Obre el menú principal

Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero

Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero (Madrid, 1 de gener de 1927 - València, 22 de febrer de 2009) fou una historiadora, novel·lista i poetessa valenciana.[1]

Infotaula de personaCarmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero
Biografia
Naixement 1r gener 1927
Madrid
Mort 22 febrer 2009 (82 anys)
Activitat
Ocupació Historiadora i escriptora
Gènere artístic Poesia
Modifica les dades a Wikidata
Placa de la plaça de l'escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas a Altea
Biblioteca Carmelina Sánchez-Cutillas a Benicalap (València)

Contingut

BiografiaModifica

Carmelina Sánchez Cutillas va nàixer a Madrid l'any 1927. Després d’una curta etapa a Barcelona, la seua família es va traslladar definitivament a la ciutat de València. Va passar la seua infantesa a Altea,[2] on va viure sota la influència del seu avi, l'historiador alteà Francesc Martínez i Martínez. Aquesta circumstància incideix, de fet, en la seua posterior activitat intel·lectual. Va cursar els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de València i més tard entrà a col·laborar en el diari Levante, on s'ocupà de les pàgines culturals i escriví articles de tema històric i literari. Aquesta no va ser una activitat aïllada, ja que, junt amb aquests articles, Carmelina Sánchez Cutillas va publicar diversos estudis sobre història i literatura medieval, tant en castellà com en català, com ara Don Jaime el Conquistador en Alicante (1957), Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al Consell de València (1967) o Jaume Gassull, poeta satíric valencià del s. XV (1971).[3]

Com a escriptora de creació, Carmelina va conrear principalment la poesia i és una de les figures que conformen la generació poètica dels cinquanta, junt amb Valls, Vicent Andrés Estellés o Maria Beneyto, entre altres. Així mateix, també és autora de la novel·la Matèria de Bretanya (1976), obra guardonada amb el premi Andròmina l'any 1975 i d’extraordinària acceptació entre el públic lector. A més, és autora de dues narracions El llamp i la sageta dels records i A la reverent e honrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat cara cosina nostra (1981), en què Carmelina empra el parany historiogràfic per fer-se passar com a transcriptora d’un text medieval de Sor Isabel de Villena.

En Matèria de Bretanya reflexiona sobre el passat, sobre els records i la mitologia. És aquesta temàtica la que es veu desenvolupada en el seu poemari més ambiciós, Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976), on són constants les referències al bagatge mitològic i llegendari de diverses cultures. Abans, però, en plena dècada dels seixanta, va publicar uns altres dos poemaris d’estètica realista (sobretot el primer): Un món rebel (1964) i Conjugació en primera persona (1969). La seua producció no acabà amb aquestes obres. El 1980 va publicar el seu darrer poemari Llibre d’amic e amada, més proper a l’estètica del poemari de 1969 que a Els jeroglífics. Finalment, l’any 1997 va ser editada de forma íntegra l’Obra poètica de Carmelina Sánchez Cutillas, que arreplega el conjunt de les seues composicions.[1][4]

Va morir als 82 anys, el 22 de febrer de 2009 a la ciutat de València.[5]

ReconeixementsModifica

L'any 2008 fou distingida "Valenciana de l'any 2008" per la Fundació Huguet i fou sòcia d'honor de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana).[1] L'Acadèmia Valenciana de la Llengua la va nomenar Escriptora de l'Any 2020.[6]

Arreu la geografia valenciana hi ha diversos carrers i edificis que porten el seu nom. Entre altres, l'any 2010 es va inaugurar una plaça amb el seu nom a Altea i el 2011, dos anys després de la seua mort, s'inaugurà a Benicalap (València) una biblioteca amb el seu nom.[7][8] Així mateix, el 2017 les Corts Valencianes van realitzar un acte en homenatge coincidint amb el Dia de les Escriptores, amb la presència del president de les Corts Valencianes Enric Morera, el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig i l'exministra de Cultura Carmen Alborch.[9]

ObresModifica

PoesiaModifica

  • 1964 Un món rebel
  • 1969 Conjugació en primera persona
  • 1976 Els jeroglífics i la pedra de Rosetta
  • 1980 Llibre d'amic i amada

NarrativaModifica

  • 1975 Matèria de Bretanya
  • 1981 El llamp i la sageta dels records
  • 1981 A la reverent e honrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat cara cosina nostra

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica