Obre el menú principal

Casa Amatller

edifici modernista al Passeig de Gràcia de Barcelona

La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la casa Lleó Morera i la casa Batlló, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'Illa de la Discòrdia. Acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art Hispànic.[1] És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Infotaula d'edifici
Casa Amatller
CasaAmatller.jpg
Dades
Tipus edifici i monument
Part de Llista d'edificis modernistes de Barcelona
Arquitecte Josep Puig i Cadafalch
Creació 1898
Data d'obertura oficial 1900
Característiques
Estil arquitectònic Modernisme
Ubicació geogràfica
Localització Pg. de Gràcia, 41
 41° 23′ 30″ N, 2° 09′ 54″ E / 41.391666666667°N,2.165°E / 41.391666666667; 2.165
Bé d'interès cultural
Point in time Tradueix 9 gener 1976
Identificador RI-51-0004199
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 38-MH-EN
IPAC 42
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

 
Sant Jordi i el drac, relleu d'Eusebi Arnau a la façana de la casa Amatller

La casa Amatller té planta baixa, quatre pisos i golfes, sota la teulada a dos vessants que queda darrere el tester esglaonat, recobert de ceràmica policroma. El nivell de la planta baixa és tot de pedra. La resta de la façana (de la primera a la quarta planta) és recoberta d'esgrafiats característics de l'arquitectura catalana.[2]

La planta baixa té dues portes de reminiscències conopials, a l'esquerra (una de les quals servia d'accés als carruatges), i una a la dreta, d'entrada a la joiera Bagués, oberta a l'indret on hi havia dues finestres. El sector central és ocupat per una galeria de sis arcs rebaixats sobre columnetes de fust helicoïdal amb capitells florals.[2]

El primer pis és centrat per una extraordinària balconada de ferro forjat que comprèn tres obertures amb guardapols molt ornamentat. A l'esquerra hi ha una finestra conopial doble i a la dreta una tribuna, que hom pot relacionar amb la de la casa Martí, de caràcter flamíger. L'interior d'aquest pis, únic al replà, és també remarcable, ple de detalls i ornaments escultòrics propis de l'estil de Puig i Cadafalch, el qual va dissenyar-ne, a més, part del mobiliari. Cal destacar també el mosaic de terra, de tipus romà, d'elements aïllats que combinen el blanc i el negre, els diversos tipus de ceràmica que recobreixen les parets, i les vidrieres. S'accedeix en aquest pis per una escala independent, que arrenca d'un pati -a l'estil dels patis gòtics catalans- situat a la dreta del vestíbul d'entrada. Al fons d'aquest pati hi ha l'escala d'accés als altres pisos i l'ascensor.[2]

La segona planta té un balcó d'arc conopial a cada extrem i dues finestres geminades al centre. La tercera planta està resolta amb una galeria d'arcs rebaixats similar a la de la planta baixa. Les obertures de les dues plantes més altes són d'arc conopial, independents i emmarcades per un guardapols senzill al quart pis, i en forma de galeria a les golfes.[2]

La decoració escultòrica és obra d'Eusebi Arnau, que realitzà els elements que envolten la porta i els balcons i la tribuna del principal, així com els interiors de la planta noble, amb una notable llar de foc.[2]

En destaca també el saló de les golfes, amb decoració de fusta feta per Gaspar Homar.[2]

HistòriaModifica

 
Tribuna de la casa Amatller

L'any 1898, l'industrial xocolater Antoni Amatller i Costa va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s'hi. L'industrial va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l'aparença de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dona accés a l'habitatge principal, tot i que l'immoble havia de ser habitat per diverses famílies.

Puig i Cadafalch torna a plantejar-se aquest edifici dins d'una línia neogòtica amb elements autòctons i d'altres de forans, en aquest cas dels Països Baixos (esglaonament de la línia superior de la façana) i amb profusió de detalls decoratius modernistes.[2]

El conjunt escultòric va ser realitzat principalment per Eusebi Arnau, tot i que també hi col·laborà Alfons Juyol. El pis principal és un dels pocs de Barcelona que encara conserven la riquesa ornamental i l'atmosfera daurada i opulenta d'aquella burgesia de l'Eixample. Els treballs de serralleria són obra d'Esteve Andorrà i Farràs.

L'any 1941, al pis principal que havia ocupat la família Amatller, Teresa Amatller encarrega a l'arquitecte i historiador de l'art Josep Gudiol i Ricart la creació de l'Institut Amatller d'Art Hispànic, que encara perdura.[2][3]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. AADD, 2010, p. 19.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Casa Amatller». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  3. «Casa Museu Amatller». Cases Singulars.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Amatller