Casa-fàbrica Ricart

antiga casa-fàbrica del Raval

La casa-fàbrica Ricart era un conjunt d'edificis situats als carrers de Sant Oleguer[1] i Tàpies[2] del Raval de Barcelona, parcialment conservat.

Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Ricart
Marca de fàbrica de Jaume Ricart.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Dades
TipusCasa i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Úsgimnàs i oficina Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEl Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Oleguer, 10 i Tàpies, 4 Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 38″ N, 2° 10′ 15″ E / 41.377119°N,2.170872°E / 41.377119; 2.170872Coord.: 41° 22′ 38″ N, 2° 10′ 15″ E / 41.377119°N,2.170872°E / 41.377119; 2.170872
Bé amb elements d'interès
Casa de Jaume Gibert al carrer de Sant Oleguer. Anton Domènech (1796)
Quarteró núm. 89 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1796, el moliner Jaume Gibert va demanar permís per a construir una casa de planta baixa i quatre pisos al carrer de Sant Oleguer, segons el projecte del mestre de cases Anton Domènech.[3][4] El 1827, Francesc Gibert i Abril, fill de l'anterior, va sol·licitar permís per a construir una casa-fàbrica de planta baixa i tres pisos al carrer de les Tàpies (però que no abastava tota l'amplada de la parcel·la), sota la direcció de Miquel Bosch i Camps [5] El 1834, el fabricant de filats de cotó Jaume Ricart i Guitart,[6] natural de Casserres (Berguedà) i casat amb Rosa Gibert i Abril, va demanar permís per a construir-hi un nou edifici de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte de l'arquitecte Francesc Vallès i Cuchí.[7]

Aquesta fàbrica, que va ser la primera a Barcelona en tenir una estructura interior de jàsseres de fusta sobre columnes de fosa, ja devia estar acabada el 1835, quan el fabricant va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 30 CV.[8][9] Fins al 1844 només era una filatura de cotó, però a partir d'aleshores amplià la seva activitat amb el tissatge i més endavant també amb l'estampació. La marca de fàbrica conservada a l'Arxiu Històric[10] ens mostra una “quadra” de 5 plantes d'alçada a mig construir a la banda del carrer de Sant Oleguer, un gran pati de treball, a la dreta del qual i tocant al carrer de les Tàpies estava situada la quadra de filats, i darrera el recinte de les calderes amb una xemeneia.[11]

El 1850, la fàbrica tenia 7.004 fusos de filar (la major part en màquines mule-jennies) i 60 telers mecànics, amb 222 obrers al seu servei.[12] El 1851, Jaume Ricart va constituir la societat Ricart i Manoury amb el francès Eugeni Manoury, natural de Bolbec (Normandia), per a fabricar estampats al mateix edifici.[11] Tenia 2 cilindres i 2 perrotines, que funcionaven amb una màquina de vapor de 16 CV, i 52 persones que hi treballaven.[12] Aquesta societat es va dissoldre el 29 de gener de 1853, i el 13 de març, Ricart va comprar el Prat de Mornau a la Carretera Reial de Barcelona a Mataró per a construir-hi una nova fàbrica d'estampats (vegeu Can Ricart), obtenint la llicència el juny de 1853.[11]

El 1858, Ricart constituí la societat Jaume Ricart i Fill amb el seu primogènit Frederic Ricart i Gibert,[12] que el 1859 va heretar el títol de Marquès de Santa Isabel del seu oncle Jaume Gibert i Abril, resident a Madrid i tresorer general de la Casa Reial i del Patrimoni de la reina Isabel II.[13] Segons els seus biògrafs, Frederic Ricart va ser l'impulsor de la dispersió geogràfica i l'especialització dels centres de producció de la companyia, que el 1862 va traslladar el tissatge a Manresa, on tenia 110 telers mecànics i 100 obrers, mantenint la filatura al Raval, amb 31 cardes, 7.560 fusos i 110 obrers,[12] i els estampats a Sant Martí de Provençals, amb un establiment de blanqueig, 3 cilindres d'estampar, una perrotina i 56 obrers.[12]

Un cop traslladada la filatura a Manresa el 1864,[12] la fàbrica del Raval va ser llogada a diversos industrials.[14] El 1866, Jaume Ricart i Fill va fer fallida i els seus actius van ser adquirits per una nova societat, anomenada Ricart i Companyia,[11] que va establir-ne la seu en un nou edifici al carrer de Sant Pau, 83 (vegeu casa-fàbrica Serra i Bertrand). Jaume Ricart va morir el 1872, i aleshores Frederic va implicar el seu germà Jaume en la direcció de l'empresa.[12]

