Casa-fàbrica Balius-Terrés

antiga casa-fàbrica del Raval

La casa-fàbrica Balius-Terrés (Vapor Casaramona) és un conjunt arquitectònic situat als carrers de l'Aurora, Riereta i Sant Rafael del Raval de Barcelona, conservat parcialment.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Balius-Terrés
Imatge
Mural de la Fotografia
Dades
TipusCasa i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Construcció1840 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAurora, 11,11 bis i Riereta, 15 i Riereta, 17 i Sant Rafael, 38 (enderrocat) Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Format perMural de la Fotografia Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Mural de la Fotografia
Identificador1178-1
Plànol

Planta de la casa-fàbrica Terrés (1842) Modifica el valor a Wikidata

El desembre del 1839, els fabricants Andreu Balius i Pere Terrés i Coll van demanar, per separat, permís per a construir sengles cases-fàbrica de planta baixa i dos pisos al carrer de la Riereta, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Jambrú i Riera.[1] L'abril del 1840, Balius i Terrés van demanar permís per a aixecar un tercer pis sobre els edificis en construcció, novament segons el projecte de Jambrú,[2] i el 1841 hi van fer instal·lar sengles màquines de vapor de 16 i 20 CV, respectivament.[3] Es tractava d'una tipologia de casa-fàbrica d'estil neoclassicista amb una clara influència de l’École polytechnique francesa, composta en tres parts simètriques, d’acord amb una casa clàssica a cada un dels extrems, generalment destinades a habitatges o oficines, i les «quadres» situades al centre.[4]

El 1842, Balius hi figurava com a fabricant de filats de goma elàstica al carrer de la Riereta,[5] i tenia un dipòsit de teles de cotó en cru (empeses) al carrer d'en Tantarantana, on també hi figurava com a comerciant.[6] Per la seva banda, Pere Terrés i Coll figurava com a fabricant de filats de cotó al carrer de Sant Pere més alt, 49 (antic).[7]

El 1851, Terrés va fer suspensió de pagaments i els seus creditors van posar en venda la fàbrica, conjuntament amb una màquina de vapor de 20 CV i una altra de paper continu.[8] Finalment, el 1852 va ser venuda per 20.162 duros i 14 rals a la societat Castells i Cia, constituïda per Josep Castells i Camps i Francesc Castells i Comas[4] i dedicada a la filatura del cotó.[9][10] El 1858, aquesta societat va demanar permís per a instal·lar-hi una caldera de vapor, segons els plànols del mestre d'obres Felip Ubach,[11] i el 1859 va demanar permís per a fer-hi una remunta.[12]

El 1853, la recentment constituïda societat anònima L'Aprestadora Espanyola va comprar la fàbrica de Balius per 207.500 pessetes:[4] «Aprestadora Española, la. c. Riereta 15. En este establecimiento se blanquean, tiñen, estampan y aprestan toda clase de hilados y tejidos de seda, lana, hilo y algodon[13] El 1860, Francesc Vilumara i Saus va demanar permís per a remuntar un quart pis a l'actual núm. 11 del carrer de l'Aurora, segons el projecte de l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta.[14] El 1863, en aquesta adreça hi figuraven les fàbriques de teixits de Joan Casaramona i Vicenç Oliu,[15] mentre que al núm. 15 del carrer de la Riereta hi havia la de merins de llana i cobrellits del mateix Casaramona i la de cardes cilíndriques de Pau Llauradó i Germà.[16]

Incendi a la fàbrica Casaramona del carrer de la Riereta el 1911

A finals de segle, la fàbrica del carrer de l'Aurora va ser novament compartimentada i llogada a diferents industrials. Així, el 1896, la fàbrica de pianos Charnier, Prats i Cia va demanar permís per a la instal·lació d’un motor a gas de 2 CV, sota la direcció de l’enginyer Pere Pins i Mata.[17] El 1899, s’hi instal·là la fàbrica de pastes de sopa d'Aliart i Casas, que demanà el trasllat dels electromotors de 2 CV, sota la direcció de l’engiyer Agustí Vals i Berges.[18] Aquell mateix any, s'hi instal·là la farga de Cristòfol Trenchs amb un motor a gas de 2 CV, segons el projecte de l’enginyer Gaspar Forcada.[19][4]

A principis del segle xx hi havia instal·lada a la «quadra» del carrer de Sant Rafael la fàbrica de Casimir Casaramona i Puigcercós: «Casaramona (Casimiro), fab. de colchas, toallas, mantas de algodón y tejidos de algodón y lana, Riereta, 17. Despacho: Córtes, 601[20] El 9 de març del 1911 va ser destruïda per un incendi i es va traslladar a un nou emplaçament (vegeu Fàbrica Casaramona).[4] Tanmateix, va quedar en peu el cos destinat a habitatges del carrer de la Riereta, 17, que el 1925 va ser objecte d'una remunta de tres pisos projectada per l'arquitecte Miquel Madorell i Rius.[21]

Quarteró núm. 98 de Garriga i Roca (c. 1860)

A la dècada del 1970, el núm. 11 bis del carrer de l'Aurora va ser ocupat per l’Escola Internacional de Fotografia, que renovà les instal·lacions i les adequà a les funcions docents. El 1978, la façana va ser decorada amb pintures d'Eduard Arranz Bravo i Rafael Bartolozzi, que constitueixen un suggerent conjunt d'imatges en blanc i negre relatives a la història de la fotografia. Tot i això, el conjunt no està catalogat i, per tant, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[4]

ReferènciesModifica

  1. AHCB, C.XIV Obreria C-132.
  2. AHCB, C.XIV Obreria C-134.
  3. Diario de las Sesiones del Congreso de los Diputados, 23 juny del 1849, p. 846. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  5. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 35. 
  6. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 18, 116. 
  7. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 34. 
  8. Diario de Barcelona, 28 novembre del 1851, p. 7032-7033. 
  9. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 142, 312. 
  10. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 211. 
  11. AMCB, Q136 Obres públiques 3/1 2143 (1858).
  12. Castells y Compañía. Fàbrica de filatures de cotó. «Riereta 17. Prolongació de l'alçada de la façana d'un edifici». Q127 1005 bis C. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1859.
  13. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 319. 
  14. AMCB, Q127 Foment 1058 bis C (1860).
  15. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 141, 210, 254. 
  16. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 145, 160, 210. 
  17. AMCB, Q127 Foment 624 X (1896).
  18. AMCB, Q127 Foment 986 Z (1899).
  19. AMCB, Q127 Foment 308 Z (1899).
  20. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1909, p. 1416. 
  21. Patricio Segú. «Riereta 17. Addicionar tres pisos». Q127 Foment 1714/1925. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.

BibliografiaModifica