu poble i l'ofici de pastor, per anar a Barcelona a treballar a una vaqueria. Amb el temps es casà amb la mestressa i posteriorment posà una taverna. Aprengué guitarra i va fer algunes actuacions públiques. Anècdotes sobre la seva sensibilitat musical es poden consultar a l'article d'Arturo Llopis La guitarra entre nosotros, a La Vanguardia del 19.5.63 pàgina 43[Enllaç no actiu] «Enllaç». Arxivat de l'original el 2008-05-10. [Consulta: 10 juliol 2009].. Hi ha un dibuix de Ricard Opisso que retrata en Tàrrega al costat del seu admirador Farré «PDF». Arxivat de l'original el 2010-03-25. [Consulta: 10 juliol 2009].. Emili Pujol dedicà l'obra Guajira gitana a Farré.
- ↑ «Domingo Prat, a la plana "guitarras.web» (en espanyol). [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Anècdotes biogràfiques» (en espanyol). [Consulta: 1r març 2014].
Enllaços externs modifica
- Resum biogràfic (castellà)
- Fotografia Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