El 21 de gener de 1875, Frederic Ricart va demanar permís per a realitzar unes obres de reforma i ampliació de l'edifici del carrer de Sant Oleguer, segons el projecte del ja mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre,[15] que va construir-hi un cos annex a l'interior d'illa i paral·lel al carrer. Aquest tancava un pati interior (en el que hi havia una claraboia de vidres blaus per filtrar la llum i no alterar el color del cotó) que el separava d'un altre edifici, descrit en una inscripció del 1887 al Registre de la Propietat com un «edificio para despacho de sala de ventas y escritorio [...] y que se compone de bajos, un piso alto con una galería interior y terrado, con algunas dependencias laterales, siendo el ingreso de dicho despacho por una escalera de doble tramo construida en el patio que se halla entre el mismo y la antedicha casa, cuyo patio zaguan está cubierto con una claraboya de cristales». Aquest espai (anomenat "Sala de Vendes") és un saló de doble alçada amb columnes de fosa i bigues de ferro, on s'observa una gran cura en el disseny i realització dels elements seriats, com la barana perimetral de ferro forjat de la galeria, amb un mòdul a base de línies ondulades centrades per l'anagrama que inclou les lletres R i C, les inicials de Ricart i Companyia.[16]

La construcció del nou edifici es va fer a costa d'una part de la fàbrica del carrer de les Tàpies, la resta de la qual va ser venuda a l'impressor del Diario de Barcelona, Francesc Gabanyach, que el 1876 hi va instal·lar una nova màquina de vapor segons els plànols de Josep Fontserè.[17] Malgrat que no hi figuri a la documentació, també va obrir un portal de mig punt a la façana amb la data de 1876.

El 1877, l'empresa va presentar el seu producte final, els estampats,[12] a l'Exposició de Productes catalans celebrada aquell any.[18] El 1879, la filatura de Manresa es traslladà a la vora del Llobregat, al terme de Castellbell i el Vilar, on llogaren una part de la fàbrica i del salt d'aigua dels Borràs.[12] Segons Cabana, del que es tractava era de millorar i augmentar la producció de Can Ricart, amb la primera matèria filada a Castellbell i teixida a Manresa, i per això l'empresa disposava d’un bon químic i colorista que es deia Francesc Maymir.[12]

El mateix Fontserè va ser l'autor d'una residència senyorial per a Frederic Ricart al Passeig de Sant Joan (vegeu Palau del Marquès de Santa Isabel), que va morir el 1883 sense veure acabada l'obra. Aleshores el negoci va quedar en mans del seu fill Felip Ricart i Còrdoba i el seu germà Jaume Ricart i Gibert. Abans del 1888 es tancà la fàbrica de Manresa, que s'integrà a la de Castellbell i el Vilar, però l'arrendament d'aquesta es va cancel·lar al començament del segle xx, quedant aleshores com a únic establiment el de Sant Martí de Provençals, la producció del qual fàbrica era aleshores de sis milions de metres anuals.[12]

Amb el tombant de segle, Jaume Ricart i Gibert es retirà del negoci, quedant Felip Ricart en solitari al capdavant.[19] Cap al 1913, aquest vengué l'empresa a Eusebi Bertrand i Serra (vegeu Tèxtils Bertrand Serra SA), que la mantingué amb el nom d'Hilaturas Ricart SA[20] fins que la va absorbir definitivament el 1925.[12]

L'edifici del carrer de Sant Oleguer va ser enderrocat a finals del segle xx, salvant-se però la "Sala de Vendes", que fou rehabilitada per a allotjar-hi un gimnàs i es troba catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[21] En quant a la fàbrica del carrer de les Tàpies, va ser adquirida per REGESA, empresa mixta del Consell Comarcal del Barcelonès, per a convertir-la en la seva seu, i només se n'ha conservat una part de la façana al nivell de la planta baixa i el primer pis.

ReferènciesModifica

  1. Paricio, 1983.
  2. «Can Ricart». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. Jaume Gilbert. Moliner. «Sant Oleguer. Casa. Planta baixa, entresòl més quatre pisos. Edificar». C.XIV Obreria C-74/1796-146. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 26-09-1796.
  4. Alexandre, 2002, p. 269.
  5. Francesc Gibert i Abril. «Tàpies. Edificar una casa de planta baixa i 3 pisos». C.XIV Obreria C-98. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 06-11-1827.
  6. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 213, 317, 318. 
  7. AHCB, C.XIV Obreria C-118, juny 1834.
  8. Raveaux, 2005, p. 180.
  9. AHCB, C.XIV Obreria C-120, 30 de gener de 1835.
  10. «Fábrica de vapor de hilados y tejidos de algodón de Jayme Ricart, calle de S. Olaguer, Nº 7». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 1845.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  12. 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 Cabana, 1992.
  13. El Faro Nacional. Revista de jurisprudencia, de administracion, de tribunales y de instruccion pública, 18-9-1856, p. 262. 
  14. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 141, 142, 192, 245, 287. 
  15. Federico Ricart. «Sant Oleguer 10. Rehabilitar casa fent una nova distribució interior i modificant elements de la façana». Q127 Foment 447 D. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1875.
  16. Beseran i Ramon, Pere. Informe de patrimoni a l'entorn de l'illa de Sant Ramon. Ajuntament de Barcelona, 13-2-1991. 
  17. Francisco Gabañach, encarregat de la impremta del Diario de Barcelona. «Tàpies 4. Instal·lar un generador de vapor». Q127 Foment 723 E. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1875-1876.
  18. Catálogo general de la manifestación de productos catalanes de ciencias, letras y bellas artes, agricultura e industria, 1877, p. 57. 
  19. Anuario-Riera, 1899, p. 340. 
  20. Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 96. 
  21. «Fàbrica Ricart». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.

BibliografiaModifica