Obre el menú principal

La Casa Bassols és un edifici amb elements gòtics i neoclàssics de Barcelona protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Infotaula d'edifici
Casa Bassols
BCN-casaBassols-arcs5-08019 92-7624.jpg
Dades
Tipus casa
Característiques
Estil arquitectònic Gòtic, neoclassicisme
Ubicació geogràfica
Localització C. Arcs, 5-7 - c. Cucurulla, 4-6
 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 28″ E / 41.384655°N,2.174416°E / 41.384655; 2.174416Coord.: 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 28″ E / 41.384655°N,2.174416°E / 41.384655; 2.174416
BCIL
Identificador IPAC: 40362
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

La Casa Bassols era originàriament una construcció residencial del segle XVI que actualment configura -junt a la Casa Pignatelli- la seu del Reial Cercle Artístic.[1]

La finca es localitza en el districte de Ciutat Vella de Barcelona, en una illa de planta triangular emmarcada pels carres Boters, dels Arcs, Plaça de Sant Anna i Cucurulla, obrint precisament a aquesta darrera via la seva façana, corresponent al número 4.[1]

La finca presenta una planta poligonal i cinc nivells d'alçat (planta baixa, un nivell d'entresòl, principal i dos pisos més), tot cobert amb un terrat pla transitable. Aproximadament al centre de la planta -a tocar amb la casa Pignateli- es localitza un pati descobert, a cota del darrer pis i al voltant del qual, s'obren diverses dependències.[1]

Un dels elements més emblemàtics de l'edifici és la façana en "L" del carrer Cucurulla, on es localitzava l'accés original a la casa. Aquest es feia a través d'una petita porta localitzada a la banda més meridional de la planta baixa, tot quedant la resta d'aquest nivell ocupat per diversos locals d'ús comercial. Actualment s'hi accedeix des del carrer del Arcs (número 7), on el Reial Cercle Artístic té la seva entrada.[1]

A continuació de la planta baixa, es desenvolupa un nivell entremig (a manera d'entresòl) amb nombroses finestres de llinda recta i sense cap decoració rellevant. Aquestes s'obren a uns balcons de petita volada i barana de ferro amb barrots helicoïdals, fruit molt probablement d'una intervenció posterior.[1]

A sobre d'aquest nivell es desenvolupa la planta noble, perfectament identificable des del carrer per la gran qualitat escultòrica de les llindes de les finestres. Aquestes finestres -avui dia balcons- presenten una llinda mixtilínia que imposta a sobre d'unes mènsules amb forma de caps humans (masculins i femenins). Tant la llinda com els muntants són de pedra i estan treballats amb una fina motllura. Al centre de cadascuna de les llindes es disposa un medalló on es representa un dels treballs d'Hèrcules, segons la mitologia, fundador de la ciutat de Barcelona.[1]

Els dos següents pisos són obra d'una reforma posterior -cap al segle XIX- la qual va suposar la remunta de l'alçat original del segle XVI.[1]

Pel que fa a l'interior de la casa, aquest queda completament unificat amb la Casa Pignatelli a conseqüència de la gran -i polèmica- restauració de la segona meitat del segle XX realitzada per Adolf Florensa.[1]

Les estances localitzades a la planta noble que s'obren al carrer Cucurulla són una sala d'exposicions, la biblioteca i la coneguda com Sala dels Atlants. A més d'aquestes, existeix un espai central anomenat Sala de lectura que funciona com espai de reunió i distribució cap a altres estances. Una escala de fusta dóna accés als nivells superiors on es localitzen despatxos, més sales d'exposició i aules de treball per als artistes. Al darrer pis es localitza el pati descobert (o terrassa) esmentant anteriorment.[1]

La biblioteca és l'estança més meridional de la planta noble de la casa; oberta a través de tres finestres al carrer Cucurulla, disposa de planta i altell, que durant un temps va ser utilitzada com sala de juntes directives.[1]

El saló central o de lectura, es configura com un espai rectangular amb angles en xamfrà on es disposen unes vitrines amb escultures. Aquest àmbit es configura com un espai de trobada i al temps de distribució, que comunica amb la biblioteca, una sala d'exposicions i un vestíbul.[1]

