Casa-fàbrica Bosch
La casa-fàbrica Bosch era un conjunt d'edificis situats als carrers de la Cera i de la Reina Amàlia del Raval de Barcelona, avui desapareguts.
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Fàbrica i casa  | ||||
| Arquitecte | Pau Martorell i Roig | ||||
| Cronologia | |||||
| 1840 | construcció | ||||
| 1899 | incendi | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Reina Amàlia, 2-4 i Cera, 51-55 | ||||
| |||||
Història modifica
El 1840, Engràcia Serra, vídua del fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs i el seu fill Joan Calafell i Serra van establir una parcel·la del seu hort a la cantonada dels carrers de la Reina Amàlia i el de la Cera a la societat Josep Solà i Cia, formada pel fabricant de filats de cotó Josep Solà i Perramon i el xocolater Ignasi Galtés.[1] Aquesta hi va fer construir una casa-fàbrica de planta baixa i quatre pisos segons el projecte del mestre d'obres Pau Martorell.[2] En les obres, acabades el 1843, hi intervingueren el mestre de cases Josep Soler, el fuster Josep Boix,[3] el manyà Josep Sendil, el vidrier Josep Molist i el pintor Francesc Pujol.[4]
Aquell mateix any, els dos socis, juntament amb l'indià Josep Bosch i Mustich (que havia retornat a Barcelona), van constituir formalment la societat Solà i Cia, l'objecte de la qual seria el lloguer de les instal·lacions i la força motriu del vapor a diversos fabricants.[5][6] A tal efecte, hi van fer instal·lar una màquina de vapor de 16 CV.[7] El 1845, la mateixa societat va adquirir en emfiteusi a Calafell una altra parcel·la de 60 pams d'amplada al costat de l'anterior (núm. 4).[8] Algun temps després, es va dissoldre i la propietat de la fàbrica va quedar en mans de Bosch.[9]
El 1849 hi havia les filatures de cotó d'Eulàlia Camprubí i Ubach, Torres i Cia,[10] i el 1857, les d'Artigas i Gispert, Eulàlia Camprubí i Salvador Sagrera (vegeu casa-fàbrica Sagrera).[11] Aquell mateix any, la vídua Rosa Carbonell, com a tutora dels seus fills, va treure a subhasta la casa-fàbrica, coneguda com a de l'«Hort pintat»,[12] i el 1858 va demanar permís per a obrir una nova línia vertical de finestres al carrer de la Cera, segons el projecte de l'arquitecte Carles Gauran.[13][9]
La fàbrica va ser heretada pel seu fill Josep Bosch i Carbonell (1843-1895), el qual va continuar amb el lloguer de l’espai industrial i la força motriu del vapor a través de la raó social Successors de Josep Bosch i Mustich, administrada per Antoni González.[9] El 1868, aquesta societat va presentar una sol·licitud per a legalitzar les instal·lacions de vapor existents,[14] essent l'arrendatari el fabricant Salvador Juncadella i Casanovas.[15][9]
A finals del segle xix hi havia la fàbrica de trenyines de cotó de Jaume Pons i Parellada,[16][17][18][19] anomenada «La Manresana», on el 19 de febrer del 1899 es va declarar un incendi que la va destruir: «Un terrible incendio ha reducido á cenizas la fábrica de tejidos é hilados de los Sres. Arguerocea [?], Pons y Parellada, establecida en la calle de Amalia, esquina á la de la Cera. El siniestro se inició á las siete de la tarde, adquiriendo desde los primeros instantes gran incremento, y propagándose rápidamente á todas las dependencias de la casa. [...] A las nueve y media se consiguió localizar el fuego, impidiendo, con auxilio de las bombas, que se comunicase á los edificios lindantes y próximos. De la fábrica sólo han quedado en pie parte de las fachadas, que amenazan hundirse. Todo lo demás ha sido pasto de las llamas. En el edificio incendiado había establecidas tres industrias: algodonera, de lampistería y depósito de especies. Se han perdido todas las existencias. El edificio estaba asegurado.»[20]
Després de l'incendi, les «quadres» del carrer de la Cera foren enderrocades (vegeu destil·leria Tortras), quedant en peu els edificis del carrer de la Reina Amàlia. Tanmateix, aquests foren enderrocat a la dècada del 1990 per a construir-hi una nova promoció d'habitatges.[9]
Referències modifica
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, 18-03-1840.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 30-09-1840.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/24, f. 297-298, 21-12-1843.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/24, f. 298-298v, 21-12-1843.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/24, f. 131-133v, 1-5-1843.
- ↑ Raveux, 2005, p. 165.
- ↑ Raveux, 2005, p. 180.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 51-53v, 7-3-1845.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 382, 386.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 120, 134, 221, 312, 313.
- ↑ La Corona, 25-12-1857, p. 4.
- ↑ «Rosa Carbonell vidua de Bosch. Reina Amàlia cantonada Cera. Remodelació de la façana d'una casa-fàbrica». Q127 Foment 930 bis C. AMCB, 1858.
- ↑ «José Bosch. Reina Amàlia 2. Legalitzar caldera de vapor ja instal·lada». Q127 Foment 1949 C. AMCB, 1868.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 238.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 276.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 336.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 240.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 303.
- ↑ La Reforma, 20-01-1899, p. 2.
Bibliografia modifica
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 501-504. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial» (en castellà). Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.
Enllaços externs modifica
- «Antes y después 1899/2013». Tot Barcelona (blog), 21-11-2013.