Carthamus lanatus

espècie de planta

Carthamus lanatus és una espècie pertanyent a la família de les asteràcies endèmica d'Europa, Sibèria, la conca mediterrània, l'Iran, de 0-1200 msnm, i estesa per tot el món com a mala herba, fonamentalment en regions temperades d'Amèrica i d'Austràlia (legislada la seva restricció ja des de 1887 en tots els seus districtes cerealístics),[1] on va arribar a formar immenses mates impenetrables excepte amb matxet. Prolifera fins als 2.000m d'altitud, concretament a la Najarra (serra de Guadarrama, Espanya). Habita àrees més o menys rocoses, vorals, cunetes, llocs assolellats, guarets, etc.; molt resistent a sequeres i bastant susceptible a gelades. A la Mediterrània, floreix des de principis de maig fins a final de l'estiu. És una espècie ben coneguda per antics botànics com Teofrast, Plini el Vell, i Dioscòrides Pedaci, aquest últim l'esmenta com a antídot per picades d'escorpí.[1]

Infotaula d'ésser viuCarthamus lanatus Modifica el valor a Wikidata
Carthamus lanatus 1 bgiu.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuCynareae
GènereCarthamus
EspècieCarthamus lanatus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

MorfologiaModifica

És una planta anual, de 10 a 60 cm d'alçada (i fins al doble en sòls sub-nitròfils), amb tiges erectes, molt ramificades - sobretot en les seves parts mitjana i superior, i coberts d'un abundant toment llanut blanc (d'aquí el seu nom específic en llatí, lanatus), en particular durant la pre-antesi. Fulles ovals-lanceolades, glanduloso-viscoses, amb lòbuls molt profunds, i acabades en espina. Flors grogues brillants, en capítols d'uns 3cm de diàmetre, agrupats en corimbe o bé solitaris. Bràctees exteriors molt semblants a les fulles superiors, però més curtes i menys espinoses, les internes lanceolades, escarioses, més o menys denticulades i amb puntes fosques. El receptacle és de forma cònica aguda, amb cerres amb forma de cinta blanquinoses. Els fruits perifèrics són aquenis poligonals, curts, cònic-ovalats, de color marró, els centrals són cípseles similars en forma i color, però amb un vil·là de cerres / escates denticulades, una mica més llargues que l'aqueni. Els dos tipus tenen l'àpex amb una corona ondulada / denticulada, amb uns pèls curts al centre. La seva llavor és viable durant més de vuit anys a la intempèrie[2] La subespècie creticus (= baeticus) té idèntiques característiques, però és arbustiva i podria arribar als 5 m.[3]

En la identificació com plàntula, per al seu control agronòmic: té cotilèdons verds molt foscos, orbiculars a ovals, crassos, amb làmina de 8-14 mm per 8-11 mm, una nervadura central visible; pecíol curt i dilatat a la base.[4]

El nombre de cromosomes és de 2n=44 (igual que la subespècie creticus / baeticus)[5]

TaxonomiaModifica

Carthamus lanatus fou descrita per Carl von Linné i publicada a Species Plantarum 2: 830. 1753.[6]

Sinònims
  • Anactis pilosa Raf.
  • Atractylis fusus-agrestis Gaertn.
  • Atractylis lanata Scop.
  • Atractylis leucocephala Moench
  • Atractylis lutea Bubani
  • Atractylis pilosa Moench
  • Calcitrapa lanuginosa Steud.
  • Carduncellus lanatus Moris
  • Carduus attractylis Garsault
  • Carthamus albus Desf.
  • Carthamus elatus (Gasp.) Nyman
  • Carthamus creticus L.
  • Carthamus exsuccus Chaix
  • Carthamus lanatus subsp. baeticus (Boiss. & Reut.) Nyman
  • Carthamus lanatus subsp. creticus (L.) Holmboe
  • Carthamus lanatus subsp. lanatus L.
  • Carthamus macedonicus Herzog. 1920
  • Carthamus tauricus Bieb.
  • Carthamus turbinatus Nyman
  • Centaurea lanata (L.) Lam. i DC.
  • Kentrophyllum baeticum Boiss. & Reut.
  • Kentrophyllum lanatum (L.) DC.
  • Kentrophyllum lanatum Duby
  • Kentrophyllum tauricum (M. Bieb) Meyer
  • Kentrophyllum turbinatum Gasp. ex Guss.
  • Phonus lanatus (L.) Hill[7][8][9]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 [enllaç sense format] http://digital.library.okstate.edu/oas/oas_pdf/v66/p39_40.pdf Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  2. «Edwin Kessler University of Oklahoma, Norman 73019». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 10 juny 2013].
  3. [enllaç sense format] http://es.gardening.eu/arc/plantas/Arbustos/Carthamus-baeticus-Boiss.-Reut.-Nyman/12831/ Arxivat 2014-11-09 a Wayback Machine.
  4. [enllaç sense format] http://www.criba.edu.ar/girasol/MORFVEG06/FILES/WebPages/malezas/figuras/foto22.htm Arxivat 2007-01-16 a Wayback Machine.
  5. Recherches biosystématiques sur la Section Jacea Cass. et quelques Sections voisines du genre Centaure, L... Gardou, C. (1972) Feddes Repert. 83: 311-472; Karyology, generic delineation and dysploidy in the genera Carduncellus, Carthamus and Phonus (Asteraceae), Vilatersana, R. & al. (2000) Bot. J. Linn. Soc. 134: 425-438
  6. «Carthamus lanatus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.
  7. Carthamus lanatus a PlantList
  8. [enllaç sense format] http://www.anthos.es/
  9. [enllaç sense format] http://compositae.lifedesks.org/pages/15219 Arxivat 2014-12-21 a Wayback Machine.

BibliografiaModifica

  • Munz, P.A., D.D. Keck. 1959. Una Flora Californiana. Prensa de la Universidad de California. Berkeley, Los Angeles, pp. 1273.
  • Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  • Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  • Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  • Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  • Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  • Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  • Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  • Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (editors) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348

Enllaços externsModifica