Obre el menú principal

DescripcióModifica

Es tracta d'un passeig amb arbres edificat per un sol costat, ja que a l'altra banda limita amb els molls i coberts de càrrega i descàrrega de l'estació. Predominen els magatzems de vi de coberta a dos aigües i encavallades de ferro o de fusta de composició gairebé sempre simètrica.[1]

En conjunt, les construccions responen als estils eclèctic i noucentista.[1]

HistòriaModifica

A partir de la inauguració de l'estació de ferrocarril de Vilafranca, el 1865, es va condicionar la urbanització de l'entorn. Va ser a partir d'aquest moment que va iniciar-se la construcció, a l'altra part de la via del tren, dels grans magatzems per als vinaters. Està comprovada la participació de Josep Inglada (mestre d'obres), Santiago Güell (arquitecte) i Antoni Pons i Domínguez (arquitecte).[1]

Alguns dels edificis més destacables van ser els de Torras i Vendrell, Fèlx Via, Cortina i Companyia, Isidre Figueras, Mory, Jové, Devisa, etc.

Part d'aquests magatzems continuen exercint la labor d'elaboració del vi el segle XXI.

CronologiaModifica

  • 1874- nº22
  • 1881- nº27
  • 1884- nº21
  • 1895- nº29 (projecte de Santiago Güell, arxiu municipal)
  • 1910- nº31 (projecte de Santiago Güell, arxiu municipal)
  • 1919- Magatzem Figueres (projecte d'A. Pons, arxiu municipal)[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Carrer del Comerç». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 agost 2014].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrer del Comerç