Sala dels Atlants és una estança de planta rectangular i gran alçada, coberta amb un sostre pintat i motllurat, el qual queda sostingut per les figures d'uns atlants. La sala disposa actualment d'una zona habilitada com escenari i destaca especialment el parament vermellós a sobre del qual es disposen parelles de columnes amb capitell d'ordre corinti daurat que flanquegen les portes d'accés a la sala. Aquestes columnes sostenen un entaulament molt senzill motllurat amb marbre i daurats a sobre del qual es desenvolupa un cos amb finestres que donen llum a l'espai. Però sense cap mena de dubte l'element més representatiu de la sala són les escultures dels atlants que es disposen alineades sobre de cadascuna de les columnes. Els atlants es recolzen en un curt estípit de fust estriat i daurat que contrasta amb la blancor de les figures, organitzades en parelles de dos i fisonòmicament diferenciades entre si. Des d'aquesta sala s'accedeix a la terrassa adossada a la Casa Bassols, construïda als anys 70 fruit de l'enderroc de la finca número 5 del carrer dels Arcs i construïda -juntament amb la nova façana historicista- amb material procedent de l'enderroc de la finca i d'altres indrets de la ciutat de Barcelona.[1]

HistòriaModifica

Podem establir l'origen de la Casa Bassols al voltant del segle XVI tal com es desprèn dels testimonis materials conservats a la façana del carrer Cucurulla. No obstant, tal vegada la recerca documental al voltant dels seus orígens constructius ens permeti conèixer més sobre la propietat i les seves cronologies relatives.[1]

Aquesta casa, l'any 1773 apareix ja vinculada a la casa Pignatelli, amb la qual fa mitgera per la banda posterior. Aquest any, l'immoble havia passat als senyors de Girona-Rigalt per successió femenina directa a la família Cabanes i de Bassols, tot essent Joaquim de Barnola i de Bassols l'últim propietari.[1]

La casa va patir una important reforma a mitjans del segle XIX, a càrrec de l'arquitecte Josep Fontseré i Domènech que va projectar la remunta de dos pisos a la banda del carrer Cucurulla que veiem avui dia.[1]

El 21 de maig de 1895 el Reial Cercle Artístic -a petició del pintor Lluís Graner- va acordar per unanimitat canviar de local, tot instal·lant-se a l'edifici localitzat al carrer dels Arcs número 7, on actualment es localitza el volum construït amb la terrassa.[1]

Després de molts tràmits i acords de la Junta de Govern, finalment l'edifici (compost per les dues finques, Bassols i Pignatelli) va ser adquirit pel Cercle Artístic, tot signant-se l'escriptura de compra el 9 de desembre de 1959.[1]

Tal com es recull en la historiografia al voltant de la casa, l'any 1959 encara s'hi conservaven a alguns salons de la casa nombrosos testimonis de pintures parietals decoratives. També disposava d'un petit hort o jardí amb tarongers i altres plantes, element aquest molt habitual en l'arquitectura domèstica barcelonina medieval i barroca i actualment desaparegut a conseqüència de la intervenció d'Adolf Florensa, que el va cobrir. Aquest pati, es localitzava al primer pis de la casa i la seva organització i mides es poden analitzar a través del plànol d'illa realitzat per Garriga i Roca cap als anys 60 del segle XIX [1]

Les obres de reforma i consolidació de la Casa Bassols van ser dirigides per l'arquitecte Adolf Florensa. Aquest també va restituir alguns elements medievals desapareguts durant les campanyes de reforma barroques i va fer de vell nou altres, tot falsejant considerablement l'estructura original de la finca. Durant aquest procés de remodelació de l'edifici es va cobrir el pati de la casa, s'enderrocà una part de la planta baixa, s'adaptaren els sostres i voltes, s'aixecaren parets a la planta primera i es reformaren els accessos a estances tan destacades com l'anomenada Sala dels Atlants. Aquesta sala, de fet, es va descobrir durant les obres de restauració a principi de la dècada dels anys 60, al darrere d'unes falses parets i un sostre isabelí.[1]

L'any 1971 hi va haver l'aprovació municipal d'enderrocar la casa número 7 del carrer Arcs que fa cantonada amb la Plaça de Santa Anna per tal d'ampliar aquesta darrera. A través d'un acord amb l'Ajuntament, es va edificar una estructura amb només un pis i rematat amb una terrassa. Amb l'enderroc d'aquest edifici, van sortir a la llum nombrosos elements constructius fruit dels successius projectes arquitectònics desenvolupats al llarg del temps (segles XV, XVI, XVII i XVIII) i que foren emprats posteriorment en la construcció de la nova façana, la qual es va construir íntegrament en estil gòtic, rebutjant qualsevol altre (dels quals hi havia constància material).[1]

La paret mitgera de la Casa Bassols amb la veïna finca enderrocada es va substituir per una façana, per a la qual es van utilitzar alguns dels elements materials sorgits de l'enderroc, d'altres enderrocs d'edificis gòtics de diversos indrets de la ciutat de Barcelona i peces noves creades per l'empresa contractista, Closa. A l'obra van participar l'arquitecte Josep Maria Armengol, el decorador Ramon Rigol i l'arquitecte Antoni Lozoya[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 «Casa Bassols». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Bassols  
  • «Casa Bassols». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.