Carol Neblett

Carol Lee Neblett (Modesto, Califòrnia, EUA, 1 de febrer de 1946Los Angeles, 23 de novembre de 2017) fou una soprano operística estatunidenca.[1]

Infotaula de personaCarol Neblett
Biografia
Naixement1r febrer 1946 Modifica el valor a Wikidata
Modesto (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 novembre 2017 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Califòrnia a Los Angeles
El Camino College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat de Chapman Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0623889 Musicbrainz: da3d4bbf-e292-4663-bc4b-3e9900628ea6 Discogs: 1730565 Find a Grave: 185904552 Modifica el valor a Wikidata

Biografia i carreraModifica

Neblett va néixer a Modesto, estat de Califòrnia, i va créixer en Redondo Beach, també a l'estat de Califòrnia. Va estudiar a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. En 1969 va fer el seu debut operístic amb l'Òpera de la Ciutat de Nova York, interpretant el paper de Musetta en La Bohème de Puccini. Amb aquesta companyia va continuar treballant, actuant en òperes com ara Mefistofele d'Arrigo Boito (amb Norman Treigle), El príncep Ígor d'Aleksandr Borodín (dirigit per Julius Rudel), Faust de Gounod, Manon de Massenet, Louise de Charpentier (amb John Alexander i més tard amb Harry Theyard), La traviata de Verdi, El gall d'or de Rimski-Kórsakov, Carmen de Bizet (fent de Micaëla amb Joy Davidson), Les noces de Fígaro de Mozart (com la Contessa Almaviva, amb Michael Devlin i Susanne Marsee), Don Giovanni de Mozart (fent de Donna Elvira), L'incoronazione di Poppea de Monteverdi (amb Alan Titus fent de Nerone), Ariadne auf Naxos de Richard Strauss (dirigit per Sarah Caldwell) i Die tote Stadt d'Erich Wolfgang Korngold.[2][3]

La seva breu escena nua en una producció de Thaïs de Massenet el 1973, per a l'Associació d'Òpera de Nova Orleans, va aixecar una certa polseguera, un fet poc habitual a l'època en el món de l'òpera.[4] En 1976 va interpretar Tosca de Puccini, amb Luciano Pavarotti, a l'Òpera Lírica de Chicago. En 1977 va cantar la part de Minnie en La fanciulla del West de Puccini (un dels seus grans èxits) al Royal Opera House de Londres, amb Plácido Domingo i sota la dirección de Zubin Mehta, una representació inclosa en les celebracions dels 25 anys de regnat de la reina Elizabet II del Regne Unit.[5]

En 1979 va fer el seu debut al Metropolitan Opera de Nova York com Senta en Der fliegende Höllander de Wagner, amb José van Dam.[6]

Va cantar al Metropolitan Opera fins al 1993, en obres com ara Tosca, La bohème, Un ballo in maschera de Verdi (amb Carlo Bergonzi), Don Giovanni, Manon Lescaut de Puccini, Falstaff de Verdi (amb Giuseppe Taddei) i La fanciulla del West, fent un total de 84 representacions, incloent-hi la II Gala del Centenari del teatre, el 22 d'octubre de 1983, en la qual va coincidir amb el director Leonard Bernstein, que aquell dia apareixeria per últim cop en la seva carrera al Metropolitan, i cantants de renom com ara Luciano Pavarotti, Montserrat Caballé i Josep Carreras, entre d'altres directors i cantants.[7][8][9]

Durant la seva carrera va cantar arreu del món, incloent-hi San Francisco, Chicago, Nova York, Buenos Aires, Salzburg, Hamburg, Los Angeles i Londres. Els seus enregistraments inclouen Musetta en La bohème, amb Renata Scotto, Alfredo Kraus, Sherrill Milnes i Paul Plishka, per Angel/EMI, amb direcció de James Levine (1979); La fanciulla del West, amb Domingo i Milnes, direcció de Zubin Mehta (DGG, 1977); la Simfonia núm. 2 "Resurrecció" de Gustav Mahler amb Claudio Abbado, Marilyn Horne i l'Orquestra Simfònica de Chicago (DGG, 1977); i Marietta en Die tote Stadt, amb René Kollo, i la direcció d'Erich Leinsdorf (RCA, 1975).

