Carrer de la Portaferrissa
Carrer de la Portaferrissa és una via concorreguda i emblemàtica del centre històric de la ciutat de Barcelona. S'allarga des de La Rambla fins a la Plaça de la Cucurulla, des de la qual neixen el carrer de nom homònim i el carrer dels Boters.
 Vista del carrer concorregut el 2023  | |
| Tipus | carrer |
|---|---|
| Situació | |
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) |
| Codi postal | 08002 |
 Traçat de la via | |
Història modifica
Segons l'etnòleg Joan Amades, el carrer es va erigir sobre un camí que vorejava la Barcelona primitiva al torn del mont Tàber. Els ciutadans respectaren aquestes vies tradicionals a mesura que s'anaren assentant fora el clos romà.[1] El nom del carrer ve donat pel portal medieval Portal de la Ferrissa que hi havia al cap del carrer i el qual era una de les vuit entrades de la segona muralla de Barcelona.[1][2] Aquest portal va ser construït pels volts de l'any 1260 quan s'erigí la muralla de la Rambla.[3] La porta estava fortament clavetejada i disposava de ferros que servien de patró de la "cana" i per contrastar les canes de mesura longitudinal particulars.[3][4] Aquest ferros massissos motivaren que ja en un document de 1374 es mencionés un alberg prop de la 'porta ferrissa'; així doncs, el nom del portal data almenys del segle xiv.[3] Seria amb el pas dels anys que la via acabaria prenent el nom del portal, tanmateix, l'any 1465 el carrer encara era tractat com un extensió del "carrer de la Cucurella", que correspon a l'actual carrer Cucurulla.[5]
.jpg)
El 1680, el rector de l'església de Betlem va demanar al Consell de Cent el trasllat de la font del principi del carrer del Carme, instal·lada el 1604, a fi de poder construir una capella de l'església.[2][6] L'òrgan finalment va aprovar el canvi d'emplaçament i des de llavors, s'emplaça al principi del carrer de la Portaferissa. La font, de nom homònim, va esdevenir concorreguda durant segles com a punt de recollida d'aigua.[5] El motiu ceràmic present avui dia és obra de Joan Baptista Guivernau i va ser acompanyat amb un relat històric de la font de Pere Voltes l'any 1959.[6] El mural representa el bullici quotidià del Portal de la Ferrissa durant el segle xviii i al centre superior s'inclou la imatge de Sant Josep Oriol.[2] A mitjan segle xviii es va establir una petita parada de venda d'anís i aigua amb sucre al costat de la font que tingué força èxit; aquesta pràctica s'estengué a bona part de les fonts de la ciutat. Amb el pas dels anys, aquesta barraca es va acabar establint en una botiga contigua amb sortida a La Rambla i que es mantingué fins ben entrat el segle xix.[5]
Antany el carrer era molt sorollós i brut, perquè l'ocupaven principalment manyans que treballaven sovint al carrer, fet que desembocà en reiterades queixes per part dels veïns al Consell de Cent.[5]
Llocs d'interès modifica
| Monument | Protecció | Estil/època | Localització | Coordenades | Codi? | Imatge |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Palau Moja, Palau Comillas o del Marquès de Comillas | BCIN 50-MH-EN |
Neoclassicisme XVIII |
Barcelona C. de la Portaferrissa, 1 |
41° 22′ 59″ N, 2° 10′ 19″ E / 41.38314°N,2.17186°E | RI-51-0003801 |   
|
| Palau Palmerola, Casa del Comte de Fonollar | BCIL 2000 |
Neoclassicisme Elias Rogent Segle XVIII; 1858 |
Barcelona C. Portaferrissa, 7-9 - c. Bot, 1-3 |
41° 23′ 00″ N, 2° 10′ 21″ E / 41.383424°N,2.172449°E | IPA-38903 | 
|
| Casa Josep Martí i Fàbregas | BCIL 2000 |
Rococó (pati) Miquel Garriga i Roca; Francesc Batlle Segle XVIII; 1864 |
Barcelona C. Portaferrissa, 17 |
41° 23′ 01″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.383598°N,2.173075°E | IPA-42544 | 
|
| Casa Josep Vilanova | BCIL 2000 |
Neoclassicisme-romàntic Segle xix |
Barcelona C. Portaferrissa, 10 - c. Petritxol, 17 |
41° 23′ 00″ N, 2° 10′ 21″ E / 41.383296°N,2.172387°E | IPA-42564 | 
|
| Casa Francesc Oliva | BCIL | neoclàssic Jaume Feliu i Castelló 1850 |
Barcelona C. Pi, 13 - c. Portaferrissa, 34 |
41° 23′ 02″ N, 2° 10′ 26″ E / 41.38384°N,2.173822°E | 08019/716 | 
|
| Palau Magarola | BCIL | J. O. Bernadet; Narcís Nuet; Agustí Mas Segle XVIII; 1846; 1866; 1880 |
Barcelona C. Portaferrissa, 13 - ptge. Magarola, 2-2b |
41° 23′ 01″ N, 2° 10′ 22″ E / 41.383620°N,2.172879°E | 08019/794 | 
|
| Edifici d'habitatges c. Portaferrissa, 21 | BCIL | Segles XVII-XVIII | Barcelona C. Portaferrissa, 21 |
41° 23′ 02″ N, 2° 10′ 24″ E / 41.383762°N,2.173376°E | 08019/796 | 
|
| Casa Siscar | BCIL | Segles XVIII-XIX | Barcelona C. Portaferrissa, 22 |
41° 23′ 01″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.383572°N,2.173044°E | 08019/797 | 
|
| Casa Traveria-Jover, Casa Jover | BCIL | Josep Oriol Mestres 1857 |
Barcelona C. Portaferrissa, 25-25 bis - c. Duc, 2 |
41° 23′ 02″ N, 2° 10′ 25″ E / 41.383970°N,2.173713°E | 08019/827 | 
|
| Casa Josepa Nadal (inclou la font) | BCIL | Pere Bassegoda i Mateu Segle XVIII |
Barcelona Rambla, 116 - c. Portaferrissa, 2 - c. Roca, 31 |
41° 22′ 59″ N, 2° 10′ 19″ E / 41.383041°N,2.171901°E | 08019/985 | 
|
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Amades i Joan, 1984, p. 157.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Portaferrissa, la fuente que recuerda la Barcelona amurallada» (en castellà). La Vanguardia, 13-07-2016. [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Carrer de la Portaferrissa». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Itinerari “Barcelona ciutat de ciència”», 30-06-2007. [Consulta: 27 febrer 2019].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Amades i Joan, 1984, p. 158-159.
- ↑ 6,0 6,1 «Font de la Portaferrissa (Barcelona - La Rambla - Barcelonès)». poblesdecatalunya.cat. [Consulta: 24 desembre 2019].
Bibliografia modifica
- Amades, Joan. Històries i llegendes de Barcelona : passejada pels carrers de la Ciutat Vella. 4a ed. Barcelona: Edicions 62, 1984, p. 157-167. ISBN 8429721436.