Obre el menú principal

La Casa Consistorial de Badalona és una obra d'estil historicista protegida com a bé cultural d'interès local. És la seu de l'Ajuntament de Badalona des de 1859, tot i que actualment avui només ho és a nivell institucional, on es realitzen els plens i altres actes simbòlics, mentre que, d'altra banda, la gestió administrativa s'ha traslladat majoritàriament als edificis d'oficines d'El Viver.

Infotaula d'edifici
Casa Consistorial
Badalona - Casa Consistorial - Ajuntament - Francisco de Paula del Villar y Lozano .jpg
Dades
Tipus casa de la vila
Arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano
Característiques
Estil arquitectònic Historicisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBadalona
Localització Pl. de la Vila. Badalona (Barcelonès)
 41° 27′ 00″ N, 2° 14′ 51″ E / 41.450073°N,2.247597°E / 41.450073; 2.247597Coord.: 41° 27′ 00″ N, 2° 14′ 51″ E / 41.450073°N,2.247597°E / 41.450073; 2.247597
BCIL
Identificador IPAC: 20489
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

 
L'antic Ajuntament.

Antigament, la seu de l'Ajuntament de la vila havia estat en el que avui és un habitatge existent del barri de Dalt de la Vila, sense cap mena de tipologia especial, ubicat a la plaça de la Constitució, actualment els números 5 i 6, la qual fou durant segles el centre neuràlgic de Badalona.[1] A inicis del segle XIX, finalitzada la Guerra del Francès, es decideix traslladar l'Ajuntament a la plana prop del camí ral, perquè els serveis municipals es multiplicaven, i l'antic edifici no podia cobrir les necessitats. Fins i tot les sessions havien de celebrar-se a casa de l'alcalde o el secretari.[2] Així doncs, l'edifici va ser la seu del municipi fins al 1877, data en què es duu a terme la construcció de la nova casa consistorial, promoguda per l'alcalde Josep Viñas el 1859, a causa del creixement de la vila durant el segle XIX cap al mar,[3] moment en què ja es plantegen noves millores urbanístiques a Badalona i el creixement en extensió de la vila a partir de l’arribada del ferrocarril el 1848 i a la instal·lació de noves fàbriques posteriorment.[4]

El 1818, el consistori va arrendar la posada situada a l'entrada del carrer de Sant Antoni per a serveis municipals, i el 1838 s'hi habilità el despatx d'alcaldia, que compartia espai amb els retens de la milícia nacional.[2] Després d'estudiar diverses propostes, el terreny que es va decidir que era el més adient va ser el que s'acordà el 2 de desembre de 1843[5] en un conveni amb el propietari Andreu Clarós, en virtut del qual se cedia aquest terreny al consistori per a construir-hi la nova seu i també una nova plaça, que es convertiria en la futura plaça de la Vila,[6][3] coneguda inicialment com a plaça Nova.[7]

Es creu que el consistori va bastir amb caràcter provisional una casa consistorial. La primera notícia del nou lloc, a dalt de tot del camí de Mar, actualment carrer de Mar, és del 12 de febrer de 1855, en sessió plenària, en què s'acorda donar nom a la plaça com a plaça del duc de la Victòria, en honor de Baldomero Espartero, nom que va tenir més o menys popularitat segons la que tingués el militar en un moment o altre.[7]

Per fi, la corporació municipal es decidí a construir la nova seu del consistori el 1856. El 29 d'abril de 1859 es va col·locar la primera pedra de l'edifici, projectat pel llavors arquitecte municipal Francisco de Paula del Villar y Lozano.[6] L'edifici fou finalitzat 1877 i el l seu interior fou reformat entre 1924 i 1928.[3]

L’edificiModifica

L’estil és de caràcter historicista,[8] encara que la façana és eclèctica, mescla de diversos estils, amb influències de l’arquitectura neoromànica d’Elies Rogent,[3] present sobretot en els arcs de mig punt i les motllures en funció de guardapols.[8] Les cantonades estan decorades amb columnes corínties de fust estucat imitant carreus rústics,[8] que imiten palmeres que, segons la tradició, és influència antillana, de l'antic ajuntament de Santa Clara, possiblement imposició de l'alcalde Viñas a Villar, perquè es diu que va estar allà deu anys i hi tenia importants plantacions de tabac.[9][3]

UsosModifica

 
Edifici d'El Viver

La Casa Consistorial, inicialment, va servir no només com a seu de l’Ajuntament de Badalona sinó que també tenia tot una sèrie de dependències emprades en termes generals com a serveis locals per a la ciutat, com podien ser una escola, el jutjat municipal, el dispensari, entre altres. També comptava amb un laboratori, un dipòsit per als detinguts i fins i tot una habitació per al conserge. Això no obstant, entre 1924 i 1928 totes aquestes dependències foren suprimides.[3]

En l’actualitat l’edifici només és utilitzat per activitats merament representatives, a més d’acollir en el Saló de Sessions els plenaris de l’Ajuntament, però també encara avui s'utilitzen les dependències de l'històric despatx de l’alcaldia i altres com a despatxos d’algunes tinences d’alcaldia.[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Consistorial de Badalona  
  1. Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Antic Ajuntament» (PDF) (en català), 1980.
  2. 2,0 2,1 Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 350.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Casa Consistorial» (PDF). Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, 1980. [Consulta: 22 juliol 2013].
  4. Villarroya, Joan (dir.); AADD. Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999, p. 104-105. ISBN 84-88758-03-0. 
  5. Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 351.
  6. 6,0 6,1 Sadurní i Puigbò, 2005, p. 460.
  7. 7,0 7,1 Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 352.
  8. 8,0 8,1 8,2 DD. AA. «Casa Consistorial» (en català). Mapa de Patrimoni. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 juliol 2013].
  9. Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 359.

BibliografiaModifica