Va actuar al Gran Teatre del Liceu en desembre de 1973 en Il trovatore de Verdi.[10] També en maig de 1983, en el marc del III Festival d'Òpera del Patronat Pro-Música, interpretant Tosca amb Plácido Domingo.[11]

Va aparèixer en diverses actuacions a la televisió, incloent-hi un homenatge a George London al Kennedy Center de Washington DC. També va aparèixer com a convidada en el show de televisió The Tonight Show Starring Johnny Carson.[12] En 2012 Neblett va fer el seu debut de teatre musical en una producció de Follies de Stephen Sondheim.[13]

Neblett fou artista en residència i professora de cant de la Universitat Chapman de Califòrnia del sud.[14] Va ser també professora en l'Acadèmia Lírica Internacional de Roma.[15]

Vida personalModifica

Neblett es va casar tres cops. El seu primer matrimoni va ser amb el violoncel·lista Douglas Davis, el segon amb el director Kenneth Schermerhorn i el tercer amb el cardiòleg Phillip Akre.[16][17] Va tenir un fill del segon matrimoni, Stefan Schermerhorn, i dues filles del tercer matrimoni, Adrienne Akre Spear i Marianne Akre. Tot tres matrimonis van acabar en divorci.[18]

Neblett va morir als 71 anys el 23 de novembre de 2017 a Los Angeles. La seva filla Marianne Akre havia mort abans que ella, en 2001.

VídeosModifica

ReferènciesModifica

  1. Genzlinger, Neil «Carol Neblett, Soprano at the Met and City Opera, Dies at 71». The New York Times, 28-11-2017 [Consulta: 1r desembre 2017].
  2. «LISTSERV 16.0 – Archives». Cuny.edu. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 25 març 2015].
  3. «Opera: Sermons and Satan». Time.com, 03-10-1969. Arxivat de l'original el 24 d’agost 2013 [Consulta: 27 novembre 2017]. Arxivat 24 August 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
  4. «New Orleans Opera». Neworleansonline.com. [Consulta: 25 març 2015].
  5. Hope-Wallace, Philip «Covent Garden - La fanciulla del West». The Guardian (Londres), 30-05-1977, pàg. 8.
  6. "The Met's Radical 'Dutchman'" Arxivat 2013-08-23 a Wayback Machine., Time.com, 19 de març de 1979.
  7. Page, Tim «Music; Change in Falstaff at Metropolitan Opera». The New York Times, 19-10-1985 [Consulta: 27 novembre 2017].
  8. «Trailer – Showtimes – Cast – Movies – New York Times». Movies2.nytimes.com. [Consulta: 27 novembre 2017].[Enllaç no actiu]
  9. «Debut in Met's Bohème». The New York Times, 29-10-1993 [Consulta: 27 novembre 2017].
  10. «Anunci del Liceu». La Vanguardia, 25-12-1973, pàg. 26.
  11. «Anunci del Patronat Pro-Música». La Vanguardia, 10-04-1983, pàg. 61.
  12. «The Tonight Show Starring Johnny Carson – Season 18, Episode 81: Show #3181». CBS Interactive [Consulta: 25 març 2015]. Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
  13. F Paul Driscoll «American Soprano Carol Neblett, 71, New York City Opera Stalwart of Abundant Vocal Gifts, has Died». Opera News, 27-11-2017 [Consulta: 27 novembre 2017].
  14. «Profile at Chapman University». Chapman.edu. [Consulta: 25 març 2015].
  15. «Faculty». Web.archive.org, 30-08-2007. Arxivat de l'original el 30 d’agost 2007. [Consulta: 27 novembre 2017].
  16. «Conductor Marries Carol Neblett». The New York Times, 01-01-1974. [Consulta: 27 novembre 2017].
  17. Pasles, Chris. «Music : At Home With Tosca's Jealousy : A Previous Marriage Taught Carol Neblett About the Green-Eyed Monster». Los Angeles Times, 15-01-1992. [Consulta: 27 novembre 2017].
  18. Harrison Smith «Carol Neblett, star soprano who once bared all for opera, dies at 71». The Washington Post, 27-11-2017 [Consulta: 27 novembre 2017].

Enllaços externsModifica