Carta a la reina d'Anglaterra

Carta a la reina d'Anglaterra és una novel·la de Vicenç Pagès i Jordà. Va ser publicada el 1997 per l'editorial Empúries.

Infotaula de llibreCarta a la reina d'Anglaterra
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorVicenç Pagès i Jordà Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la Modifica el valor a Wikidata

SinopsiModifica

Carta a la reina d’Anglaterra és una novel·la epistolar on el personatge protagonista, Joan Ferrer, explica la seua història personal a la monarca Elisabet II del Regne Unit, per tal que l’allibere de la presó on es troba. En la carta, el protagonista explica com, arran d’un pacte en el dimoni, intercanvia l'spata ignea (una espasa màgica) per tres desitjos: ésser jove i immortal, tenir diners en metàl·lic i, més endavant, accés a qualsevol tipus de diners. A la llarga de tota la seua trajectòria, va movent-se d’un lloc a un altre i es creua amb alguns personatges de rellevància històrica com, per exemple, Francisco Pizarro, Karl Marx o Greta Garbo. Joan Ferrer, que periòdicament sofreix depressions, es torna un transeünt irrellevant per a la història i és, arran de l’encontre amb Greta Garbo, que s’adona de la seua condició d’anònim. La mort, una experiència de la qual és privat, es torna un desig anhelat que el portarà a la presó des d’on escriu la carta on relata tota la seua vida.

PersonatgesModifica

 
L'actriu Greta Garbo apareix en la novel·la.
  • Joan Ferrer:[1] és un personatge rodó, és a dir, evoluciona al llarg de la història i està caracteritzat per una gran complexitat psicològica, és contradictori i variable. Una prova n’és l’ofici: passa de mercader (humilitat) a banquer (poder). Passa de ser un personatge mediocre a ser avar i vil. És poruc, per tal com no suporta la idea que el temps passe i els individus es facen grans. Tot i això, és capaç d’adaptar-se als canvis d’època i espai amb vestimentes, cabells, canvi de nom segons les llengües. Arriba un punt en què no es reconeix, no sap qui és, ni en què s’ha convertit, la influència de la resta dels personatges l’ha individualitzat. Així doncs, evoluciona cap a un individualisme i marxisme que ell mateix desconeix, i segueix els vaivens de l’estructura econòmica alhora que decideix assolir un estat diferent de la resta dels humans.
  • Diable: es tracta d’un personatge vil, cruel, savi i astut. En un primer moment apareix disfressat com un fals mercader, però quan es treu la capa, Joan veu que es tracta d’un ésser amb el cos recobert d’escames i de color verd i no roig, com s’ha acostumat a fer en la tradició literària.
  • Greta Garbo: es tracta d’un personatge basat en l'actriu real Greta Garbo, molt famosa del segle XX  i es caracteritza per posseir una gran bellesa. En Carta a la reina d’Anglaterra, Joan Ferrer la veu brillant, enigmàtica, misteriosa, com una bella esfinx, que es considera a si mateixa immortal, donada la fama que la carrera li ha donat.
  • Karl Marx:  es tracta d’un personatge real, el famós filòsof, economista, sociòleg i polític alemany, autor del Manifest Comunista. Es parla de la seua vida personal, aspiracions i de la influència que exerceix en Joan Ferrer, sense que aquest se n’adone.
  • Francisco Pizarro: es tracta d’un personatge real. Es tracta d’un conqueridor marqués espanyol. Es caracteritza per la crueltat, per l’ambició, pel poder. És capaç d’enganyar i d’assassinar per un grapat d’or. Es descriu com un personatge vil, amb ànsia per conquerir territoris.

TemesModifica

A Carta a la reina d’Anglaterra es tracten diversos temes, molts dels quals presenten lligams i es relacionen els uns amb els altres. Tot i això, n'hi ha tres que són els eixos principals sobre els quals es munta la història: la immortalitat, el poder i l’amor.[2]

  • La immortalitat:[3] aquest tema es correspon amb el primer desig que demana el protagonista. La immortalitat és un dels temes tractats al llarg de la història de la literatura. Des de Plató fins a Bernat Metge, ja es parlava de la immortalitat de l’ànima, de la necessitat de salvar-la i de separar-la dels pecats del cos. En aquest cas, però, es tracta la immortalitat del cos, tema també molt recurrent en gran part de les obres de la literatura contemporània. L’ambició i la por a envellir l’espitgen que decidisca ser diferent de la resta dels humans tenint el do de la immortalitat. És, sens dubte, l’assoliment d’un tret diferenciador de la resta. Això no obstant, amb els anys apareix el penediment, l’autocondemna, el tedi, l’avorriment, etc. Ha de canviar constantment i no troba quelcom que l’incentive.
  • El poder: aquest tema es correspon amb el segon desig que demana: treure moneda corrent on siga que estiga sempre que fique la mà dins de la butxaca. Es veu una passió pel luxe, ja que tot allò que desitja ho pot aconseguir. El poder mostra l’altra cara de l’ésser humà quan es posseeix allò que mai hauria pogut posseir. Es deixa de banda la part més humana i es passa a la material. Sovint, es tendeix a cometre actes cruels i ferotges, promoguts per l’avarícia i el desig de posseir tot el que es vol. En Carta a la reina d’Anglaterra, el poder apareix com un mitjà a partir del qual Joan aconsegueix luxes. Ja des de l’inici de la història hi ha el tema del poder i de la lluita: la spata ignea. D’altra banda, s’adona que amb el poder i la immortalitat pot aconseguir tot menys amor. Malgrat tot, el tercer desig torna a estar relacionat amb el poder. Així, l’avarícia i el luxe el porten a prendre l’última i darrera decisió que el farà desitjar la mort més que qualsevol altra cosa.
  • L’amor: és el tercer tema que s’hi tracta al llarg de la història. No es parla solament d’amor humà, sinó també material. En un primer moment, apareix l’amor humà. Joan està enamorat d’Emma i, una vegada aconseguit el desig de la immortalitat i del poder, fa el possible per viure amb ella i cuidar-la. Prompte s’adona que no podria suportar veure envellir l’Emma i decideix marxar. Durant segle i segles Joan fa un jurament de fidelitat, però el fet d’aconseguir tot el va fer trencar-lo. D’altra banda, hi ha l’amor material, aquell que pot aconseguir sempre, quan i on vulga. L’adquisició d’objectes de luxe, viatjar, menjar, el cinema, la literatura, etc. li fan perdre el control.

ReferènciesModifica

  1. Pagès i Jordà, Vicenç. Carta a la reina d'Anglaterra (en català). 1a ed.. Barcelona: Empúries, 1997, p. 99. 
  2. «Vicenç Pagès i Jordà - Carta a la reina d'Anglaterra». Diàleg entre escriptor i lectors joves - Universitat de València, 1 i 2 abril 2014, pàg. 55.
  3. Hawkes, D. The Faust myth: religion and the rise of representation (en anglès). Nova York: Palgrave Macmillan, 2007.