Casa Ramon Oller
La Casa (Ramon) Oller és un edifici residencial situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 658 de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Pau Salvat i Espasa | |||
| Construcció | 1871 | |||
| Cronologia | ||||
| 1900 | reforma | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català medievalisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Gran Via de les Corts Catalanes, 658 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 43751 | |||
| Id. Barcelona | 1460 | |||
.jpg)
Història modifica
El 1871, Josep Guasch i Mascaró va demanar permís per a construir de planta baixa i tres pisos, segons el projecte del mestre d'obres Eduard Fontserè i Meste.[2] El 1900, Ramon Oller i Bosch va demanar permís per a reformar-la i remuntar-hi dos pisos, segons el projecte de l'arquitecte Pau Salvat i Espasa,[2] que li donà una estètica propera al món medieval pròpia del modernisme català amb l'ús de la tradició artesanal popular en dels esgrafiats, la ceràmica i la forja.[3]
Entre 2017 i 2020 va ser rehabilitat per a allotjar-hi apartaments de luxe.[4]
Descripció modifica
Edifici d'habitatges de planta baixa i cinc pisos. La façana presenta una simetria general, amb una franja central buida i emmarcada per balcons a cada costat, que només queda trencada per la planta baixa amb l'entrada principal desplaçada a la banda esquerra. La planta considerada noble destaca per la tribuna de ferro, ceràmica vidriada i la combinació de vidres llisos i emplomats. Al segon i al tercer pis hi ha dues obertures a banda i banda amb balcó corregut al segon i amb balcons individuals al tercer. A l'últim pis en el centre hi destaca un motiu heràldic i a cada costat balcons triples amb decoracions a les llindes. Tot el conjunt queda coronat amb un ràfec que tanca l'edifici amb un eix horitzontal.[3]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Ramon Oller |
- ↑ «Casa Oller». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 «José Guasch y Mascaró. Cortes (Gran Via de les Corts Catalanes), 112 (ara 658)». Q127 Eixample 4696/1871. AMCB, 06-03-1871.
- ↑ 3,0 3,1 «Casa Oller». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Casa Oller». Octavio Mestre Arquitectos.
Enllaços externs modifica
- «Casa Ramon Oller». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Casa Ramon Oller Bosch reforma». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.